Ruta dels Comalats des de Belltall

Glorieta - La Sala de Comalats

Avui he anat a fer un tomb dels que ja tenia programat, que es el tomb als Comalats, entre Belltall i Forès, a la Conca de Barberà, però geogràficament pertany a la Baixa Segarra. Tot el referent a aquest tomb es pot trobar a la web de Turisme de la Conca de Barberà, pel que no hi ha gaire cosa més a explicar. Es pot fer des de Forès i des de Belltall. Jo he triat aquesta última versió ja que el poble està una mica més a prop de casa, i a més em deixo Forès per visitar-lo en calma, en visita turística. Es un tomb de uns disset quilòmetres, però a mi com sempre amb les variacions, avui petites, sempre em queden més llargues. De la ruta no explicaré massa cosa, ja que està molt detallada en els tríptics, tant si es surt d'un lloc com de l'altre, si que explicaré els diferents punts per on he passat. 

Deixo el cotxe a la carretera, passat el bar-restaurant, o sigui prop de la sortida del poble, ja que com he d'arribar per l'altre punta m'obliga a creuar el poble i poder visitar-ho. Surto a dos quarts de nou pel camí de la Font, que com es normal em porta a una font, es la Font de Baix. Hi ha un entorn que s'havia arranjar amb alguna taula i bancs de pedra, però ara la vegetació s'ho està menjant. 

A la partida Pomar el camí d'anada i el de tornada quasi es ajunten, per cert, de tornada es veu el d'anada que queda a un nivell inferior. Referent a la Cabaneta del Ros, son les restes d'una cabana, en mig d'un roquer al costat mateix de la pista, segurament quan es va fer passava un camí de carro i no quedava tan aixecada del camí. El tros del Bosc del Ros potser es el lloc més obac de tot el recorregut i des de creuar un barranquet, al final del bosc fins el Coll Blanc, la pista puja de valent i amb ganes, està cimentada per facilitar la pujada dels mitjans mecànics i que no es desfaci per l'acció de l'aigua. 

L'antic cementiri de Glorieta del que havia llegit que era digne de visitar, pos bé, quatre parets restaurades, en mig tot net, sense res de res, si hi havia alguna tomba no en queda ni rastre, el que si que val la pena, es que a cada cantonada hi ha una estela funerària, diferents entre si. Si que s'ha de visitar es el poble de Glorieta, amb la resta del seu forn comunal. Tot ben arranjat, carrers cimentats i nets, fa goig. La font, els rentadors i la torre del castell a la part de dalt, que es per on surt el camí cap a la Sala. 

La Sala de Comalats, podria ser com Glorieta, però està bastant més malmès, a mi em va agradar, cases antigues que sembla que podrien estar habitades, encara que no tot l'any, junt a cases enrunades. Hi ha també una torre, una casa rural, dos fonts noves, una de vella amb les restes d'una bassa i el rentadors. Aquí vaig trobar a l'única persona en tot el dia, fora de Belltall. Una dona d'una edat aproximada a la meva, que estava recollint alguna cosa vegetal i que em va preguntar d'on venia i vam parlar una mica.

A la cruïlla del camí de Glorieta a la Sala hi ha una esplanada amb aparells gimnàstics i un plafó explicatiu. Per aquí passa l'Itinerari Saludable. 

Des d'aquí, camí a una gran alzina, vaig llegir que hi havia un sepulcre megalític, però que estava dins del bosc, i d'el que vaig treure la informació no l'havia vist ja que no sabia on era. M'he fet un fart d'entrar i sortir de la pista, tot seguint els rastres que ho feien per si de cas em portava, i quan ja pensava desistir, veig un sender molt clar, que em porta en menys de 50 metres al sepulcre, vaig quedar molt content. Abans havia agafat una pistota per si retallava camí, però finalitzava en uns camps erms, pel que vaig tenir que retrocedir. La alzina grossa que em marca els waypoints dels tracks que m'he baixat, va goig de veure-la i està a la zona de les Rovelloneres. 

Ala cruïlla de la pista que baixa a la carretera, he de decidir si baixo cap a Forès i intento fer el vèrtex de les Forques des del GR o seguir per la pista, molt arranjada pel parc eòlic, i retrocedir cap el vèrtex. Trio aquesta segona opció, però a l'alçada del vèrtex trobo una vella pista que sembla que es dirigeix cap allà, penso que potser tindré sort. La pista s'acaba i segueixo per una serie de rastres fonedissos que poc a poc em va apropant. Quan ja veig el piló, es quan més difícil es fa arribar, tot envoltat de arbres baixos i esbarzers, una feinada que tinc per fer la fotografia de cim. Aprofito per menjar una mica. El difícil de veritat es sortir intentant buscar el camí més curt, al començament segueixo uns rastres que es difuminen, surto a una parada tota segada i per arribar al GR he de baixar al dret, sort que son menys de tres metres de desnivell.

El Gr en un moment em porta a la pista, camí de Forès a Belltall, i des d'allí intento buscar el Casalot de les Monges, com a única referència tinc el que marca al mapa ICC. Després de donar un parell de tombs i no trobar-ho. La llàstima es que dies després i a casa, he descobert el seu punt exacte, hauré de tornar encara que sigui en cotxe.

Des d'aquí fins a Belltall poca cosa a explicar, es deixa el GR 171 que es separa del 175 que es per on vaig, a l'esquerra una subestació del parc eòlic, es veu a la dreta el camí que he fet de bon matí, i arribo a la carretera, davant de la creu de terme, on pujo a dinar. Des del peu es veu els vehicles com no paren de passar.

Per arribar al cotxe passo per dins del poble i d'aquesta manera el puc visitar. Arribo al cotxe a tres quarts de quatre després de fer quasi vint-i-un quilòmetres. Durant el dia han existit varies anècdotes, per exemple les mosques m'han martiritzat tota la primera meitat de la caminada, he vist un munt de papallones que m'han alegrat el dia. El camps prop de Belltall estaven ja abonats i llaurat pel que la pudor era bastant forta, en canvi a l'altre costat encara estaven sense abonar, només estaven trillats. En el Pla d'en Canela, quan anava per la pista errònia se m'ha creuat tot corrent un cérvol, no he estat a temps de fotografiar-ho. Els pocs arbres de fulla caduca, estaven posant-se vermells, però sense haver fet la transició. Durant la caminada he pogut menjar bastantes mores, ja que estaven al punt. Avui ha estat un dia que el silenci a brillat per la seva absència, prop de les carreteres el soroll dels cotxes i després els ventiladors. Per finalitzar he de dir, que l'ideal per fer aquest tomb el millor es fer-ho en primavera.

Per baixar el track, teclejar aquí.

 00000000000000000000000000