 |  |
Castell de Sant Martí - Gorg de La Fou
Avui m'he decidit anar, sol, a Sant Martí de Tous, que segons unes ressenyes que vaig llegir hi ha un tomb maquet que passa per l'ermita de la Mare de Déu de Sentfores i pel Salt i el Gorg de La Fou.
Arribo a Sant Martí i aparco al costat de l'església i surto quan manquen cinc minuts de dos quarts de nou per la pista cap a Sentfores. Només sortir se m'ajunta un gos que m'acompanyarà un tros de trajecte.
Es passa a tocar Ca l'Abel, Sentfores de Baix, i l'altura de la Pedrera deixo la pista principal i de seguida la secundaria, arribant a l'ermita per un sender.
“Centre de devoció marià. L’actual edifici fou construït l’any 1656 per Joan Nasich, tot substituint un d’anterior datat ja el 1294. La seva planta és de creu llatina, amb dues capelles. Al creuer se situa el cambril, datat l’any 1777, on trobem l’actual imatge de la Mare de Déu amb el Nen, una reproducció neoromànica feta l’any 1954, que desconeixem si és una reproducció fidel a l’original i que va substituir l’original de fusta policromada, amb la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús, datada al segle XIII. L’original sembla que estava molt malmesa i que va ser traslladada a un taller de Vic, on es va efectuar la reproducció actual a partir de les restes autèntiques; malauradament, malgrat totes les afirmacions efectuades, no es troba dipositada al Museu Diocesà de Vic i, per tant, està avui en dia desapareguda.
És típic d'anar-hi el dilluns de Pasqua, tot recordant els antics i tradicionals aplecs. La gent es queda a dinar, s’hi ballen sardanes i es juga a bitlles.
Per visites cal trucar a la Rectoria de Sant Martí de Tous”
Sota l'ermita està la font, amb aigua molt bona i fresca.
Segueixo per pista, passant pel costat de Cat Peretó, agafant el camí que passa pel Bosc de Gramenet. Abans d'arribar a Can Vidal, el gos que m'acompanyava s'en va, comença a bordar com si seguis alguna presa. Deixo Can Vidal a la dreta, passant al costat de la font i la bassa. El camí ara baixa a creuar la Riera de la Fou, i després d'una pujada agafo un camí boscà que em porta, desviant-me uns pocs metres, a la Font de la Fou, sota un marge i que està seca, en canvi per la riera baixa aigua. El camí la creua i va seguint per l'altre costat de la riera. Passem a tocar la Cova del Diable, d'on s'explica la llegenda de la Cérvola Blanca, de seguida es troba la cruïlla al Gorg i Saltant de la Fou, lloc paradisíac, que en aquest moment només manca l'aigua, amb un fangar amb el que era el toll.
Tenia una descripció del mes de setembre del 2002 on parla que la Fou, “un petit llac sobre el qual es precipita una cascada d'aigua d'uns 20 metres d'altura”. Encara que sense aigua val molt la pena anar-hi. Les noves descripcions ja parlen que només baixa aigua quan plou.
Surto i em dirigeixo cap el Pla de l'Aubereda. Abans vaig a veure el gorg des de dalt dels espadats. L'Aubereda sembla ser una urbanització, com de tantes que hi sense els mínims serveis. Es veu separat el Mas de l'Aubereda i quasi a toca la Torres de l'Aubereda, un altre mas.
Al poc deixo el camí principal per un sender que he vist als mapes de l'Icc (topo i orto). El començament està molt be i estic content d'haver-ho agafat, camí ben marcat que va resseguint la Rassa del Torrent de l'Amo. De cop començo a trobar arbres caiguts, al començament els puc anar salvant però poc a poc es fa mes impossible, he de pujar pel bosc i avançar amb dificultat una bona estona. Al final puc baixar al camí encara que torno a avançar amb dificultat. Poc a poc es va netejant de pins i branques. Passo a tocar una barraca, enrunada, i arribo a la Riera de Tous a l'aiguabarreig amb el Torrent Cavaller, on tinc gran dificultat per creuar-ho, i per seguir per les parades de l'altre costat fins a trobar un camí que va fins la part alta de Sant Martí.
Dono un petit tomb pel poble i pel castell, el poc que es pot tombar. He arribat al cotxe a un quart de dues, després de fer tretze quilòmetres.
La primera part, fins poc després de passar Cal Peretó, es tot pista de cotxes, salvant el tros de l'ermita, encara que després ja entrem en pistes boscanes, camins i senders, complementat per la fou.
