Rojals i Bassa de la Font de Garró
Com que la parenta esta lesionada en una mà, tinc que estar a casa a l'hora de preparar el dinar, no per fer-ho sinó per ajudar-la, per això parlo amb els companys de fer una matinal curta. Quedem anar al Mas d'en Llort, ja que ells no han vist les pintures rupestres. Quedem l'Estivill, en Josep Maria i l'Esteve.
Ens trobem a La Selva i d'allí ens dirigim a Rojals. Aparquem i sortim quan manquen 10 minuts per les nou del mati. Fa molt de fred i hem de tapar-nos una mica. De seguida deixem el Gr., el camí al Mas de l'Arlequí, actualment es una casa rural, i només passar el Corral de la Marieta deixem la pista dels Cogullons, per agafar un altre a ma dreta, es una pista boscana i bastant agradable. En tota aquesta zona estan netejant i aclarint el bosc, encara que els treballadors estan deixant tota la “merda“ (hem trobat dos munts de pots d'oli, segurament dels moto-serres).
Passem pels Plans d'en Serè, s'ens acaba la pista i continua un senderó que baixa fort fins el naixement de la Font del Mas d'en Pepet; des d'aquí l'aigua baixa acanalada fins la font i d'allí a la bassa. Quedem d'esmorzar aquí, però ens costa trobar el lloc adequat (per nosaltres, en aquest moment). Agafem la pista i anem amunt, a l'esquerra, i parem a la seva vora a esmorzar.
Després seguim pista amunt fins a la bassa de la Font d'en Garró. Decidim intentar tornar cap a la Font d'en Pepet per l'altre costat del barranc, on hi ha un camí que vam agafar l'altre vegada que van estar per aquí; ens costa anar-ho a buscar pel brut que està aquest tros, net d'arbres però brut de vegetació baixa.
L'Esteve i jo canviem, i anem a buscar la pista, l'Estivi i en Josep Maria segueixen, encara que abans d'arribar a la Font d'en Pepet tenen dificultats per creuar el barranc, degut a la vegetació baixa.
Pugem a veure les runes del Mas d'en Pepet, on trobem unes fites que no sabem on van. Aquí trobem a tres joves que venen de veure les pintures del Mas d'en Llort i busquen les del Mas de Bessó, que no saben on son. Parlem una mica de la deixadesa de la Generalitat amb el patrimoni.
Arribem al Mas d'en Llort i pugem a veure les pintures, les anomenades del Portell de les Lletres i les del Mas d'en Llort, que son contigües.
Diem de buscar les del Mas d'en Bessó però jo no tinc temps, he d'arribar aviat a casa, els dic que crec que jo hi estat, que te un altre tanca de fil-ferro però que jo no vaig saber veure res, i a més no me'n recordo exactament on es el lloc. L'Estivi es queda a veure si ho troba i nosaltres marxem avall, ell ja ens atraparà. Passem pel costat de la Font d'en Seré, la de la Cua de Cavall i la seva bassa, de la tanca pels vehicles, deixem a ma dreta el senderó que porta a la Font d'en Torres, i deixem la pista del Camí de les Aigües, que es per on anàvem, per agafar a ma dreta el camí que per sota del Salt de la Guineu, i després de deixar un senderó a ma esquerra, creuar el Barranc de la Vall, arribem al Gr que ens porta a Rojals. Lloc on arribem a un quart de dos, després d'haver fet 9,600 kms.
Ha estat un dia molt bonic, encara que els companys, i per no perdre la costum cada vegada que em preocupo jo de preparar la ruta, me l'han criticat, al·ludint que hi ha molta pista, però ja estic avesat.
Es un tomb agradable, fàcil, i que ja he fet mes d'una vegada, encara que crec que el millor temps ha de ser primavera prop de l'estiu, es una zona molt frescal i amb molta aigua per tot arreu.
Ens trobem a La Selva i d'allí ens dirigim a Rojals. Aparquem i sortim quan manquen 10 minuts per les nou del mati. Fa molt de fred i hem de tapar-nos una mica. De seguida deixem el Gr., el camí al Mas de l'Arlequí, actualment es una casa rural, i només passar el Corral de la Marieta deixem la pista dels Cogullons, per agafar un altre a ma dreta, es una pista boscana i bastant agradable. En tota aquesta zona estan netejant i aclarint el bosc, encara que els treballadors estan deixant tota la “merda“ (hem trobat dos munts de pots d'oli, segurament dels moto-serres).
Passem pels Plans d'en Serè, s'ens acaba la pista i continua un senderó que baixa fort fins el naixement de la Font del Mas d'en Pepet; des d'aquí l'aigua baixa acanalada fins la font i d'allí a la bassa. Quedem d'esmorzar aquí, però ens costa trobar el lloc adequat (per nosaltres, en aquest moment). Agafem la pista i anem amunt, a l'esquerra, i parem a la seva vora a esmorzar.
Després seguim pista amunt fins a la bassa de la Font d'en Garró. Decidim intentar tornar cap a la Font d'en Pepet per l'altre costat del barranc, on hi ha un camí que vam agafar l'altre vegada que van estar per aquí; ens costa anar-ho a buscar pel brut que està aquest tros, net d'arbres però brut de vegetació baixa.
L'Esteve i jo canviem, i anem a buscar la pista, l'Estivi i en Josep Maria segueixen, encara que abans d'arribar a la Font d'en Pepet tenen dificultats per creuar el barranc, degut a la vegetació baixa.
Pugem a veure les runes del Mas d'en Pepet, on trobem unes fites que no sabem on van. Aquí trobem a tres joves que venen de veure les pintures del Mas d'en Llort i busquen les del Mas de Bessó, que no saben on son. Parlem una mica de la deixadesa de la Generalitat amb el patrimoni.
Arribem al Mas d'en Llort i pugem a veure les pintures, les anomenades del Portell de les Lletres i les del Mas d'en Llort, que son contigües.
Diem de buscar les del Mas d'en Bessó però jo no tinc temps, he d'arribar aviat a casa, els dic que crec que jo hi estat, que te un altre tanca de fil-ferro però que jo no vaig saber veure res, i a més no me'n recordo exactament on es el lloc. L'Estivi es queda a veure si ho troba i nosaltres marxem avall, ell ja ens atraparà. Passem pel costat de la Font d'en Seré, la de la Cua de Cavall i la seva bassa, de la tanca pels vehicles, deixem a ma dreta el senderó que porta a la Font d'en Torres, i deixem la pista del Camí de les Aigües, que es per on anàvem, per agafar a ma dreta el camí que per sota del Salt de la Guineu, i després de deixar un senderó a ma esquerra, creuar el Barranc de la Vall, arribem al Gr que ens porta a Rojals. Lloc on arribem a un quart de dos, després d'haver fet 9,600 kms.
Ha estat un dia molt bonic, encara que els companys, i per no perdre la costum cada vegada que em preocupo jo de preparar la ruta, me l'han criticat, al·ludint que hi ha molta pista, però ja estic avesat.
Es un tomb agradable, fàcil, i que ja he fet mes d'una vegada, encara que crec que el millor temps ha de ser primavera prop de l'estiu, es una zona molt frescal i amb molta aigua per tot arreu.
....................
Mapa, amb el track real
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada