"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


divendres, 14 de novembre del 2014

Els miserables, o els fumats?



Les filials del PPcorrupte a les nostres terres continuen desvariejant.


Que collons s'haurà begut, empassat, fumat o ..., la morros del pp per parlar en nom dels 70% de catalans que no van votar, quan ells només van tenir el 13%. I ara resulta que la filial de Reus parla en nom del 75% de no INDEPENDENTISTES quan ells aquí només van tenir el 16,39% dels vots. Aquí Reus deuen prendre's el mateix que la morros.
S'ha de ser mesquí, miserable, mentider, ínútil i poca-vergonya per intentar fer creure aquests números, que ni ells s'ho creuen. Però tenen un mestre que es el mentider major del regne, també anomenat "el hilillos" i el "plasma".




000000000000000000000000000


dijous, 13 de novembre del 2014

Font de Passavets, Les Agudes, Turó de l'Home, Pantà Santa Fe



Font de Briançó
Pou de gel a la Fageda Gran


Tenia ganes de tornar al Montseny a visitar la Fageda Gran entre Sant Fe i el Turó de l'Home, però a la tardor, quan els arbres agafen els colors grocs i vermells. He convençut al Josep Maria i ens hem anat cap a la Font de Passavets, on hem aparcat el cotxe.
Del tomb que hem fet pot es pot explicar que no s'hagi dit en el munt de cròniques que hi ha a internet, iguals o molt similars. Hem sortit a un quart de deu, encara que no hem seguit el PR, ja que hem anat pujant pel que era la pista, que encara que dona més tomb es una pujada més assequible. Poc abans de la Font Briançó hem enllaçat amb el PR, i poc després de la font hem arribat ala cruïlla dels camins cap el Turó de l'Home i les Agudes. Nosaltres agafem el de la dreta, fins al Coll de les Agudes i d'allí al cim. Durant tota la pujada hem notat una mica de vent, que s'ha accentuat molt en quan hem sortit a la carena. En mig d'un fort vent hem pujat al cim, on hem trobat un noi que acabava d'arribar corrent, a qui demanem i accepta fer-nos la foto de cim. Quan baixem del cim ens trobem a tres persones que comencen a pujar cap el cim i ens pregunten si pel camí que hem pujat nosaltres es pot anar a a la Font de Passavets, lis diem que es per on hem vingut, i cada grup pel seu costat. Com el vent es deix sentir i massa calent no ho es, busquem un raser on esmorzar.
Després seguim fins al turó, creuant-nos amb dues noies, i mentre arribem i marxem del cim ens trobem a unes sis persones mes. Una d'elles ens fa, també, la fotografia del cim. Tampoc podem estar massa ja que el vent no afluixa. Baixem cap a la Fageda Gran, tot seguin els senyals que indiquen Sant Fe. Com ens tornem a emboscar el vent ens deix de molestar. Ens desviem per veure els pocs restes que queden del pou de gel. A l'estona ens tornem a desviar, però ara es per deixar el camí marcat, per agafar uns altres camins que ens porta a la carretera a pocs metres de l'entrada a Santa Fe. Anem on hi ha uns bancs i dinem, que ja es hora.
Després de dinar, anem fins a la presa del pantà, i retornem per l'altre riba. Visitem per fora l'Hostal i l'Ermita de Santa Fe, parem al bar-restaurant a prendre uns cafès i ja enfilem l'últim quilòmetre, pel camí senyalitzat, que ens porta a l'aparcament, on arribem a tres quarts de sis, quan ja comença a fer-se fosc. En realitat hem fet més de setze quilòmetres.
No cal parlar de lo majestuosa que estava la fageda, amb uns colors superbs, bastant verd, encara, a la pujada, però amb la quasi totalitat de marrons i vermells al tros de baixada, amb una bona catifa de fulles al terra, completament vermella. Poc es pot d'un dia que t'ha deixat satisfet del tot. Llàstima que en aquestes dates el dia s'escurça molt, i com que cada vegada costa més aixecar-se aviat, els dies com avui ens queden una mica curts.

No poso el track, ja que hi han molts al wikiloc. Per veure i/o baixar les fotografies, teclejar aquí










00000000000000000000000



000000000000000000000000000



dilluns, 10 de novembre del 2014

Una Paloma Blanca



COM UN PETIT COLOM VOLAREM QUAN SURTI EL NOU DIA, JA QUE ES EL COMENÇAMENT D'UNA NOVA ETAPA. 

"No one can take my freedom away"



When the sun shines on the mountain
And the night is on the run
It's a new day
It's a new way
And I fly up to the sun

I can feel the morning sunlight
I can smell the new-mown hay
I can hear God's voice is calling
For my golden sky light way

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Once I had my share of losing
for they locked me on a chain
Yes they tried to break my power
oh I still can feel the pain

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away

Una paloma blanca
I'm just a bird in the sky
Una paloma blanca
Over the mountains I fly
No one can take my freedom away


00000000000000000000000


diumenge, 9 de novembre del 2014

JA HEM VOTAT!!!


