El Politics: Real com la vida

Un dia, mentre caminava pel carrer, un home d'èxit, candidat a la presidència del seu país (el nom és el de menys, val per a la majoria), és tràgicament atropellat per un camió i mor.
La seva ànima arriba al paradís i es troba en l'entrada a Sant Pere en persona.
-Benvingut al paradís, li diu Sant Pere. Abans que t'acomodis, sembla que hi ha un problema. Veuràs, molt rarament un polític important ha arribat aquí i no estem segurs de què fer amb tu.
-No hi ha problema, deixa'm entrar, li diu l'home.
-Bé, m'agradaria, però tinc ordres des del mes alt. El que farem serà fer-te passar un dia en l'infern i un altre en el paradís, i després podràs triar on passar l'eternitat.
-De fet, ja ho he decidit. Prefereixo estar en el paradís -diu el candidat.
-Ho sento, però tenim les nostres regles. I amb això Sant Pere acompanya al candidat a l'ascensor i baixa, baixa fins a l'infern.
Les portes s'obren i es troba just enmig d'un verd camp de golf. Al lluny hi ha un club i dempeus davant d'ell estan tots els seus amics polítics que havien treballat amb ell, tots vestits amb vestit de nit i molt contents. Corren a saludar-ho, ho abracen i recorden els bons temps en els quals s'enriquien a costa del poble. Juguen un agradable partit de golf i després a la nit sopen junts en el club amb llagosta i caviar. Es troba també al Diable, que de fet és un tipus molt simpàtic i es diverteix molt explicant acudits i ballant. S'està divertint tant que, abans que s'ha doni compte, és ja hora d'anar-se.
Tots li donen una encaixada i ho saluden mentre puja a l'ascensor. L'ascensor puja, puja, puja, i es reobre la porta del paradís on Sant Pere l'està esperant.
-Ara és el moment de passar al paradís.
Aquí el candidat passa les 24 hores successives passant de núvol en núvol, tocant l'arpa i cantant.
Es diverteix molt i, abans que s'ha doni compte, les 24 hores ja han passat i Sant Pere va a buscar-ho.
-Llavors, has passat un dia en l'infern i un altre en el paradís. Ara has de triar la teva eternitat.
L'Home reflexiona un moment i després respon: Bé, no ho hauria dit mai, vull dir, el paradís ha estat preciós, però crec que he estat millor en l'infern.
Així que Sant Pere ho acompanya fins a l'ascensor i una altra vegada baixa, baixa, baixa, fins a l'infern. Quan les portes de l'ascensor s'obren es troba enmig d'una terra deserta coberta de porqueria i desaprofitaments. Veu tots els seus amics, vestits amb draps, que estan recollint els desaprofitaments i ficant-los en borses negres.
El Diable ho rep i li posa un braç en el coll.
-No entenc, balboteja el Candidat. Ahir estava aquí i hi havia un camp de golf i un club i vam menjar llagosta i caviar i ballem i ens divertim molt. Ara tot el que hi ha és una terra deserta plena de desaprofitaments i els meus amics semblen uns miserables.
El Diable ho mira, somriu i diu: -Ahir estàvem en campanya. Avui, ja vas votar per nosaltres!!!
......................