Per la carretera cap a Santa Coloma, abans de l'Hostal del Vent, veig les restes de un forn de calç, paro a veure'l i a fotografiar-ho, i ja cap a casa.
Arribo a Sant Martí i aparco al costat de l'església i surto quan manquen cinc minuts de dos quarts de nou per la pista cap a Sentfores. Només sortir se m'ajunta un gos que m'acompanyarà un tros de trajecte.
Es passa a tocar Ca l'Abel, Sentfores de Baix, i l'altura de la Pedrera deixo la pista principal i de seguida la secundaria, arribant a l'ermita per un sender.
“Centre de devoció marià. L’actual edifici fou construït l’any 1656 per Joan Nasich, tot substituint un d’anterior datat ja el 1294. La seva planta és de creu llatina, amb dues capelles. Al creuer se situa el cambril, datat l’any 1777, on trobem l’actual imatge de la Mare de Déu amb el Nen, una reproducció neoromànica feta l’any 1954, que desconeixem si és una reproducció fidel a l’original i que va substituir l’original de fusta policromada, amb la Mare de Déu sedent amb el Nen Jesús, datada al segle XIII. L’original sembla que estava molt malmesa i que va ser traslladada a un taller de Vic, on es va efectuar la reproducció actual a partir de les restes autèntiques; malauradament, malgrat totes les afirmacions efectuades, no es troba dipositada al Museu Diocesà de Vic i, per tant, està avui en dia desapareguda.
És típic d'anar-hi el dilluns de Pasqua, tot recordant els antics i tradicionals aplecs. La gent es queda a dinar, s’hi ballen sardanes i es juga a bitlles.
Per visites cal trucar a la Rectoria de Sant Martí de Tous”
Sota l'ermita està la font, amb aigua molt bona i fresca.
Segueixo per pista, passant pel costat de Cat Peretó, agafant el camí que passa pel Bosc de Gramenet. Abans d'arribar a Can Vidal, el gos que m'acompanyava s'en va, comença a bordar com si seguis alguna presa. Deixo Can Vidal a la dreta, passant al costat de la font i la bassa. El camí ara baixa a creuar la Riera de la Fou, i després d'una pujada agafo un camí boscà que em porta, desviant-me uns pocs metres, a la Font de la Fou, sota un marge i que està seca, en canvi per la riera baixa aigua. El camí la creua i va seguint per l'altre costat de la riera. Passem a tocar la Cova del Diable, d'on s'explica la llegenda de la Cérvola Blanca, de seguida es troba la cruïlla al Gorg i Saltant de la Fou, lloc paradisíac, que en aquest moment només manca l'aigua, amb un fangar amb el que era el toll.
Tenia una descripció del mes de setembre del 2002 on parla que la Fou, “un petit llac sobre el qual es precipita una cascada d'aigua d'uns 20 metres d'altura”. Encara que sense aigua val molt la pena anar-hi. Les noves descripcions ja parlen que només baixa aigua quan plou.
Surto i em dirigeixo cap el Pla de l'Aubereda. Abans vaig a veure el gorg des de dalt dels espadats. L'Aubereda sembla ser una urbanització, com de tantes que hi sense els mínims serveis. Es veu separat el Mas de l'Aubereda i quasi a toca la Torres de l'Aubereda, un altre mas.
Al poc deixo el camí principal per un sender que he vist als mapes de l'Icc (topo i orto). El començament està molt be i estic content d'haver-ho agafat, camí ben marcat que va resseguint la Rassa del Torrent de l'Amo. De cop començo a trobar arbres caiguts, al començament els puc anar salvant però poc a poc es fa mes impossible, he de pujar pel bosc i avançar amb dificultat una bona estona. Al final puc baixar al camí encara que torno a avançar amb dificultat. Poc a poc es va netejant de pins i branques. Passo a tocar una barraca, enrunada, i arribo a la Riera de Tous a l'aiguabarreig amb el Torrent Cavaller, on tinc gran dificultat per creuar-ho, i per seguir per les parades de l'altre costat fins a trobar un camí que va fins la part alta de Sant Martí.
Dono un petit tomb pel poble i pel castell, el poc que es pot tombar. He arribat al cotxe a un quart de dues, després de fer tretze quilòmetres.
La primera part, fins poc després de passar Cal Peretó, es tot pista de cotxes, salvant el tros de l'ermita, encara que després ja entrem en pistes boscanes, camins i senders, complementat per la fou.
Per la carretera cap a Santa Coloma, abans de l'Hostal del Vent, veig les restes de un forn de calç, paro a veure'l i a fotografiar-ho, i ja cap a casa.
 |  |
0000000000000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada