Font d'en Caballé - Salt de la Variella
Com que el diumenge no podré sortir per compromisos familiars, ahir a la nit em vaig buscar una de les sortides que ja tenia mig preparades, la vaig enllestir en un tres i no res, em vaig preparar els trasts, en vaig anar a dormir aviat i avui he sortit cap a Rojals, amb la intenció de fer el Portell de la Colomera. Aquí m'ha passat pel cap varies opcions. El track tal i com el tenia preparat era anar de Rojals a Rojalons i tornar, per la Variella i Pr i pel GR i l'Obaga de la Vall; però per fer-ho això, tant era en un sentit o en l'altre, representa baixar primer i acabar pujant, per evitar-ho penso en un primer moment de sortir de Rojalons, i fer primer pujada i després baixada, però continuo pensant, (sembla que es difícil però a vegades penso), si surto de Rojalons i faig el tomb per la dreta, el portell l'haig de fer de baixada i no se com es, per les meves aptituds, anant sol i no saben si es difícil o fàcil, prefereixo fer-ho de pujada. Si faig el tomb a l'inrevés, el portell l'he de fer al final, i si l'entrada no està marcada i si es difícil per a mi ho tindré complicat per finalitzar el recorregut; em comencen a assaltar els dubtes, pel que decideixo fer el tomb sortint de Rojals, baixar, pujar pel portell, si està bé, arribar a Rojalons, anar a buscar a la Variella i pel PR fins a Rojals. Es tracta de seguir el track, baixat del wikiloc, de "Peptivissa".
Surto a mig quart de deu, tot anant a buscar el GR que baixa a Montblanc. Em trobo que el camí que era empedrat està bastant malmès. Prop del començament trobo un pagès que està posant pedres grosses i picant-les per fer-les petites i que queda arranjat el camí i a trossos, fent un nou camí al costat d'aquest. Li pregunto que fa i em diu que ho està fent per poder baixar amb el tractor cap el tros, i on el camí es prou ample i poca pendent ho ha en el camí vell, i on es estret i/o fa massa pendent ho fa passar per la parada de la meva dreta. Em fa pensar que aquests sistema nostre fa que una persona hagi d'arranjar un camí, amb una gran feinada, per arribar al seu tros quan hi ha quantitat de trossos on s'arriba amb pista, i al mateix l'entorn, completament abandonats, no entro si es legal o no, si es correcte o no, només que com tantes altres coses es una paradoxa.
Segueixo el GR, a estones amb poca pendent i a estones amb força pendent. Deixo unes dreceres a l'esquerra, trobant una que el pas està barrat per una filera de pedres. Es un camí que fa anys hi vaig passar pel que trobo que no hi ha dret que hi barrin el pas, si no volen que la gent erri el que han de fer es senyalitzar millor el Gr, ja que des d'aquesta cruïlla no es veu el senyal. Jo transformo la filera de pedres en una fita. Una mica més avall sento soroll d'aigua però no trobo el lloc, fins que trobo la font, del Burxoc, arranjada amb cartell de ceràmica, quasi a tocar al camí, però amb algun esbarzer per arribar-hi. Més avall, veig un rastre maco que baixa, i una pedra entre mig de les dos ramals en que es divideix l'arbre, penso “això es una fita”, baixo i trobo la Font d'en Cavallè, arranjat el petit entorn i també amb el cartell.
Més avall, trobo el desviament al camí de les Obagues, en general bastant planer, però amb algunes baixades bastant fortes. Es un camí molt agradable de fer, totalment obac, ideal per donar un agradable tomb a l'estiu. Trobo una fita on surt el camí al portell, primer pujada suau, poc a poc s'anima, fins que entra a la roca. Primer un pas una mica estret amb penjat a l'esquerra, que no fa temor, després unes roques grosses fent d'escala per superar un roquer, on jo ja poso les mans. Segueix pujant per una canal, entre roques, cap problema, arribant al lloc més delicat, es una pared rocosa amb una molt petita inclinació cap al davant. M'ho miro i la primera impressió es que jo no puc pujar, a més anant sol, però mirant-ho bé, veig petits (molts petits) ressalts per posar els peus, i em decideixo, i la veritat es que fa patxoca pujar-hi. Una vegada dalt d'aquí hi ha un altre canaleta i ja hi soc dalt de tot el primer gran ressalt rocós. Deixo un senderonet a l'esquerra i vaig planejant al costat de la pared del segona gran pared. Entro en una tartera que s'ha de pujar, més o menys en diagonal i amb forta pendent, per passar per sota d'una gran parets, es la Colomera. Des d'aquí fins a sortir ja als plans no té cap problema. Des de dalt no es veu gaire bé la barrancada que he anat deixant a la dreta mentre pujava, encara que la visió es agradable. Al pla son terrenys erms, jo vaig a visitar el que queda d'una cabana de pedra, al costat d'una petita bassa, i d'un altre cabana que ja havia estat, aquesta molt ben conservada i per la que he hagut de donar uns pocs tombs.
A Rojals, estan treballant en la reconstrucció d'una casa, i tirant tota la runa davant de la casa del costat, que es la que té en peu una bonica arcada. Vaig a visitar els Xumadors de la Font de Rojalons i la Bassa de la Plana, on ja no es veu per on sortia l'aigua. Per poder-les veure, no se el perquè he anat ja que havia estat, he quedat tot punxat. En contes de retrocedir cap a Rojalons, segueixo amunt, continuant punxant-me i trobo, de casualitat, el que crec que es la Font de Rojalons, amb una petita basseta.
Vaig cap a la carretera, que he de seguir a l'esquerra per agafar camí cap a la Variella. Aquí a les muntanyes del davant es veu bastant el colorit de tardor. No sé perquè he d'anar a veure la Font de la Variella. Tot tapat, el camí i la font, ple de punxes, quina diferencia fa any i mig que vàrem estar. També em passa amb la font Freda. Puc veure molt ve el Salt de la Variella, ja que com no hi es el que porta l'hortet del mig del barranc, puc tombar una mica per aquí.
Aquí segueixo el track que m'he baixat, deixant uns pocs senderons que surten del camí, deixant el PR, trobant les restes d'una bassa, i donant un gran retomb per salvar el barranc, però la veritat es que crec que es pot fer més curt si es segueix el PR, incloent una drecera, no marcada, que crec que surt al costat del mas de la Variella, que jo m'he saltat, al no saber exactament on es. Ara crec que ja ho se.
Arribo a la pista, es una pista apta per cotxes, que passa per varis xalets, un en bon estat, altres sembles abandonats, un xafat, un amb el cartell en venda i el Mas de Magí, una gran construcció, molt maca, digna de veure per fora, per dins no ho sé, es propietat privada i deuen fer ús pel que sembla.
Fins el coll de Rojals, se'm fa pesat i començo a tenir ganes de descansar i menjar, però no ho vull fer fins que acabi la pujada. Al costat del coll, que està a tocar la carretera, paro a menjar. Després tot seguint el track no vaig per la carretera, el camí lateral només té una pega, que primer puja fort, després ja careneja per baixar al entrar a Rojals, per la carretera es més suau, però més emprenyador, pel meu parer. Arribo a Rojals, a dos quarts de quatre després de fer uns quinze quilòmetres. Però abans de pujar al cotxe parlo amb el propietari de la Socarrimada, on m'explica que el camí de l'Obaga si no es puja al Portell es molt bo per anar a Montblanc ja que es obac i no solà com la pista des del Mas de Ponet.
El dia ha estat fantàstic, i encara que era una matinal, ja que havia d'anar a dinar a casa, fet que ha estat una mica tard, com sempre em complico la vida, es pel que he acabat a a quarts de quatre. Em queda anar a visitar el Mas de la Variella i fer tot el camí de l'Obaga. Si només es vol fer l'obaga una possible ruta matinal es pujar pel Gr del Mas de Ponet i baixar pel camí de l'Obaga. I si els vol fer les dues coses i allargant-t'ho es pot fer des de Vilaverd, Variella (sense parar al salt i l'entorn), Pr,, desviar-se poquet fins el mas, Rojals, Gr, Obaga i per la carretera vella a Vilaverd, sembla molt llarg però crec que pot ser factible en una caminada de tot el dia.
No pujo el track ja que es exacte al que he comentat abans, exceptuant els llocs que he anat a visitar de més a més, i que no sé si val massa la pena exceptuant als pocs que surten a caminar amb ganes de descoberta i que, amés, no s'ho coneguin.
0000000000000000000000000000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada