Avui m'he decidit a fer la caminada que vaig haver de suspendre per la pluja el 10 de gener i m'he anat fins Tiurana a donar un tomb per aquelles contrades. Avui ha estat un altre dia que he anat sol. He arribar a l'entrada del poble, el nou que es va inaugurar l'any 2007 ja que el vell ha quedat engollit pel pantà de Rialp. He aparcat, m'he preparat i he sortit a caminar a tres quarts del nou del mati, per la mateixa carretera per on he arribat. Fa molt de fred i a l'aparcament no toca el sol, pel que em lamento no haver portat més roba d'abric encara que em figuro que més tard em sobrarà.
Deixo els Plans del Corralot a la dreta, i de seguida també deixo la carretera, tot agafant un camí que baixa a creuar el Torrent de la Drecera. Al moment de creuar-ho deixo el camí ample pel que anava i segueixo per un sender re-netejat i senyalitzat de fa poc, amb marques del Camí de Sant Jaume. Es un camí agradable i es una llàstima haver elegit aquestes dates ja que es un bosc de roures i boixos, i aquí les fulles dels arbres encara no han brotat.
Se surt a una pista prop d'una barraca amb un pou d'aigua al seu costat, i una bassa receptora de l'aigua de pluja. Als pocs metres hi ha l'ermita de Sant Ermengol, romànica però restaurada. Després de visitar-ho segueixo la pista, que es el camí de Sant Ermengol. La pista es de les son desagradables de caminar, amples i solejades completament aptes per vehicles. La visió queda molt esmorteïda per un boirina que no em deixarà en tot el dia. Es deixen les senyals grogues, a la dreta, que marxen cap a Ponts. La pista segueix igual com abans, amb un entorn de garriga no gaire bonic. D'aquesta pista es surt arribant a un altre, aquesta asfaltada, es el camí de Cal Joanet. Continua l'entorn de garriga a l'esquerra i però amb camps de conreu cerealístic a la dreta, tota de color verd i lluent. El fred ja no es deix sentir, tot al contrari ja que el sol fa que la temperatura sigui agradable. Fins arribar a la carretera, on a la dreta està Cal Joanet, es fa bastant pesat, l'entorn no es massa agradable, es va per pista asfaltada i amb pujada, suau però pujada. Al tros de Cal Joanet fa una pudor a porc molt desagradable, degut a que hi ha una granja porcina. S'ha de seguir un tros de carretera i deixar-la on hi ha la pista per anar a les antenes però jo la segueixo una mica més per agafar una pista que surt, a l'esquerra, amb forta pendent per anar cap el vèrtex. Es una pista vella i que s'està tapant, que de seguida s'aplana, i que va fins el vèrtex del Turó de Solers, on finalitza.
Torno cap a la carretera principal, primer fins a Mirambell, amb algunes cases habitades, i després fins a Guardiola, deshabitat i molt arruïnat, excepte l'església de Santa Fe. Tot això es per carretera, bastant pesat, amb camps de conreu als dos costats.
A partir d'aquí el camí ja passa a ser interessant i agradable. Es camí que passa per boscos que van canviant entre roures, pins i combinació de les dues classes d'arbres. Es va cap la Costa del Soler i a l'altura del Roc de Bulto el camí canvia totalment de direcció, com si retornéssim cap a Mirambell. Prop del Serrat del Mestró, que també esta prop de la carretera, agafem a la dreta un camí que baixa fortament i a trossos atorrentat, que va a creuar el Torrent Salat i després comença a remuntar per pista. El mapa del gps marca una font que com es normal no es veu ni rastre. En una esplanada al costat d'una torre d'electricitat veig una dona amb dos gossos, penso que li preguntaré per la font, si resultat que es de la zona, però quan arribo a la seva alçada ella em pregunta on va el camí per on vinc, o sigui que de preguntar-li jo, res de res.
Surto a la carretera a l'alçada del Mas de la Coma. Arribo per un tros de pista completament tapat, quan al track que tenia em marcava per un senderó anterior, però com pujava molt fort no l'he agafat encara que estava molt trillat. El Mas de la Coma està bastant malmès. Segueixo per la carretera fins al Dolmen del Perotillo, dolmen que ha estat traslladat per evitar qu'es perdés al quedar tapat per les aigües del pantà.
Deixo la carretera per agafar un camí senyalitzat, em pensava que havia de pujar fins a Tiurana trepitjant asfalt però mercès a la senyalització m'estalvio quasi tot l'asfalt, encara que el desnivell a fer es el mateix, però més agradable.
Arribo a Tiurana i dono una volta pel poble, i puc visitar i fotografiar tots els monuments traslladats. Estic de sort que puc entrar entre piscina i pista poliesportiva, ja que les portes estan obertes, i m'estalvio donar un tomb i arribar-me fins esta l'aparcament i torna a entrar.
Vaig al bar a prendre'm un cafè, son dos quarts de quatre i he fet disset quilòmetres. El tomb no ha estat del tot agradable, ja que entre Sant Ermengol i Guardiola ha estat bastant pesat, tot pista ampla i solejada, amb la meitat d'asfalt. Molta part amb terreny de garriga a l'entorn. Es pot escurçar des de Sant Ermengol, agafant una pista que que va fins a Cal Joanet més directament, i l'altre escurçada seria estalviar-se la carretera però llavors no passaríem per Guardiola, sinó des del costat del restaurant de Mirambell es pot anar a buscar el camí que ve de la Costa de Soler, encara que el camí a partir de Guardiola es un dels que es agradable, i tot comptant que les dates no son les millors ja que no els boscos no estan ni verd lluent ni tardorejant.
Un dia de muntanya, no dels millors però tampoc dels pitjors. Per fer les fites que m'havia marcat, que son Tiurana, Sant Ermengol, Turó de Solers, Mirambell i Guardiola no es pot millorar gaire, al menys es el que crec.
00000000000000000000000000000000
00000000000000000000000
Entrades
