 |  |
Gorg de la Cabana - Sant Feliu d'Estiula
Per avui l'Esteve i jo, els altres companys tenien diferents compromisos o no tenien ganes de venir, ens hem decidit a fer una sortida que es va publicar al blog de l'amic Francesc, Caminar després dels 50, el dia 29 de març, es molt recent, i que tracta de remuntar el Torrent d'Estiula, passar per les Serres de les Ajagudes i de Sant Marc, per retornar a Campdevànol.
La descripció del recorregut està molt ben explicada en la seva pàgina web, pel que els detalls del recorregut m'he l'estalviaré.
Deixem el cotxe a l'àrea de lleure de la Font de Querol, i sortim a tres quarts menys cinc de nou. Anem seguint el camí, primer estret i una mica fangós, mentre es segueix paral·lel al Merdàs, després una mica de pista, per passar a camí ample i bo, entrant en terreny pre-alpí, amb prats, boscos de pi roig, algú roure i boixos. Passem per la Mosquera, mas arruïnat, entre prats, i la font del mas, on aprofito per beure una mica d'aigua.
Al poc d'entrar al camí que remunta el Torrent d'Estiula, aquest s'apropa a la seva riba i ja veiem i sentim l'aigua com corre. Aquest tros es de gran bellesa, baixem a visitar set gorgs, per ordre son: de la Cabana, de la Tosca, de l'Olla, de la Bauma, del Forat, petit del Colomer i del Colomer, entre mig d'aquests dos i ha la font del Colomer, que està seca, encara que l'aigua s'entolla una mica mes amunt. Tots els gorgs amb magnífics salts d'aigua i amb els seus tolls. Quan som a l'últim gorg, ens avancen un grup de set excursionistes, nosaltres, en aquest, parem a fer una mossada.
Hi ha una ruta marcada que surt de l'àrea de lleure i en un tomb rodó d'unes 3 1/2 o 4 hores, visita tots aquests gorgs.
Ens dirigim cap a Sant Feliu d'Estiula, per això s'ha de deixar el camí de la Ruta de Transhumància, del Ripollès, que passa peles termes municipals de La Riba, Matamola, Gombren i Montgrony, i es veu que seguíem (?). L'entorn de l'església de Sant Feliu dona una sensació de pau i benestar. L'església està tancada, però no així la pujada al campanar, amb unes escales de fusta bastant noves. Pugem dalt on a la campana es pot llegir (mes o menys) una inscripció; la visió des d'aquí no guanya gaire. Hi ha una masia ben conservada a la seva vora.
Prop de la cruïlla del camí que va a la Garsa ens adonem d'una surgència en mig mateix de la pista. Aviat arribem al Collet del Reixac, on tenim el primer lloc que ens costa trobar la continuació, el track que porto em sembla indicar que hem de seguir una mica per la pista, que es on anem en un principi, en canvi el camí surt del mateix coll, pel roquer amunt. En els primer cinc-cents metres hi han varis punts perdedors, però mes que mirar el track, s'ha de mirar la direcció, després ja es camí marcat, a trossos bruts, però ja no tenim cap problema fins al coll de la Miranda, on s'ha de creuar la pista i ràpidament arribem a les runes de la Casa de les Ajagudes, gran edifici, enrunat, només queda tres trossos de parets en peu. Sembla que era una edificació de tres pisos d'alçada, que es va construït en dos fases (o més), pel que sembla al veure una de les parets que resten en peu, i en un tros de paret interior perpendicular on hi ha les restes d'una entrada en forma d'arc. Al costat sembla que existia un gran corral.
El camí segueix recte, però s'ha de deixar i nosaltres que badem no ens fixem, pel que hem de recular, i entrem en terreny semblant com el que tenim a peu del Montsant a la part entre les ermites d'Ulldemolins i les Cadolles Fondes, terreny argilagós. Arribem a un collet, i ens tornem a despitar una mica, el gps em dona aquí un gran marge d'error, i ens sembla que hem de seguir recte, però com el camí baixa, ens preocupem, i anem a trobar el correcte, sender amunt, a trossos tapat, però que es pot seguir. De cop veiem Sant Marc d'Estiula i pugem, està completament enrunat on només queden dos trossos de parets i una mica de la portalada.