Ara a esperar el resultats, però principalment la reacció dels governants.



Tal i com deien per internet: Anar a votar està molt bé ...però anar quan t'ho prohibeixen es l'HÒSTIA!!

00000000000000000




Anem a votar per la INDEPENDÈNCIA



A vote, a step towards independence and freedom.


0000000000000000



Dies que manquen per la consulta



DIES QUE MANQUEN PER LA PRIMERA DE LES CONSULTES QUE S'HAN DE FER, 

per aconseguir la anhelada INDEPENDÈNCIA.


0

PER FI JA HEM VOTAT, només queda botar-los



000000000000000000


dissabte, 8 de novembre del 2014

Conesa, Segura i Saladern


Segura
Saladern


Avui he anat a lligar un tomb ja que vaig quedar amb els meus ex-companys que el dia 23 els portaria de caminada, i havia pensat que per aquesta zona seria bonic i agradable. He arribat a Conesa i he buscat l'aparcament del carrer del Calvari, ja que es just per on tinc previst sortir i arribar. Aparco, em preparo i surto a les vuit en punt, pel camí vell de Segura. Deixo el camí de Saladern i al poc agafo el desviament cap el Molí, i d'allí a la Font del Molí. Comprovo que si els camps de conreu no estan ni conreats ni massa molls, es pot enllaçar per on vaig mirar l'altre vegada i així fer un tomb rodó, i no anar i tornar a la font des del Molí. Després intento, com l'altre vegada, si es pot anar pel camí que segons el mapa re-segueix el riu. El sender està impracticable, moll i molt brut a nivell de terra, que fa que no es vegi on poses els peus. Intento seguir per la vora dels conreus, però no crec que sigui factible fer passar la gent, encara que no estigui ni moll ni conreat, ja que s'allarga molt al ser lent de caminar per aquí. Retrocedeixo, i davant mateix de la possible retallada a la font, hi ha el que sembla un sender molt netejat, encara que es un barranc molt enfonsat. Hi ha dos petites pujades que si hi ha fang pot ser una mica complicat, però res que no es pugui assumir.
Arribo a la pista que ja no deixaré fins a Segura, encara que abans d'arribar s'ha de creuar un camp de conreu, ja que s'ha llaurat, juntament, el que eren dos camps, que estaven a banda i banda del camí. Una vegada a Segura creuo el poble, i surto per la part alta i vaig a buscar el GR. El camí està molt atorrentat, però a la dreta agafo una pista vella, que a més figura al mapa, que amb uns pocs metres de més, fa que la baixada sigui molt més fàcil. Ho tinc clar la pròxima vegada que passi per aquí, si me'n recordo, està clar. Per a mi es una anomalia que el GR l'hagin marcat pel sender atorrentat i no per aquesta pista abandonada.
Per pista arribo a Saladern. Abans d'arribar he de creuar el Riu Seniol, a gual, i he d'esperar a que dos cotxes el creuin, per evitar els esquitxos. De Saladern comença la aventura, la sortida es amb una pistota amb una pendent força pronunciada. Dalt i a la dreta hi ha una parada on hi ha tres mòbil-homes, que la veritat es que no acabo d'entendre com les han pogut pujar fins aquí. Al poc deixo la pista, per un altre de molt perduda, a la dreta, que em porta a uns camps, aquí s'ha de creuar pel mig, a la dreta hi ha herba i a l'esquerra es un camp àrid. Es el Pla de la Font. Arribo a una pista, que al poc la deixo ja que el mapa em marca un sender que estalvia uns retombs. Em costa una mica trobar l'entrada però mercès al gps i al camí que es veu al seu mapa ho trobo. Puja de valent, però res que no es pugui fer. Enllaça amb la continuació de la pista que he deixat, encara que ja no es pista, a l'alçada d'unes runes. De seguida arribo a uns camps abandonats on es perd el rastre que porta a dos camins, el de la carena i el de mig aire. Al dret i fàcil de passar, l'enllaço. Trio el de mig aire, que es un camí completament boscós i obac. Aquí trobo una sèrie de runes i tres cotxes amb tres parelles de boletaires, els tres en diferents punts del recorregut. Arribo a la cruïlla i m'allargo a visitar el Mas de Muntanyès, totalment en runes i quasi completament tapat per les herbes. Hi ha una possible drecera, curta però amb molta pendent i una mica enfangada, pel que no l'agafo.
Ja només queda seguir avall, fins a Conesa, on arribo a l'una en punt després de fer més de quinze quilòmetres i mig. Durant quasi tot dia no he vist el sol, i els núvols no feien presagiar res bo, però no ha caigut ni una gota. La satisfacció es que ja tinc el tomb tancat i ja puc avisar als companys que ja poden buscar el restaurant.  



Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí




00000000000000000000000



000000000000000000000000000