Tots els meus companys excursionistes sabem la meva fòbia a les alçades (tinc una mica de vertigen), que es va veure accentuada quan vaig tornar a sortir desprès de l'anada a Sant Jaume de Galícia. Un company em va enviar el text d'un tros d'un llibre que m'ha ajuda molt, encara que actualment en tinc una mica, es mes o menys com la que he tingut sempre. Com a mi m'ha anat be, el transcric aquí per si a algú també el pot ajudar,
"Pel que sembla la por només existeix en la nostra imaginació. Sense imaginació, sense la capacitat de veure on estarem en el futur o reconstruir les conseqüències d'un succés en particular amb tots els seus detalls escabrosos, mancaríem de por.
El futur no és més que un fet, una crua realitat: vas a morir, i això és el que és. Només t'afecta el present, el que et succeïx en aquest precís instant. Per aquesta raó ets incapaç d'extrapolar quin serà el futur com a conseqüència del que t'està passant. L'única cosa que pots fer és experimentar el present i, res més. Privat de la capacitat d'imaginar el futur, no tens por; de cop i volta no hi ha res a témer.
La por, igual que l'equilibri, no és innat sinó que s'aprèn dolorosament. De la mateixa manera que s'aprenen poden desaprendre. La por pot ser controlat, racionalitzat, compreses les seves causes i ignorat. L'autèntic truc consisteix a temptar a la por. Aquí resideix el autocontrol. Tria la por al que vols o al que necessites reaccionar i rebutja la resta. Per a l'escalador això significa treballar amb freqüència en un estat continu de por controlada.
Almenys en les pors arquetípiques hi ha una descàrrega de adrenalina de "baralla i fuig", i el sentiment de satisfacció i confiança que produïx l'enfrontar-se a la bèstia.
Si decideixes plantar-te sota una vasta paret muntanyenca i donar aquest primer pas, llavors tindràs el luxe de triar la teva por. És una mica que fas voluntàriament. Abraces el futur proper i tot el que aquest pugui tirar en els teus braços oberts i en la teva ment oberta, segur que ho aconseguiràs, que tens el control.
Frases extretes del llibre de Joe Simpson: Este Juego de Fantasmas".
:::::::::::::::::::::::
"Pel que sembla la por només existeix en la nostra imaginació. Sense imaginació, sense la capacitat de veure on estarem en el futur o reconstruir les conseqüències d'un succés en particular amb tots els seus detalls escabrosos, mancaríem de por.
El futur no és més que un fet, una crua realitat: vas a morir, i això és el que és. Només t'afecta el present, el que et succeïx en aquest precís instant. Per aquesta raó ets incapaç d'extrapolar quin serà el futur com a conseqüència del que t'està passant. L'única cosa que pots fer és experimentar el present i, res més. Privat de la capacitat d'imaginar el futur, no tens por; de cop i volta no hi ha res a témer.
La por, igual que l'equilibri, no és innat sinó que s'aprèn dolorosament. De la mateixa manera que s'aprenen poden desaprendre. La por pot ser controlat, racionalitzat, compreses les seves causes i ignorat. L'autèntic truc consisteix a temptar a la por. Aquí resideix el autocontrol. Tria la por al que vols o al que necessites reaccionar i rebutja la resta. Per a l'escalador això significa treballar amb freqüència en un estat continu de por controlada.
Almenys en les pors arquetípiques hi ha una descàrrega de adrenalina de "baralla i fuig", i el sentiment de satisfacció i confiança que produïx l'enfrontar-se a la bèstia.
Si decideixes plantar-te sota una vasta paret muntanyenca i donar aquest primer pas, llavors tindràs el luxe de triar la teva por. És una mica que fas voluntàriament. Abraces el futur proper i tot el que aquest pugui tirar en els teus braços oberts i en la teva ment oberta, segur que ho aconseguiràs, que tens el control.
Frases extretes del llibre de Joe Simpson: Este Juego de Fantasmas".
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada