 |  |
Font del Mas de Mateu - Mas de Roquerola
Després de bastants dies sense sortir pels problemes físics, avui he quedat amb el company Esteve d'anar a donar un tomb per Farena, tot aprofitant els nombrosos camins que la gent de Farena estan netejant.
Quan estem a la carretera entre La Riba i Farena ens adonem que una part de l'excursió programada no la podrem fer, es un tros que passa pel costat mateix del Brugent. El Brugent baixa a l'ample i amb una força impressionant. Després ens assabentarem que al poble, ahir, van caure mes de 180 litres, però com els mesuradors no son oficials no van donar les xifres a TV3.
Aparquem a la plaça d'entrada al poble i sortim pel PRC-20.2. El camí està molt enfangat. El deixem per agafar el camí vell del mas de Mateu, un dels camins totalment recuperat, la recuperació s'ha fet a consciencia, netejant el camí vell amb tots els tomb inclosos, demostrant que era un camí de bast, i per on, ara es facilíssim pujar i baixar i no per la pendent del Pr,
Pugem al Picó Gros, es necessari una petita grimpadeta, però sobre tot pel relliscós del terreny. Seguim fins el Coll del Coster de la Roca Pintada, allargant-se fins el PR per situar-nos on estem. Baixem pel camí del Riu Sec, molt ben netejant. Deixem a la dreta el camí de les mines, però abans trobem les runes del que podria haver estat un corral. Al arribar al Riu Sec, on s'ha de seguir un tros per la seva llera, trobem que ens es completament impossible, pel que anar cap a la Bartra ho deixem per un altre dia.
Remuntem el camí del Riu Sec, arribem al Pr, pugem el Grau del Roquerol i ens dirigim cap el Mas de Mateu, passant per la seva font i bassa. El mas de Mateu, totalment arruïnat des de fa molts anys, on a la seva vora hi ha la creu d'un que va ser immolat a l'any 36 i que en un principi van enterrar aquí; era un beneficiat de la parròquia de Santa Maria, de Montblanc.
Seguim amunt, cap a la Mola d'Estats, però com era massa fàcil, deixem la pista per agafar un altre una mica bruta, però on trobem unes fites. La pista s'acaba, el camí segueix la llera d'un barrancó completament atorrentat, per deixar-ho i seguir per un sender feble i molt tapat, però que el podem seguir ja que pel sender baixa aigua i ens indica la traça.
Arribem a la pista de Rojals a la Mola, passem pel vèrtex de la Mola, la taula dels Quatre Batlles, i arribem a la Mola d'Estats, lloc on tot esplaiant-se amb la visió dels Motllats, Farena, el tall del Riu Brugent, la Cadeneta, etc., aprofitem per dinar.
Després de dinar des-grimpem pel grau del Gr i agafem el camí que va per sota els espadats de la Mola i pel damunt dels Roquers de la Cansalada, fins arribar al Coll de Viladecabres, camí on hem trobat una serie de pins caiguts que ens ha dificultat una mica el pas. Al coll, en un principi diem d'anar a buscar el Mas de Mateu, però al final el que fem es anar a visitar les runes del mas de Roquerola, que segons m'han dit, era un dels masos mes pobres de l'entorn. Tot aquests tros està en una lleixa rocosa i a mig aire dels espadats de la Mola Roquerola. Aquí ens tornem a trobar que la gent de Farena ja han començat a treballar per recuperar el camí vell, que passa uns metres per sota de l'actual, ja que actualment passa pel mig de les runes i segur que al seu dia no hi passava per allí.
Ja arribem a la Font del Mas de Mateu, i ja només queda tornar per on hem vingut, on s'agraeix la bona obertura del camí vell del Mas de Mateu, que em permet baixar sense carregar, més, els genolls, que ja els porto una mica tocats.
Hem sortir a caminar a dos quarts menys cinc de nou i arribem a dos quarts i cinc de sis, i hem fet uns quinze quilòmetres.
Al track que pujo a "inet", a la pàgina del wikiloc, he tret la baixada al Riu Sec i la posterior remuntada, i els tombs xafardejant. L'altre només els tombs xafardejant. Per això els dos surten bastant menys quilometratge del real.
El dia ha estat calorós, encara que quan hem finalitzat començava a refrescar. Pel demés ha estat molt esplèndid, encara que no em trobo recuperat, espero aconseguir-ho, i he quedat molt cansat. Els camins perfectes, torno a repetir la gran labor que està fent en Xavi Pagès i els seus companys de Farena, en la recuperació de camins.
Es una zona agradable que aconsello visitar, incloent la visita al poble, amb la majoria de cases ben arranjades i com no, l'església romànica de Sant Andreu, del segle XII. ... I si voleu per acabar el dia, el Bar-Restaurant Brugent us espera.
