 |  |
Ermita de la Mare de Deu de Gràcia - Riu Brugent
Avui m'he tornat a trobat amb els ex-companys de feina i membres del grup dels Caminants, ja que varem quedar que avui jo em preocupava de l'excursió i el company Josep Maria es cuidava del dinar. Per avui he triat un tomb que fa uns pocs mesos vaig fer amb el meu company Joan Josep, que es el tomb del Puig de Marc i el Brugent des de la Riba.
Ens trobem 15 companys al Cap de Riba, aparcant els cotxes en l'esplanada on tomben els camions, però ben arraserats, i sortint tot seguint el Gr., a les 9 en punt del matí.
Anem a buscar la carrerada que ens portarà al Corral del Bresca, veient durant la pujada diverses barraques de pedra seca, una d'elles a tocar. Una vegada al corral, anem a buscar el camí del Portell de l'Alzina, i per ell fins el Puig de Marc.
Visitem el pou, una mina on sempre hi ha aigua, passem pel costat de les runes del mas i anem a esmorzar a l'era, una magnífica construcció, encara que actualment molt deteriorada. Avui hem trobat a faltar el "cafetó" que sempre porten el Josep Maria i la Dolors, encara que el que sap mes greu es el fet que no hagin vingut a caminar per problemes físics,
Després de l'esmorzar, seguim una estona per la carena, per anar a buscar el Gr que ve de la Font de Pasqual, lloc a on ens dirigim. Si durant tota la pujada el camí estava bastant moll, però es caminava per terreny bastant rocós, i es podia anar pujant bastant be, ara a la baixada hem d'anar bastant mes en compte, entre el fang i el mullat del rocam, el terreny està molt relliscós.
Deixem a l'esquerra el camí als Tres Pilars, passem a tocar Castell d'en Dalmau, que va ser una de les escoles d'escalada del Camp de Tarragona, a la dreta deixem un camí que connecta amb el que puja al Portell de l'Alzina, i arribem a la Font de Pasqual, on fem una petita parada. Aquesta font era una de les que la gent de la Riba anava a fer fontades.
Seguim la pista, on encara hi ha glaç als tolls, i ens desviem per visitar, primer l'ermita de la Mare de Deu de Gràcia i després el que havia estat del “Campamento de los Almogávares”, de la O.J.E. , i que ara pertany a la Generalitat de Catalunya. Lloc que, excepte els que havien anat a aquells campaments, ningú ho coneixia. A partir de la primavera i sobre tot a l'estiu no es aconsellable entrar aquí s'organitzen Colònies de la Generalitat, llavors es tracta de seguir la pista fins la carretera.
Sortim a la carretera, i baixem a creuar el Brugent, deixant a l'esquerra la zona de pícnic de la Font Gran. El Riu Brugent, amb aigua, no ens representa cap dificultat travessar-ho, excepte un petit “saltet” entre dues roques, la resta de l'amplada es pot passar molt bé pel damunt de les pedres que sobresurten. Hi ha que dir que els lloc es preciós, encara que com no fa sol, avui manca una mica de lluminositat.
El Gr vell, que va, primer per damunt d'una canalització d'aigua, i després per camí trillat, ens porta a una cruïlla, on ens desviem per anar a visitar el Clot d'en Goda, lloc que un no s'ha de deixar de visitar-ho, tot netejat de fa poc, ombrívol i encisador, amb un rec que porta l'aigua a una bassa petita, d'allí a una cascada
d'on, després, es perd en direcció al riu. En aquest lloc fa un temps es va fer una competició d'escalada en bloc.
Ja només ens queda passar pel costat del Molí d'en Serra, creuar el Francolí, on baixa una bon tub des de alguna de les papereres, i ja entrar a La Riba.
Al costat de la carretera es queden uns quants caminants i la resta anem a buscar els cotxes, per les costerudes escales. Arribem quan manquen deu minuts per les dos de la tarda, després de fer uns mica menys d'onze quilòmetres.
En els cotxes anem fins a Montblanc, on al restaurant El Cau ens esperen cinc persones mes, entre elles el meu cònjuge, on reposem totes les calories perdudes durant el matí, i moltes més, estar clar.
El dia ha estat molt agradable, el temps encara que anunciaven sol al matí no l'hem vist, però no ha fet vent i no ha fet massa fred. Encara l'ambient era humit ens ha deixat caminar amb comoditat, això si, ben tapats.
Ha estat un dia de bona companyia, un ruta molt bonica, la gent ha quedat contenta (o m'han enganyat molt be, cosa que no crec), el dinar ha transcorregut amb molt bon humor, encara que avui han mancat els rampells de riure com altres vegades, però es que no sempre es pot anar al màxim. Hem quedat per tornar a veure's cap a finals de febrer.
Ens trobem 15 companys al Cap de Riba, aparcant els cotxes en l'esplanada on tomben els camions, però ben arraserats, i sortint tot seguint el Gr., a les 9 en punt del matí.
Anem a buscar la carrerada que ens portarà al Corral del Bresca, veient durant la pujada diverses barraques de pedra seca, una d'elles a tocar. Una vegada al corral, anem a buscar el camí del Portell de l'Alzina, i per ell fins el Puig de Marc.
Visitem el pou, una mina on sempre hi ha aigua, passem pel costat de les runes del mas i anem a esmorzar a l'era, una magnífica construcció, encara que actualment molt deteriorada. Avui hem trobat a faltar el "cafetó" que sempre porten el Josep Maria i la Dolors, encara que el que sap mes greu es el fet que no hagin vingut a caminar per problemes físics,
Després de l'esmorzar, seguim una estona per la carena, per anar a buscar el Gr que ve de la Font de Pasqual, lloc a on ens dirigim. Si durant tota la pujada el camí estava bastant moll, però es caminava per terreny bastant rocós, i es podia anar pujant bastant be, ara a la baixada hem d'anar bastant mes en compte, entre el fang i el mullat del rocam, el terreny està molt relliscós.
Deixem a l'esquerra el camí als Tres Pilars, passem a tocar Castell d'en Dalmau, que va ser una de les escoles d'escalada del Camp de Tarragona, a la dreta deixem un camí que connecta amb el que puja al Portell de l'Alzina, i arribem a la Font de Pasqual, on fem una petita parada. Aquesta font era una de les que la gent de la Riba anava a fer fontades.
Seguim la pista, on encara hi ha glaç als tolls, i ens desviem per visitar, primer l'ermita de la Mare de Deu de Gràcia i després el que havia estat del “Campamento de los Almogávares”, de la O.J.E. , i que ara pertany a la Generalitat de Catalunya. Lloc que, excepte els que havien anat a aquells campaments, ningú ho coneixia. A partir de la primavera i sobre tot a l'estiu no es aconsellable entrar aquí s'organitzen Colònies de la Generalitat, llavors es tracta de seguir la pista fins la carretera.
Sortim a la carretera, i baixem a creuar el Brugent, deixant a l'esquerra la zona de pícnic de la Font Gran. El Riu Brugent, amb aigua, no ens representa cap dificultat travessar-ho, excepte un petit “saltet” entre dues roques, la resta de l'amplada es pot passar molt bé pel damunt de les pedres que sobresurten. Hi ha que dir que els lloc es preciós, encara que com no fa sol, avui manca una mica de lluminositat.
El Gr vell, que va, primer per damunt d'una canalització d'aigua, i després per camí trillat, ens porta a una cruïlla, on ens desviem per anar a visitar el Clot d'en Goda, lloc que un no s'ha de deixar de visitar-ho, tot netejat de fa poc, ombrívol i encisador, amb un rec que porta l'aigua a una bassa petita, d'allí a una cascada
d'on, després, es perd en direcció al riu. En aquest lloc fa un temps es va fer una competició d'escalada en bloc.
Ja només ens queda passar pel costat del Molí d'en Serra, creuar el Francolí, on baixa una bon tub des de alguna de les papereres, i ja entrar a La Riba.
Al costat de la carretera es queden uns quants caminants i la resta anem a buscar els cotxes, per les costerudes escales. Arribem quan manquen deu minuts per les dos de la tarda, després de fer uns mica menys d'onze quilòmetres.
En els cotxes anem fins a Montblanc, on al restaurant El Cau ens esperen cinc persones mes, entre elles el meu cònjuge, on reposem totes les calories perdudes durant el matí, i moltes més, estar clar.
El dia ha estat molt agradable, el temps encara que anunciaven sol al matí no l'hem vist, però no ha fet vent i no ha fet massa fred. Encara l'ambient era humit ens ha deixat caminar amb comoditat, això si, ben tapats.
Ha estat un dia de bona companyia, un ruta molt bonica, la gent ha quedat contenta (o m'han enganyat molt be, cosa que no crec), el dinar ha transcorregut amb molt bon humor, encara que avui han mancat els rampells de riure com altres vegades, però es que no sempre es pot anar al màxim. Hem quedat per tornar a veure's cap a finals de febrer.
 |  |
0000000000000
Entrades
No sé si podràs millorar esta excursió....
ResponEliminaEts un crack Joan,,
ResponEliminacada dia em sorprens més amb les explicacions dels teus traks.
immillorable, et felicito i t'animo a que segueixis així, la gent que anem una mica justos et nasesitem
aprofito per donar-te les gràcies per tots els traks teus que seguit i man encantat
SALUT I FORÇA MUNTANYA
Es una alegria saber que algú treu profit del meu blog i els meus tracks. No cal que em donis les gracies ja que jo, particularment, també m'aprofito del que pengen els demés.
EliminaSalut