La Punta Pericana des de Santa Magdalena

Ulldemolins - Punta Pericana

Com que el meu fill està de vacances i em va demanar sortir a caminar entre setmana, una mica per les nostres muntanyes, i després de quedar amb l'Esteve, decidim anar els tres al Montsant. Com que de tots els 100 cims que he fet, de l'únic que em manca la fotografia, es la Punta Pericana, decidim pujar-hi per completar la meva col·lecció de fotos.
Anem fins a l'ermita de Santa Magdalena d'Ulldemolins, on aparquem el cotxe, sortint quan manquen cinc minuts per tres quarts de nou del matí. El dia es molt humit i el terreny està una mica gebrat. Sortim pel camí d'Ulldemolins a La Morera, deixant-ho al Collet del Jaio Rafel, agafant a la dretà un camí que en el primer tram puja suaument. Com es normal en les últimes sortides, al començament no em trobo gens fi, sort que després m'aniré recuperant, com passa sempre.
Pugem pel Grau de Corb, deixant a la dreta la seva cova. Arribem a la cruïlla i anem fins a la Roca del Llençol. Després de contemplar tota la visió que es divisa des d'aquí, tornem a la cruïlla, tot passant a visitar dues grans balmes, una a cada costat del camí. Pel Grau de les Voltetes arribem al Collet del Parral, on trobem un ramat de cabres que, tot menjant, van en direcció a la Punta del Peret. Nosaltres parem a esmorzar, però primer ens hem de posar d'acord en el lloc exacte.
Després d'esmorzar anem en direcció a la punta del Peret. El pas de la carena ens fa dubtar uns moments, jo aquest camí ja l'he fet un mínim de tres vegades, en el temps, però sempre a l'inrevés, o sigui la visió es diferent. De seguida trobem les fites que ens portaran a la vessant del Barranc dels Pelags, que es per on es puja a la Punta Pericana, però abans passem per la Cova Cateri, una balma de gran amplada. Després pugem a una moleta rocosa, on trobem un altre petit ramat de cabres, i de seguida arribem al peu d'on es puja a la Punta. Mercès a una cadena i tres esglaons de ferro es fàcil pujar-hi (fàcil per a la gent normal, per a mi ja no ho es tant).
Dalt fem la foto, l'hem de repetir varies vegades, un altre cosa de la que no soc massa expert, ens delectem amb la visió que es veu, i baixem. Aquí dubtem una mica per la continuació, com porto dos tracks al gps, l'Esteve i jo seguim el que sembla mes curt, que es baixant directament fins a trobar a un rastre que ens porta al Coll de la Mola. En Bernat, sense saber-ho surt pel camí que es per on jo he pujat les tres vegades, però ell, el deixa i baixa des-grimpant un roquer. Ens trobem abans del Coll de la Mola, i des d'aquí baixem cap el Barranc del Parral, tota aquest tros fins a creuar el barranc està completament moll.
Una vegada creuat deixem a la dreta el camí que puja per la dreta del barranc al Coll del Parral, i la drecera al Pi de la Carabasseta, anant a visitar la Cova del Parral, una balma obrada.
Des d'aquí anem a buscar el Gr i a visitar la Cova del Madalenet. Arribem al Pi de la Carabasseta, on parem un moment. De seguida baixem, trobant un tercer ramat, i arribem a a Santa Magdalena, a tres quarts menys cinc de tres, després de fer mes d'onze quilòmetres i mig.
El dia ha estat magnífic, solejat i gens ventós. Tota la pujada fins a l'altiplà de la Malacabada i el tros des de la Cova del Madalenet a Santa Magdalena, els camins son molt trillats i no donem cap problema. Però el tros del mig es de mal caminar, no hi ha camí clar, son rastres, encara que la majoria no es gens perdedor. Ha estat una matinal molt profitosa, i un bon dia de muntanya.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure o baixar les fotografies, aquí.

000000000000