Tomb des de la Febrò amb el grup de "Caminants"

La Gorguina - Masos del Galzeran

Avui ens hem trobat a la Febrò uns quants companys del grup de “Caminants” (14 en total), per donar un petit tomb i al finalitzar fer un dinar de germanor. Teníem que trobar-nos a dos quarts de nou del matí i a aquella hora ja estàvem tots a l'entrada del poble, on hi ha l'aparcament. Però com sempre abans de sortir ens hem de saludar, donar-nos les noves i xarrar un mica, pel que sortim a dos quarts i mig de nou en direcció a creuar el barranc del Vinarroig, per agafar ràpidament el camí dels Masos, camí antic de bast una mica recuperat, al menys netejat per poder passar a peu.

Arribem al Coll dels Masos ara de les Torres, deixem el camí de la dreta i seguim cap els Masos del Galzeran o de la Febró. Aquí algú diu d'esmorzar, a la seva era, però la majoria determina de fer-ho al Molí de l'Esquirola. Quasi que no parem a visitar-ho, el grup no està per la labor, sort que feia poc de temps, més o menys un any, que havia passat per aquí. Passem de llarg del Mas de Porrera, si abans quasi no havíem parat, aquí ni cas.

Agafem el camí que baixa cap el Grau del Gris. Quan arribem al grau, pròpiament dit, me'n recorda la meva baixada infructuosa del Mas de la Noguera al Barranc de la Noguera, però aquest està netejat i l'altre no.

Una vegada al riu seguim riu avall, Barranc de Prades o de la Gritella, fins al Molí de l'Esquirola, per cert una mica abans, hi ha una baixadeta on la majoria ha de fer “culet”. Al molí només anem dos a visitar-ho per dins, quasi que no queda res, encara que ens permet pujar al primer pis, però no ens en fiem de pujar al segon. Esmorzem a la vora del riu Siurana, sense que pugui faltar el cafè de la Dolors i les “gotetes” del Josep Maria.

Agafem el PR, camí molt maco, parant a visitar la Gorguina, esplèndid salt d'aigua amb gorg inclòs. Aquí fem la foto de família on no surt el fotògraf ja que la fa des de dalt d'un roquer, a mitja pendent (aquest soc jo, qui si no).

Deixem el Pr per seguir pel camí on hi es el Forn Teuler, on parem una petita estona per veure'l. Aquí la gent s'estira molt i en Josep Maria (l'altre) i jo ens anem quedant ressagats, pel que quan volem visitar les restes (poques) del Molí del Gegant només anem nosaltres dos.

Des d'aquí ja i sense parar anem fins a la Febrò, on ja hi son la resta. Arribem quan manquen 2 minuts per les dues del migdia, després de fer més de tretze quilòmetres.

Hi han dos companys que no es queden a dinar, en canvi han arribat dos cònjuges que no venen mai a caminar. El dinar el fem a l'Hostal de la Perdiu.

El dia en quan el temps ha estat bé, i en quan a l'ambient, com sempre, tot el dia entre rialles i bromes, encara que es nota que molts son treballadors o ex-treballadors de la mateixa empresa, perquè es parla massa de feina o problemes interns, però crec que es una cosa difícil d'evitar.

000000000000000000000000