Per sortir d'aquí tornem a tenir una mica de problemes, el gps no m'indica be el camí, i a més hi han senyals per a tot arreu. El correcte es baixar de Sant Marc i agafar una mena de barrancada a ma esquerra. Arribem a Can Santmarc, masia que estan restaurant, on aprofitem per dinar. Mentre dinem puja un grup de cinc que ens pregunten per Sant Marc, l'indiquem i ells segueixen amunt. L'entorn son unes parades de prat, vorejat per boscos de pi roig, amb un gran arbre tot florit (sembla un cirerer, però ...).
Continuem baixant fins a Can Bac, una serie de cases que sembla que totes serveixen actualment per guardar bestiar, hi han vaques i ovelles als prats confrontants. Pugem fins l'església de Sant Quinti de Puigrodón, que està una mica mes amunt., on només es pot entrar a l'església, però amb compte ja que estat totalment atrotinada, la resta de construccions (vicaria, etc), estan enrunades. Dins l'església encara es pot veure algunes restes de sanefes, sobre tot a la sagristia. A l'entrada, a l'atri es veu una decoració geomètrica al fresc, amb una inscripció que sembla que es en italià on explica l'any i el nom del restaurador (italià, segons pareix).
Lamentant-nos de l'estat d'una església construïda al segle XI, encara que amb posteriors modificacions, seguim camí, però de seguida ens trobem a una senyora d'edat, que ens explica que ella i el seu marit son masovers de Vilamitjana, i que tenen el ramat de vaques i cabres per aquesta zona, ja que tenen el dret d'us dels camps del seu mas i de Can Bac, que ha pujat per “atalaiar les cabres perquè han de cabridar”; també ens explica una mica sobre l'església i el poc interès que tenen des del bisbat de Ripoll pel romànic de la comarca.
Continuem baixant i arribem a Serradell, gran masia amb granja, que ara es destinada a Casa Rural, on hi ha nombroses persones de turisme, pel que no em paro a fotografiar-la amb detall. Aquí hi ha un camí que baixa directe al riu, però com seguim el track, el camí no hi es al mapa, donem un retomb per un camp de cereal. Creuem el Merdàs i pugem a la carretera, que seguim uns vuit-cents metres fins a Sant Llorenç de Campdevànol. Abans d'arribar i al costat de la carretera veiem una creu que resulta ser en commemoració de Camil Lleonart, rector de Nostra Senyora de Montgrony, que fa morí el 18 de setembre del 36.
L'església està molt restaurada, i amb una petita ermita que queda separada pel cementiri. Com ha curiositat, es por veure la part de dins, des d'una petita finestra, al costat de la qual hi ha un interruptor que encén una llum que il·lumina l'altar.
Ara ja només queda, per un camí a tocar el Merdàs i que passa per darrera un càmping, arribar al cotxe, després de creuar el riu.
Arribem a un quart de vuit després de fer una mica mes de 22 quilòmetres. Encara que el mapa em posa 18, es per què he arreglat el track, treien les entrades i sortides de visita als gorgs, a les esglésies, a les ermites i masos, i com no, les marrades.
El dia ha estat fenomenal, amb terreny per-pirinenc, una temperatura no gaire calorosa, no em vist el sol. Prats, torrents amb aigua, gorgs, fonts, ermites, masos, esglésies, o sigui una mica de tot. I amb els plafons informatius hem aprés una mica mes de botànica. Només lamentar l'estat d'abandó d'un ric patrimoni cultural, que per deixadesa i manca de preocupació s'està perdent. A Sant Quintí es parla d'un campanar amb teulada de doble vessant ...., però a l'actualitat es totalment tapat per una gran heura.
Per acabar el dia, hem parat a Ripoll a visitar el Monestir, que encara que estava tancat, hem pogut veure una mica el pòrtic, i anar seguint els motius ornamentals amb la descripció que portaven i contemplar els seus set absis. Després d'això, ja cap a casa.
