 | .jpg) |
Mas de Vicent i Puig de la Torre
Després de tres setmanes parat i de que em fessin el tractament als genolls, he volgut anar a donar un tomb. No he dit res als companys, no sabia com em trobaria i si hauria d'abandonar al no saber si em respondrien els genolls (i el físic, després de estar parat).
M'he decidit per una coseta mes o menys fàcil, era seguir el track de “GERCA”, de donar un tomb sortint de l'Albiol (->), i la veritat es que no ha estat tant fàcil com em pensava al estar completament desentrenat i amb els genolls recuperant-se. La descripció que fa “GERCA” es:
“Sortim de l'Albiol per la pista que porta al Mas de Tinet i a Mont-ral . Al cap d'una estona trobem un pal indicador que ens senyala el camí al Grau de l'Estelada. Superat aquest suau grau, arribem a la pista del Camí de la Serra del Pou, anem a l'esquerra i la seguim fins trobar la carretera TV-7045 (ve de Mont-ral). Girem a la dreta fins veure les ruïnes d'un Mas ( a l'esquerra i a prop de la carretera). Ens apropem al Mas (anomenat de Vicent) passant al costat d'una font, fins trobar unes fites pocs metres més avall. Les seguim i el camí ens porta fins una pista per on passa el GR 7. Anem cap a l'esquerra fins veure a la nostra dreta unes fites que ens marquen el camí al Pic del Puig Pelat. També s'hi pot arribar agafant una pista a la nostra dreta que surt a un pla que permet veure el Puig Pelat, i en apropar-s'hi, trobar les fites abans anomenades. Pujar al Puig Pelat és fàcil. Les vistes de Mont-ral i els Cingles dels Solans ens compensen el petit esforç realitzat. Estem ja als Motllats. Trobem unes fites a seguir (no cal baixar pel camí per on hem pujat), que ens portaran fins una petita pista. La seguim sempre a l'esquerra fins sortir a una més gran. Anem baixant fins trobar el GR 65.5 (creua la pista). L'agafem per fer drecera. Pocs metres després de tornar a la pista, veiem a l'esquerra unes fites (portell de fites) que indiquen el camí per anar als Cantacorbs. El primer (1024 Mts) el pugem sense massa camí, però amb facilitat. Baixem, seguint unes marques, i ens dirigim cap al més alt (1051 Mts). Com no vam trobar marques, la pujada va ser pel dret, i la baixada més curta, des-grimpant una mica des del pic. Un cop havent baixat, vam anar a trobar la pista (GR ) per la que veníem (ben visible) abans. Aquesta ens porta fins la cruïlla de la Creu de Noguers (nus de GRs). En aquest punt (pal indicador) girem a l'esquerra seguint el GR 65.5. Passats pocs metres, trobem un altra cruïlla amb pal (indica el camí a Mont-ral GR-7) i al costat esquerre unes fites que ens portaran seguint un corriol fins el punt geodèsic de la Mussara (1056 Mts). Després de passar per aquest punt, seguirem per un camí no tan definit fins sortir a la cruïlla del GR-65.5 i la TV-7045 (que anirem veient a la baixada). Un cop trobat el GR (Camí de Sant Jaume) ja no el deixarem fins arribar a l'Albiol. Aquest tros és molt ombrívol i amb molta vegetació. “
Arribo a l'Albiol i deixo el cotxe a la cruïlla de la pista cimentada amb el camí al Mas de Tinet i la pujada al castell, i surto quan manquen cinc minuts per tres quarts de vuit del matí, ben abrigat degut al fred que fa .
Mentre pujo pel Grau de l'Estelada i abans del mirador on es pot veure el Pilar dels Gats, i a mà esquerra em sembla veure les restes d'un pou. Tot el camí fins a la Carena de l'Estelada, es camí antic, amb restes d'empedrat, per desgracia molt poc, i passa per un gran bosc d'alzines, amb alguns pins.
Pel camí entre el grau i la carretera, varies vegades he de sortir de la pista per la gran quantitat de fang que hi ha.
