La Tossa de Tivissa per la Serra la Llena

Camí dels Arriers i La Tossa, de Tivissa

Per avui he decidit anar a fer una matinal, però aquesta vegada m'he assegurat de fer un tomb que em permeti anar a dinar a casa, i no que em passi com el dia de Llaberia. Per això he triat una excursió publicada en el blog de'n Josè Luis Ordovàs, exactament la que es diu “Tivissa. La Tossa por la Llena".
Arribo a Tivissa, aparco el cotxe molt prop del parc de bombers i surto quan pasem cinc minuts d'un quart de vuit del matí (avui em permeto sortir més aviat mercès al canvi d'horari). Vaig a buscar el camí dels Arriers, que pel que he llegit era el camí que comunicava el poble amb els masos de la muntanya. El camí està molt ben arranjat, es bonic veure que hi ha algú que es preocupa de cuidar els camins i lloc antics.
Deixo a la dreta el sender a la ferrata del Tormo de la Margarida, passo el Collet del Tormo,on s'aprecia el sender que ve per la cresta, a l'esquerra es veu una "M" gravada a la roca, a la roca del Migdia. Hi ha un panell on explica que un funcionari de ses illes, de nom Mercadal, anava gravant la seva inicial a les muntanyes del poble.
Passo quasi a tocar les Coves de la Llena, cavitats a la roca, plena de forats on nien molts ocells. Segueixo el camí, es agradable, va pujant sinuosament, molt ben empedrat fins arribar al Coll de la Llena. Aquí arriba una pista que agafo a ma esquerra fins el Collet de la Llena, abans passo per un cartell on explica que hi ha una creu gravada a la roca que marca el lloc on va morir una persona congelada pel fred, jo no ho vaig saber veure.
Des del collet pujo per la Drecera d'en Benet, en principi va pujant suaument per terreny rocós, al arribar al veïnatge del Barranc de la Fotx, el camí gira a la dreta amb forta pujada, es deixa a l'esquerra una petita balma obrada i per una canal rocosa s'arriba al Portell de la Llena. Des d'aquí per carena, avui el vent bufa una mica fort i fa difícil el caminar, s'arriba al vèrtex geodèsic de la Tossa. Temps just de fer unes fotografies i contemplar una mica el paisatge (que per cert val la pena) i sortir rapit a buscar alguna zona mes abrigada del vent.
Fàcilment trobo el Portell del Monegret, i el camí de baixada, camí per un bosc d'alzines, a estones amb forta baixada, arranjat i netejat de fa poc, aprofito per posar alguna fita de mes als punts que no hi ha i crec que pot haver una mica de dubte.
Abans d'arribar a la pista que ve de del Camí de la Llena, passo al costat de les runes d'un mas, amb el seu pou i la seva era al costat del que devia ser, segurament, el graner. Al davant hi ha uns grans marges que ja es comencen a desmuntar. Després, a la pista pujo unes parades a veure les restes d'un maset i de seguida agafo una pista a la dreta, es la continuació del camí dels Arriers. El deixo per agafar el camí de Sant Blai, passant pel costat de les runes d'un corral bastant gran.
Des de la font de Sant Blai, amb aigua abundant, pujo fins l'ermita i la seva creu, busco un raser per aprofitar per esmorzar. A l'ermita he pujat per la pista, excepte l'últim tros que ho he fet per les escales, però al baixar ho faig pel camí vell, l'entrada està destrossada al eixamplar la pista cimentada i després del retomb, quan ja va paral·lel al barranc, entre brut i ple de pedres caigudes per les obres de la pista, està bastant impracticable. El camí torna a sortir a la pista, i segueixo avall, passant per El Salt, pel costat de la Cresta del Ventall i deixant la pista, per agafar el camí del Gr, que encara conserva trossos empedrats.
Ja arribo a Tivissa quan manquen cinc minuts per les dotze del migdia, després de fer quasi vuit quilòmetres i mig.
El recorregut ha estat molt maco, llàstima del dia ventós i nuvolós i els camins molt ben arranjats.
No he pujat el track a wikiloc, per què es exacte al que ja està pujat, excepte la pujada a l'ermita.

Per veure o baixar les fotografies, teclejar aquí

00000000000000