La zona està una mica lluny però de tant en tant val la pena acostar-si.
La descripció del recorregut està molt ben explicada en la seva pàgina web, pel que els detalls del recorregut m'he l'estalviaré.
Deixem el cotxe a l'àrea de lleure de la Font de Querol, i sortim a tres quarts menys cinc de nou. Anem seguint el camí, primer estret i una mica fangós, mentre es segueix paral·lel al Merdàs, després una mica de pista, per passar a camí ample i bo, entrant en terreny pre-alpí, amb prats, boscos de pi roig, algú roure i boixos. Passem per la Mosquera, mas arruïnat, entre prats, i la font del mas, on aprofito per beure una mica d'aigua.
Al poc d'entrar al camí que remunta el Torrent d'Estiula, aquest s'apropa a la seva riba i ja veiem i sentim l'aigua com corre. Aquest tros es de gran bellesa, baixem a visitar set gorgs, per ordre son: de la Cabana, de la Tosca, de l'Olla, de la Bauma, del Forat, petit del Colomer i del Colomer, entre mig d'aquests dos i ha la font del Colomer, que està seca, encara que l'aigua s'entolla una mica mes amunt. Tots els gorgs amb magnífics salts d'aigua i amb els seus tolls. Quan som a l'últim gorg, ens avancen un grup de set excursionistes, nosaltres, en aquest, parem a fer una mossada.
Hi ha una ruta marcada que surt de l'àrea de lleure i en un tomb rodó d'unes 3 1/2 o 4 hores, visita tots aquests gorgs.
Ens dirigim cap a Sant Feliu d'Estiula, per això s'ha de deixar el camí de la Ruta de Transhumància, del Ripollès, que passa peles termes municipals de La Riba, Matamola, Gombren i Montgrony, i es veu que seguíem (?). L'entorn de l'església de Sant Feliu dona una sensació de pau i benestar. L'església està tancada, però no així la pujada al campanar, amb unes escales de fusta bastant noves. Pugem dalt on a la campana es pot llegir (mes o menys) una inscripció; la visió des d'aquí no guanya gaire. Hi ha una masia ben conservada a la seva vora.
Prop de la cruïlla del camí que va a la Garsa ens adonem d'una surgència en mig mateix de la pista. Aviat arribem al Collet del Reixac, on tenim el primer lloc que ens costa trobar la continuació, el track que porto em sembla indicar que hem de seguir una mica per la pista, que es on anem en un principi, en canvi el camí surt del mateix coll, pel roquer amunt. En els primer cinc-cents metres hi han varis punts perdedors, però mes que mirar el track, s'ha de mirar la direcció, després ja es camí marcat, a trossos bruts, però ja no tenim cap problema fins al coll de la Miranda, on s'ha de creuar la pista i ràpidament arribem a les runes de la Casa de les Ajagudes, gran edifici, enrunat, només queda tres trossos de parets en peu. Sembla que era una edificació de tres pisos d'alçada, que es va construït en dos fases (o més), pel que sembla al veure una de les parets que resten en peu, i en un tros de paret interior perpendicular on hi ha les restes d'una entrada en forma d'arc. Al costat sembla que existia un gran corral.
El camí segueix recte, però s'ha de deixar i nosaltres que badem no ens fixem, pel que hem de recular, i entrem en terreny semblant com el que tenim a peu del Montsant a la part entre les ermites d'Ulldemolins i les Cadolles Fondes, terreny argilagós. Arribem a un collet, i ens tornem a despitar una mica, el gps em dona aquí un gran marge d'error, i ens sembla que hem de seguir recte, però com el camí baixa, ens preocupem, i anem a trobar el correcte, sender amunt, a trossos tapat, però que es pot seguir. De cop veiem Sant Marc d'Estiula i pugem, està completament enrunat on només queden dos trossos de parets i una mica de la portalada.
Per sortir d'aquí tornem a tenir una mica de problemes, el gps no m'indica be el camí, i a més hi han senyals per a tot arreu. El correcte es baixar de Sant Marc i agafar una mena de barrancada a ma esquerra. Arribem a Can Santmarc, masia que estan restaurant, on aprofitem per dinar. Mentre dinem puja un grup de cinc que ens pregunten per Sant Marc, l'indiquem i ells segueixen amunt. L'entorn son unes parades de prat, vorejat per boscos de pi roig, amb un gran arbre tot florit (sembla un cirerer, però ...).
Continuem baixant fins a Can Bac, una serie de cases que sembla que totes serveixen actualment per guardar bestiar, hi han vaques i ovelles als prats confrontants. Pugem fins l'església de Sant Quinti de Puigrodón, que està una mica mes amunt., on només es pot entrar a l'església, però amb compte ja que estat totalment atrotinada, la resta de construccions (vicaria, etc), estan enrunades. Dins l'església encara es pot veure algunes restes de sanefes, sobre tot a la sagristia. A l'entrada, a l'atri es veu una decoració geomètrica al fresc, amb una inscripció que sembla que es en italià on explica l'any i el nom del restaurador (italià, segons pareix).
Lamentant-nos de l'estat d'una església construïda al segle XI, encara que amb posteriors modificacions, seguim camí, però de seguida ens trobem a una senyora d'edat, que ens explica que ella i el seu marit son masovers de Vilamitjana, i que tenen el ramat de vaques i cabres per aquesta zona, ja que tenen el dret d'us dels camps del seu mas i de Can Bac, que ha pujat per “atalaiar les cabres perquè han de cabridar”; també ens explica una mica sobre l'església i el poc interès que tenen des del bisbat de Ripoll pel romànic de la comarca.
Continuem baixant i arribem a Serradell, gran masia amb granja, que ara es destinada a Casa Rural, on hi ha nombroses persones de turisme, pel que no em paro a fotografiar-la amb detall. Aquí hi ha un camí que baixa directe al riu, però com seguim el track, el camí no hi es al mapa, donem un retomb per un camp de cereal. Creuem el Merdàs i pugem a la carretera, que seguim uns vuit-cents metres fins a Sant Llorenç de Campdevànol. Abans d'arribar i al costat de la carretera veiem una creu que resulta ser en commemoració de Camil Lleonart, rector de Nostra Senyora de Montgrony, que fa morí el 18 de setembre del 36.
L'església està molt restaurada, i amb una petita ermita que queda separada pel cementiri. Com ha curiositat, es por veure la part de dins, des d'una petita finestra, al costat de la qual hi ha un interruptor que encén una llum que il·lumina l'altar.
Ara ja només queda, per un camí a tocar el Merdàs i que passa per darrera un càmping, arribar al cotxe, després de creuar el riu.
Arribem a un quart de vuit després de fer una mica mes de 22 quilòmetres. Encara que el mapa em posa 18, es per què he arreglat el track, treien les entrades i sortides de visita als gorgs, a les esglésies, a les ermites i masos, i com no, les marrades.
El dia ha estat fenomenal, amb terreny per-pirinenc, una temperatura no gaire calorosa, no em vist el sol. Prats, torrents amb aigua, gorgs, fonts, ermites, masos, esglésies, o sigui una mica de tot. I amb els plafons informatius hem aprés una mica mes de botànica. Només lamentar l'estat d'abandó d'un ric patrimoni cultural, que per deixadesa i manca de preocupació s'està perdent. A Sant Quintí es parla d'un campanar amb teulada de doble vessant ...., però a l'actualitat es totalment tapat per una gran heura.
Per acabar el dia, hem parat a Ripoll a visitar el Monestir, que encara que estava tancat, hem pogut veure una mica el pòrtic, i anar seguint els motius ornamentals amb la descripció que portaven i contemplar els seus set absis. Després d'això, ja cap a casa.
La zona està una mica lluny però de tant en tant val la pena acostar-si.
Entrades
bona excursió!!!!!!1
ResponEliminaSi que varem arribar molt tard a casa, però va valer molt la pena.
ResponElimina