L'entrada vella al Mas del Vicent està completament tapada pels esbarzers, fet que també passa amb quasi tot el tombant del mas. Localitzo fàcilment la bassa i les restes de la font, amb el tub d'entrada completament trencat, fent-se un “tollet” fangós, i escampant-se l'aigua per la parada. El mas no cal dir-ho, arruïnat completament.
No agafo de seguida el camí que puja, però quan el localitzo una mica mes amunt, mercès al gps, vaig a buscar el seu començament per tenir-ho ben gravat.
El camí continua sent molt agradable de pujar, fins a la pista on passa el Gr que va a Mont-ral. D'allí per terreny molt pelat i rocós em dirigeixo al Puig-pelat, pujant a dalt per un grauet, que fa que hagi de posar les mans a les roques, en una petita i molt fàcil grimpadeta.
Dalt, amb bona visió i deixant el camí que va cap a Mont-ral entre les Salopies i el Cingle dels Solans, arribo al cim, amb restes totalment caiguts i abandonats del que devia ser una antena. Es incomprensible que els que posen artefactes als cims, quan ja no els necessiten deixen la “merda” in situ, i cap organisme ni institució els obliguin a treure-la.
Passo pel costat d'una dels quatre xalets que es van fer a la frustrada urbanització dels Motllats, totalment arruïnat però amb teulada, i al seu costat les restes de la màquina "aprisionadora", amb molta ferralla escampada, màquina que està des de que es va construir el projecte de la urbanització.
La pujada al primer Cantacorbs es fàcil i curta, està molt marcat degut a la marxa que es va fer fa poc, i que devien passar bastant de gent. El que no m'és gaire fàcil, amb el compte que porto, es baixar al collet entre els dos cims, però després la pujada al segons, encara que forta, no la trobo gaire difícil, torna a estar molt trepitjat.
Des del segon cim no m'atreveixo a des-grimpar i amb molta compte, i per rastres molt poc marcats vaig a buscar l'esquena del cim, per poder baixar, quan estic baixant prefereixo anar a buscar el Gr de Mont-ral en comptes del Gr de Prades, potser es una mica mes llarg, no gaire, però m'estalvio una petita sifonada.
Arribo al Puig de la Torre, es el nom als mapes de l'Icc i dels mapes vells que he consultat, encara que alguns de moderns i un pal indicador a la cruïlla d'abans, hi posa cim de la Mussara. Sembla ser que el vèrtex està situat aprofitant el peu del que havia estat una torre (vigilància?, òptica?). Si miren en la fitxa del vèrtex que te l'Icc posa els dos noms.
Des d'aquí una bona baixada sense conservar el camí antic que anava vorejant els marges, em porta a la cruïlla de les carreteres de Mont-ral, La Mussara i Vilaplana.
Busco la Font d'en Grau, però pel que sembla (reüllant entre la vegetació amb molt esbarzers ), em dona la impressió que no era una font, si no que l'aigua que baixava per un barrancó dels Boscos de Vicent, creuava el que ara es la carretera, i seguia canalitzada per una sèquia, formant tollets i bassetes.
Quan deixo el Pla del Bosc i començo a baixar, em trobo amb un camí amb algun reste d'empedrat, però totalment atorrentat i desfet, amb la sorpresa de trobar-me set motos pujant i mes avall, dos de baixant que em passen. La veritat no se on estan els forestals, per què el que he vist es que es una zona molt transitada per les motes, en uns camins on està completament prohibit fer-ho. I com sempre una de tantes lleis que ningú compleix.
Trobo la mina de la Font del Grauet, que baixa canalitzada fins als dipòsits del poble. Hi han dipòsits coberts, i al costat una bassa de bombers. Ja només em queda arribar al cotxe, quan son dos quarts i cinc de dos, després de fer quasi catorze quilòmetres, encara que quan arregli el track en quedaran menys.
El dia ha estat molt fred, mes o menys fins les onze del matí, després ja ha escalfat una mica; el recorregut ha estat be, agradable, amb quatre cims, encara que ha estat una mica fort per a mi, en les meves circumstancies, i això que el desnivell acumulat no ha arribat als 500 metres.
M'he decidit per una coseta mes o menys fàcil, era seguir el track de “GERCA”, de donar un tomb sortint de l'Albiol (->), i la veritat es que no ha estat tant fàcil com em pensava al estar completament desentrenat i amb els genolls recuperant-se. La descripció que fa “GERCA” es:
“Sortim de l'Albiol per la pista que porta al Mas de Tinet i a Mont-ral . Al cap d'una estona trobem un pal indicador que ens senyala el camí al Grau de l'Estelada. Superat aquest suau grau, arribem a la pista del Camí de la Serra del Pou, anem a l'esquerra i la seguim fins trobar la carretera TV-7045 (ve de Mont-ral). Girem a la dreta fins veure les ruïnes d'un Mas ( a l'esquerra i a prop de la carretera). Ens apropem al Mas (anomenat de Vicent) passant al costat d'una font, fins trobar unes fites pocs metres més avall. Les seguim i el camí ens porta fins una pista per on passa el GR 7. Anem cap a l'esquerra fins veure a la nostra dreta unes fites que ens marquen el camí al Pic del Puig Pelat. També s'hi pot arribar agafant una pista a la nostra dreta que surt a un pla que permet veure el Puig Pelat, i en apropar-s'hi, trobar les fites abans anomenades. Pujar al Puig Pelat és fàcil. Les vistes de Mont-ral i els Cingles dels Solans ens compensen el petit esforç realitzat. Estem ja als Motllats. Trobem unes fites a seguir (no cal baixar pel camí per on hem pujat), que ens portaran fins una petita pista. La seguim sempre a l'esquerra fins sortir a una més gran. Anem baixant fins trobar el GR 65.5 (creua la pista). L'agafem per fer drecera. Pocs metres després de tornar a la pista, veiem a l'esquerra unes fites (portell de fites) que indiquen el camí per anar als Cantacorbs. El primer (1024 Mts) el pugem sense massa camí, però amb facilitat. Baixem, seguint unes marques, i ens dirigim cap al més alt (1051 Mts). Com no vam trobar marques, la pujada va ser pel dret, i la baixada més curta, des-grimpant una mica des del pic. Un cop havent baixat, vam anar a trobar la pista (GR ) per la que veníem (ben visible) abans. Aquesta ens porta fins la cruïlla de la Creu de Noguers (nus de GRs). En aquest punt (pal indicador) girem a l'esquerra seguint el GR 65.5. Passats pocs metres, trobem un altra cruïlla amb pal (indica el camí a Mont-ral GR-7) i al costat esquerre unes fites que ens portaran seguint un corriol fins el punt geodèsic de la Mussara (1056 Mts). Després de passar per aquest punt, seguirem per un camí no tan definit fins sortir a la cruïlla del GR-65.5 i la TV-7045 (que anirem veient a la baixada). Un cop trobat el GR (Camí de Sant Jaume) ja no el deixarem fins arribar a l'Albiol. Aquest tros és molt ombrívol i amb molta vegetació. “
Arribo a l'Albiol i deixo el cotxe a la cruïlla de la pista cimentada amb el camí al Mas de Tinet i la pujada al castell, i surto quan manquen cinc minuts per tres quarts de vuit del matí, ben abrigat degut al fred que fa .
Mentre pujo pel Grau de l'Estelada i abans del mirador on es pot veure el Pilar dels Gats, i a mà esquerra em sembla veure les restes d'un pou. Tot el camí fins a la Carena de l'Estelada, es camí antic, amb restes d'empedrat, per desgracia molt poc, i passa per un gran bosc d'alzines, amb alguns pins.
Pel camí entre el grau i la carretera, varies vegades he de sortir de la pista per la gran quantitat de fang que hi ha.
L'entrada vella al Mas del Vicent està completament tapada pels esbarzers, fet que també passa amb quasi tot el tombant del mas. Localitzo fàcilment la bassa i les restes de la font, amb el tub d'entrada completament trencat, fent-se un “tollet” fangós, i escampant-se l'aigua per la parada. El mas no cal dir-ho, arruïnat completament.
No agafo de seguida el camí que puja, però quan el localitzo una mica mes amunt, mercès al gps, vaig a buscar el seu començament per tenir-ho ben gravat.
El camí continua sent molt agradable de pujar, fins a la pista on passa el Gr que va a Mont-ral. D'allí per terreny molt pelat i rocós em dirigeixo al Puig-pelat, pujant a dalt per un grauet, que fa que hagi de posar les mans a les roques, en una petita i molt fàcil grimpadeta.
Dalt, amb bona visió i deixant el camí que va cap a Mont-ral entre les Salopies i el Cingle dels Solans, arribo al cim, amb restes totalment caiguts i abandonats del que devia ser una antena. Es incomprensible que els que posen artefactes als cims, quan ja no els necessiten deixen la “merda” in situ, i cap organisme ni institució els obliguin a treure-la.
Passo pel costat d'una dels quatre xalets que es van fer a la frustrada urbanització dels Motllats, totalment arruïnat però amb teulada, i al seu costat les restes de la màquina "aprisionadora", amb molta ferralla escampada, màquina que està des de que es va construir el projecte de la urbanització.
La pujada al primer Cantacorbs es fàcil i curta, està molt marcat degut a la marxa que es va fer fa poc, i que devien passar bastant de gent. El que no m'és gaire fàcil, amb el compte que porto, es baixar al collet entre els dos cims, però després la pujada al segons, encara que forta, no la trobo gaire difícil, torna a estar molt trepitjat.
Des del segon cim no m'atreveixo a des-grimpar i amb molta compte, i per rastres molt poc marcats vaig a buscar l'esquena del cim, per poder baixar, quan estic baixant prefereixo anar a buscar el Gr de Mont-ral en comptes del Gr de Prades, potser es una mica mes llarg, no gaire, però m'estalvio una petita sifonada.
Arribo al Puig de la Torre, es el nom als mapes de l'Icc i dels mapes vells que he consultat, encara que alguns de moderns i un pal indicador a la cruïlla d'abans, hi posa cim de la Mussara. Sembla ser que el vèrtex està situat aprofitant el peu del que havia estat una torre (vigilància?, òptica?). Si miren en la fitxa del vèrtex que te l'Icc posa els dos noms.
Des d'aquí una bona baixada sense conservar el camí antic que anava vorejant els marges, em porta a la cruïlla de les carreteres de Mont-ral, La Mussara i Vilaplana.
Busco la Font d'en Grau, però pel que sembla (reüllant entre la vegetació amb molt esbarzers ), em dona la impressió que no era una font, si no que l'aigua que baixava per un barrancó dels Boscos de Vicent, creuava el que ara es la carretera, i seguia canalitzada per una sèquia, formant tollets i bassetes.
Quan deixo el Pla del Bosc i començo a baixar, em trobo amb un camí amb algun reste d'empedrat, però totalment atorrentat i desfet, amb la sorpresa de trobar-me set motos pujant i mes avall, dos de baixant que em passen. La veritat no se on estan els forestals, per què el que he vist es que es una zona molt transitada per les motes, en uns camins on està completament prohibit fer-ho. I com sempre una de tantes lleis que ningú compleix.
Trobo la mina de la Font del Grauet, que baixa canalitzada fins als dipòsits del poble. Hi han dipòsits coberts, i al costat una bassa de bombers. Ja només em queda arribar al cotxe, quan son dos quarts i cinc de dos, després de fer quasi catorze quilòmetres, encara que quan arregli el track en quedaran menys.
El dia ha estat molt fred, mes o menys fins les onze del matí, després ja ha escalfat una mica; el recorregut ha estat be, agradable, amb quatre cims, encara que ha estat una mica fort per a mi, en les meves circumstancies, i això que el desnivell acumulat no ha arribat als 500 metres.
Per baixar el track, teclejar aquí (arreglat). Per veure o baixar les fotografies, aquí.
 |  |
00000000
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada