De Bagà a Sant Marc, pujant pels Pallers i baixant per Brocà

Santuari del Paller de Baix - Ermita de Sant Martí de Brocà

Avui ens hem ajuntat tres companys i em marxat fins a Bagà, per pujar al cim de Sant Marc de Brocà, tot passant pels Pallers de Dalt i de Baix, i baixant per Brocà, on hi ha Sant Martí. De bon matí hem sortit de Reus i hem aparcat a una plaça del poble antic. 

Hem començat a caminar quasi a les nou, però a l'hora de sortir del poble ens em embolicat una mica, primer per que no ens hem fixat massa i després al voler anar a buscar el pas de creuar la carretera el mes recte possible, però allò es impossible. Després d'un parell de tombs, em trobat el lloc de sortir, que es la pista que va al Paller de Baix. Anem per pista fins a la Font del Sofre, que estem a punt de empassar-nos-la. Es un lloc molt obac, de la font quasi no surt aigua i amb olor a sofre, però el Torrent del Paller que passa a tocar, si que en porta. Hi ha unes passeres per creuar el torrent i poder sortir sense retrocedir. Només sortir un altre vegada a la pista, es deixa per un camí que puja amb ganes, inclús hi han escales, em figuro que per conservar-ho millor. Va pujant fort però fent esses, el que facilita la pujada. Hi han restes, sobre tot després de la primera pujada, que demostra que era camí de bast. Després de la primera pujada va planejant, amb continus repetjons. L'entorn es bonic i agradable. Arribem a una cruïlla, i com ens sembla que el camí de la dreta va a sortir a la pista, per estalviar-nos un tros d'aquesta, ens pensem, agafem el de l'esquerra, que per cert ja no està tant net com fins aquí. Deixem un camí marcat a marxa pujant cap l'esquerra. Arribem per la part de dalt de la Mare de Déu del Paller, que es un santuari, ara amb l'església i d'un hostal i amb altres edificacions annexes. Hi ha un àrea d'esbarjo, amb font inclosa, molt maca. A internet hi ha suficient informació d'aquest lloc, però una referència ràpida, al wikipèdia en català. 

Entrem a preguntar per Sant Pelegrí, del que no hem vist rastre i amablement ens diuen que havien d'haver arribat pel camí que havíem deixat a la dreta, que per cert surt a l'entrada de l'àrea d'esbarjo. Després de parlar amb la mestressa de l'hostal i visitar l'església, anem i tornem fins les runes del que era l'ermita de Sant Pelegrí. 

Quan tornem a passar, el que porta l'hostal ens explica una mica l'historia del Paller de Baix i el de Dalt, recomanant-se que ens arriben, com ja ho teníem previst no ens costarà gens anar-hi.

El camí comença bonic, agradable, sent antic de bast. Estem al GR. Però torna a tenir unes fortes pujades i de cop entra al barranc i es segueix pel seu mig. Es un barranc estret, amb parets altes i amb el terra ple de grans roques, fet que dificulta bastant la marxa. 

Arribem a una cruïlla, on hi ha un camí que segueix per la Canal del Capità, que ens estalviaria bastant per anar al cim, però ens saltaríem el Paller de Dalt, pel que el deixem estar. Continua amb molt forta pujada, i on començo a notar el cansament, només porten uns cinc quilòmetres però amb més de quatre-cents cinquanta de desnivell. Arribem a una pista, que després haurem de seguir a la dreta, però ara seguim a l'esquerra fins el Paller de Dalt, on trobem les runes de la masia i de les restes de l'ermita. Aquí ens creuem amb un  home una mica més jove que jo, que fa ruta corrent. Em pensava que corre a la muntanya era cosa de joves, però es veu que ja ha arrelat en gent de tota edat. A una gran esplanada que hi ha a l'entorn parem a esmorzar. Es tot verd llampant i fa molt de goig.

Seguim, a trossos per pista i a trossos per camins trillats, trossos molt bonics i altres no tant, Creuem una fageda, encara tota verda, no ha arribat encara la tardor. I per una pista bastant pedregosa i vella, que es converteix en sender arribem al cim de Sant Marc, on hi ha un vèrtex geodèsic i les runes de l'ermita de Sant Marc de Brocà. Es lamentable les pintades que hi ha tant a les runes com al vèrtex, els bretols han arribat fins aquí. Aquí fem les fotos de rigor, i avall, que el temps es una mica frescal, no massa, però el que ens fa decidir a marxar sense entretenir-se massa es el rellotge, son més de tres quarts de tres. 

La sortida es maca i agradable, per dins del bosc, amb un terra ple de fulles seques, on no es veu el terra, va baixant amb decisió però fent esses. Li dic als companys que aquesta baixada, així, no pot durar, i efectivament es converteix en una baixada molt dura, pedregosa amb pedra grossa, d'aquelles que sembla que baixis escales, però amb esglaons, a vegades força alts perquè els genolls comencin a protestar. Entre uns grinyols i altres dels genolls arribem al Pla Llosar, segons l'ICC, o Pla del Castell, segons el pals indicadors. Aquí al pla hi ha les restes mig conservades d'una cabana de pedra seca. El Pr que estem seguint ara marxa pista enllà, i un pal indicador indicada que recte es va a El Castell per forta pendent. Jo porto dos tracks, un baixa bastant més cap a la dreta que l'altre, no se perquè però trio el primer, pensant-me que seguia el que marca el pal, de baixada en forta pendent. La qüestió es que baixem seguint quasi exacte el track, però de senyals ni una, i la baixada es per uns petites rastres fonadissos totalment, que va buscant la millor manera de baixar de parada en parada, totes abandonades, fins que amb una mica de dificultat arribem a una pista vella, amb terreny tou que ens porta a El Castell. Una gran masia una mica tronada però que sembla que la puguin habitar temporalment. Allí veiem que l'altre track baixava pel PR, el de forta pendent, i que les altres senyals de Pr feia anar a tombar la pista i també arriben aquí. O sigui em baixant al recte, al dret i sense camí quan podíem baixar, al menys, per un camí.

Continuem el PR, a trossos planejant entre parades, a trossos anant baixant més o menys forts, separant-se del camí per visitar les runes de Cal Vilalta i la masia habitada de Cal Cosí. Però abans ens hem desviat una mica per visitar una font i una bassa. La font de la que surt força aigua es més un nyap que una cos arranjada, però molt efectiva.

A Sant Martí de Brocà parem a dinar després d'haver agafar aigua amb una font abans d'arribar però dins de l'entorn . Hem passat pel costat de Cal Galló, amb tots els gossos bordant.

Després de dinar, el desnivell ja disminueix, però com continua havent algunes pujades, no acaba de baixar del tot. A una cruïlla trobem que hi ha dues opcions, segons els cartells, una marca Bagà a 2,800 i l'altre a 3,200, no ens la pensem i agafem la primera opció. El camí per tres moments se l'ha portat aigua i ens fa fer “numerets” per creuar els barrancs pertinents, a més, varies vegades i pel mateix motiu, el camí puja per tornar a baixar quan salva el tros sense el camí original. Estem en un tros que en anglès es diria “Bad land”, males terres. 

Creuem el Torrent de Sant Marc, seguim per un sender entre parades, on l'herbà del costat del marge de dalt està estrenyent el camí, i per un antic camí ramader anem a creuar la carretera del túnel i ja entrem a Bagà, on visitem una mica el poble antic. Com el gps m'ha donat problemes entre el Paller de Baix i el de Dalt, tros el tros de seguir pel barranc, on pujàvem encaixonats per parets altes, no tinc exacte la distancia, però després de retocar-ho a casa, m'ha marcat entre 17 i mig i 18 quilòmetres, amb un desnivell que passa, poc, de mil metres. Hem arribat a Bagà a les set de la tarda.

El dia en quan al temps ha estat bo, en quan a la caminada, la major part ha estat bonica, encara que alguns trossos, no tant. Hem visitat ermites, em vist masies (algunes enrunades), moltes basses naturals amb aigua, un vèrtex geodèsic. La vista del Pedraforca, Cadí, Roques Altes del Moixerò, La Tossa d'Alp, etc.. I quan estàvem esmorzant al Paller de Dalt, hem vist una pista dalt de tot, que no teníem ni idea, i pel que he vist als mapes, es la carretereta del Coll de Pal. 

He quedat molt cansat i amb els genolls fets pols, ja que feia molt de temps que no em fotia una pallissa com aquesta, fàcil per molta gent però difícil per a mi. Cansat però molt content.

Encara que hi han varis tracks similars al "wikilock",  l'he pujat (aquí). L'única diferencia es l'anada i tornada al Paller de Dalt, per pista, més alguna diferencia menor.

000000000000000000000000000000