Amb el temps

"Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima,
Que els petons no són contractes i els regals no són promeses,
i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts,
i un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui, perquè el terreny de demà és massa insegur per fer plans...
i els futurs tenen una forma de caure a la meitat.
I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema.
Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima, en lloc d'esperar que algú li porti flors.
I un aprèn que realment pot aguantar, que un es realment és fort, que un realment val, i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn.
Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur significa que tard o d'hora voldràs tornar al teu passat. Amb el temps comprens que només qui és capaç de voler-te amb els teus defectes, sense pretendre canviar-te, pot brindar-te tota la felicitat que desitges.
Amb el temps t'adónes que si estàs al costat d'aquesta persona només per acompanyar la teva solitud, irremeiablement acabaràs desitjant no tornar a veure-la.
Amb el temps entens que els veritables amics són contats, i que el qual no lluita per ells tard o d'hora es veurà envoltat només d'amistats falses.
Amb el temps aprens que les paraules dites en un moment d'ira poden seguir fent mal a qui vas ferir, durant tota la vida. Amb el temps aprens que disculpar qualsevol ho fa, però perdonar és només d'ànimes grans.
Amb el temps comprens que si has ferit a un amic durament, molt probablement l'amistat mai tornarà a ser igual.
Amb el temps t'adones que encara que siguis feliç amb els teus amics, algun dia ploraràs per aquells que vas deixar anar.
Amb el temps t'adones que cada experiència viscuda amb cada persona és irrepetible.
Amb el temps t'adones que el que humilia o menysprea a un ésser humà, tard o d'hora sofrirà les mateixes humiliacions o menyspreus, multiplicats al quadrat.
Amb el temps comprens que apressar les coses o forçar-les que passin, ocasionarà que al final no siguin com esperaves.
Amb el temps t'adones que en realitat el millor no era el futur, sinó el moment que estaves vivint just en aquest instant. Amb el temps aprendràs que intentar perdonar o demanar perdó, dir que ames, dir que estranyes, dir que necessites, dir que vols ser amic, davant una tomba, ja no té cap sentit, ja és tard, mai deixis que alguna cosa et sigui massa tarda.
Però desafortunadament, HO APRENDRÀS només amb el temps..."


Escrit de Jorge Luis Borges, (escriptor argentí, un dels autors mes destacats de la literatura del segle XX).