Quan estem a la carretera entre La Riba i Farena ens adonem que una part de l'excursió programada no la podrem fer, es un tros que passa pel costat mateix del Brugent. El Brugent baixa a l'ample i amb una força impressionant. Després ens assabentarem que al poble, ahir, van caure mes de 180 litres, però com els mesuradors no son oficials no van donar les xifres a TV3.
Aparquem a la plaça d'entrada al poble i sortim pel PRC-20.2. El camí està molt enfangat. El deixem per agafar el camí vell del mas de Mateu, un dels camins totalment recuperat, la recuperació s'ha fet a consciencia, netejant el camí vell amb tots els tomb inclosos, demostrant que era un camí de bast, i per on, ara es facilíssim pujar i baixar i no per la pendent del Pr,
Pugem al Picó Gros, es necessari una petita grimpadeta, però sobre tot pel relliscós del terreny. Seguim fins el Coll del Coster de la Roca Pintada, allargant-se fins el PR per situar-nos on estem. Baixem pel camí del Riu Sec, molt ben netejant. Deixem a la dreta el camí de les mines, però abans trobem les runes del que podria haver estat un corral. Al arribar al Riu Sec, on s'ha de seguir un tros per la seva llera, trobem que ens es completament impossible, pel que anar cap a la Bartra ho deixem per un altre dia.
Remuntem el camí del Riu Sec, arribem al Pr, pugem el Grau del Roquerol i ens dirigim cap el Mas de Mateu, passant per la seva font i bassa. El mas de Mateu, totalment arruïnat des de fa molts anys, on a la seva vora hi ha la creu d'un que va ser immolat a l'any 36 i que en un principi van enterrar aquí; era un beneficiat de la parròquia de Santa Maria, de Montblanc.
Seguim amunt, cap a la Mola d'Estats, però com era massa fàcil, deixem la pista per agafar un altre una mica bruta, però on trobem unes fites. La pista s'acaba, el camí segueix la llera d'un barrancó completament atorrentat, per deixar-ho i seguir per un sender feble i molt tapat, però que el podem seguir ja que pel sender baixa aigua i ens indica la traça.
Arribem a la pista de Rojals a la Mola, passem pel vèrtex de la Mola, la taula dels Quatre Batlles, i arribem a la Mola d'Estats, lloc on tot esplaiant-se amb la visió dels Motllats, Farena, el tall del Riu Brugent, la Cadeneta, etc., aprofitem per dinar.
Després de dinar des-grimpem pel grau del Gr i agafem el camí que va per sota els espadats de la Mola i pel damunt dels Roquers de la Cansalada, fins arribar al Coll de Viladecabres, camí on hem trobat una serie de pins caiguts que ens ha dificultat una mica el pas. Al coll, en un principi diem d'anar a buscar el Mas de Mateu, però al final el que fem es anar a visitar les runes del mas de Roquerola, que segons m'han dit, era un dels masos mes pobres de l'entorn. Tot aquests tros està en una lleixa rocosa i a mig aire dels espadats de la Mola Roquerola. Aquí ens tornem a trobar que la gent de Farena ja han començat a treballar per recuperar el camí vell, que passa uns metres per sota de l'actual, ja que actualment passa pel mig de les runes i segur que al seu dia no hi passava per allí.
Ja arribem a la Font del Mas de Mateu, i ja només queda tornar per on hem vingut, on s'agraeix la bona obertura del camí vell del Mas de Mateu, que em permet baixar sense carregar, més, els genolls, que ja els porto una mica tocats.
Hem sortir a caminar a dos quarts menys cinc de nou i arribem a dos quarts i cinc de sis, i hem fet uns quinze quilòmetres.
Al track que pujo a "inet", a la pàgina del wikiloc, he tret la baixada al Riu Sec i la posterior remuntada, i els tombs xafardejant. L'altre només els tombs xafardejant. Per això els dos surten bastant menys quilometratge del real.
El dia ha estat calorós, encara que quan hem finalitzat començava a refrescar. Pel demés ha estat molt esplèndid, encara que no em trobo recuperat, espero aconseguir-ho, i he quedat molt cansat. Els camins perfectes, torno a repetir la gran labor que està fent en Xavi Pagès i els seus companys de Farena, en la recuperació de camins.
Es una zona agradable que aconsello visitar, incloent la visita al poble, amb la majoria de cases ben arranjades i com no, l'església romànica de Sant Andreu, del segle XII. ... I si voleu per acabar el dia, el Bar-Restaurant Brugent us espera.
 |  |
00000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada