L'Església rep a l'any 10.000 milions de les arques públiques. El càlcul, realitzat per Europa Laica, inclou les transferències a l'educació i la sanitat concertades.
Publicat al diari "Público" d'avui.
Publicat al diari "Público" d'avui.
.png) |
dilluns, 9 de maig del 2011
diumenge, 8 de maig del 2011
Un tomb per Capafonts (Caminants)
 |  |
Dic de les Tosques - Capafonts
Per avui he quedat amb els ex-companys de feina d'anar a donar un “tomet” per Capafonts, fent el tomb clàssic de pujar pel Pont del Goi i baixar per la Pitxera.
Ens trobem 17 caminadors i una nena a l'esquena del seu pare, i sortim de Capafonts quan passa una mica de un quart de deu del matí. Passem per davant de l'església, baixem a creuar el Barranc del Ribatell, i seguim cap a la font de la Llúdriga on es considera que neix el Riu Brugent, encara que fins que creua la carretera es diu Riu de l'Horta (Hi ha qui considera que el Brugent neix a la Font Nova, però no cal discutir, l'important es que sempre porta aigua). Fins aquí el recorregut ha estat molt maco, el terreny està molt humit i pel riu baixa molta aigua, passant a estones quasi a tocar-ho i unes altres una mica mes enlairats però sense deixar de contemplar la bellesa de l'entorn.
Després d'una petita parada a la font, i que algú s'inventi una llegenda (que per cert hauria d'estudiar-se-la millor) que ens fa riure molt, continuem camí amunt, deixant el camí principal, per anar a visitar la Cova de les Gralles. Hi ha tot el tros final que es passa per la llera del riu, sense aigua, però molt humit i enfangat i s'ha d'anar amb molta compte ja que les pedres rellisquen molt. A la Cova de les Gralles cau molt poca aigua, però l'entorn com sempre ens deixa bocabadats, no es pot explicar, s'ha de veure.
Tornem enrere i continuem pujant, encara que una caminadora retrocedeix, tal i com ja tenia previst al sortir. Passem pel costat de la Font de l'Espluga Negre, que en realitat es un toll, i una mica mes amunt un altre font, de la que no se el nom. Arribem al Pont del Goi, després de deixar el camí que va directe a la Font Nova, i a la pujada hem de tornar a anar amb compte, ja que la pedra està molt relliscosa.
Dalt, al costat del pont, aprofitem per esmorzar, i com sempre la companya Dolores ens porta el cafè i les "gotetes".
Seguim fins a la Font Nova, a la pista hem hagut de salvar dos grans tolls que agafaven l'ample de la pista. A la font fem una petita parada, on alguns aprofitem per veure l'aigua, tan bona, que brolla.
Ens dirigim pel Serret del Perdigó cap el començament del Comellar de l'Auberada, on la seva font, brolla una mica mes avall d'on jo la situava, encara que bastant minsament.
Veig que la caseta metàl·lica encara hi es, i prop seu porto als companys a visitar l'entrada de la Cova dels Sifons. Seguint avall parem a la Cova del Grèvol (una gran balma) i a la Font de l'Escudelleta, on jo soc l'únic que bec una mica de la seva aigua. Després deixem a la dreta el camí al Racó dels Morterets i al Portell de la Mariàngela, passem per sota de la Foradada de Capafonts i baixem fins a la carretera, que la seguim una mica a l'esquerra, deixant-la per agafar el camí vell que ens porta al poble, després d'una bona pujada.
Arribem a quan manquen deu minuts per a les dues de la tarda. Agafem els cotxes i ens dirigim a Farena on tenim reservat el dinar, al Restaurant Brugent. Pica-pica, graellada individual, postre, aigua, vi, gasosa, cafès i xopet (la majoria provem el xopet de farigola), dinat bo i abundant.
El dia ha estat entre nuvolós i solejat, el recorregut es molt maco, encara que jo ja l'he fet varies vegades, i l'ambient, per no perdre el costum, ha estat magnific, el bon humor no ha faltat i s'ha accentuat a la hora de dinar, i entre rialles, intentem quedar per la pròxima sortida que segurament farem al mes de juny.
Ens trobem 17 caminadors i una nena a l'esquena del seu pare, i sortim de Capafonts quan passa una mica de un quart de deu del matí. Passem per davant de l'església, baixem a creuar el Barranc del Ribatell, i seguim cap a la font de la Llúdriga on es considera que neix el Riu Brugent, encara que fins que creua la carretera es diu Riu de l'Horta (Hi ha qui considera que el Brugent neix a la Font Nova, però no cal discutir, l'important es que sempre porta aigua). Fins aquí el recorregut ha estat molt maco, el terreny està molt humit i pel riu baixa molta aigua, passant a estones quasi a tocar-ho i unes altres una mica mes enlairats però sense deixar de contemplar la bellesa de l'entorn.
Després d'una petita parada a la font, i que algú s'inventi una llegenda (que per cert hauria d'estudiar-se-la millor) que ens fa riure molt, continuem camí amunt, deixant el camí principal, per anar a visitar la Cova de les Gralles. Hi ha tot el tros final que es passa per la llera del riu, sense aigua, però molt humit i enfangat i s'ha d'anar amb molta compte ja que les pedres rellisquen molt. A la Cova de les Gralles cau molt poca aigua, però l'entorn com sempre ens deixa bocabadats, no es pot explicar, s'ha de veure.
Tornem enrere i continuem pujant, encara que una caminadora retrocedeix, tal i com ja tenia previst al sortir. Passem pel costat de la Font de l'Espluga Negre, que en realitat es un toll, i una mica mes amunt un altre font, de la que no se el nom. Arribem al Pont del Goi, després de deixar el camí que va directe a la Font Nova, i a la pujada hem de tornar a anar amb compte, ja que la pedra està molt relliscosa.
Dalt, al costat del pont, aprofitem per esmorzar, i com sempre la companya Dolores ens porta el cafè i les "gotetes".
Seguim fins a la Font Nova, a la pista hem hagut de salvar dos grans tolls que agafaven l'ample de la pista. A la font fem una petita parada, on alguns aprofitem per veure l'aigua, tan bona, que brolla.
Ens dirigim pel Serret del Perdigó cap el començament del Comellar de l'Auberada, on la seva font, brolla una mica mes avall d'on jo la situava, encara que bastant minsament.
Veig que la caseta metàl·lica encara hi es, i prop seu porto als companys a visitar l'entrada de la Cova dels Sifons. Seguint avall parem a la Cova del Grèvol (una gran balma) i a la Font de l'Escudelleta, on jo soc l'únic que bec una mica de la seva aigua. Després deixem a la dreta el camí al Racó dels Morterets i al Portell de la Mariàngela, passem per sota de la Foradada de Capafonts i baixem fins a la carretera, que la seguim una mica a l'esquerra, deixant-la per agafar el camí vell que ens porta al poble, després d'una bona pujada.
Arribem a quan manquen deu minuts per a les dues de la tarda. Agafem els cotxes i ens dirigim a Farena on tenim reservat el dinar, al Restaurant Brugent. Pica-pica, graellada individual, postre, aigua, vi, gasosa, cafès i xopet (la majoria provem el xopet de farigola), dinat bo i abundant.
El dia ha estat entre nuvolós i solejat, el recorregut es molt maco, encara que jo ja l'he fet varies vegades, i l'ambient, per no perdre el costum, ha estat magnific, el bon humor no ha faltat i s'ha accentuat a la hora de dinar, i entre rialles, intentem quedar per la pròxima sortida que segurament farem al mes de juny.
 |  |
0000000000000
divendres, 6 de maig del 2011
Eleccions del maig 2011 (2)
Per sort s'ha fet justícia. Encara que quina merda es que els jutges votin segons dicten els partits polítics que els han col·locat.
On està la separació de poders?. Això no es una democràcia, es una mer ...
On està la separació de poders?. Això no es una democràcia, es una mer ...
|
dijous, 5 de maig del 2011
Eleccions del maig 2011
Hi ha una dita que diu que un es esclau de les seves paraules però propietari dels seus silencis, però com en política i pel PPPSOE això no convenia, es van idear una llei injusta per descavalcar a un partit que tenia una gran acceptació a una part del territori que diuen que es espanya, aconseguint il·legalitzar-ho, tot amb l'excusa que havien de donar passos per avançar dins de la democràcia. Resulta que durant varies eleccions han anat donant els passos però els han continuant considerant il·legals, ja que no deien les paraules que el PPPSOE volia. Ara han dit les paraules que demanaven i encara diuen que no hi ha prou.
Si tenim en compte que qualsevol persona pot ser candidat sempre que no estigui incapacitat per a tal fi per la justícia, no poden il·legalitzar un partit, que com a tal compleix les condicions, dient que algunes persones tenen lligams amb terroristes, si ho son o tenen els lligams que diuen, que se'ls jutgi i se'ls empresoni, en cas contrari que no se maregi mes la perdiu.
I una pregunta, als que han saquejat les arques públiques i estan inculpats, aquests si que poden presentar-se. Clar, que aquests son del PPPSOE.
Si tenim en compte que qualsevol persona pot ser candidat sempre que no estigui incapacitat per a tal fi per la justícia, no poden il·legalitzar un partit, que com a tal compleix les condicions, dient que algunes persones tenen lligams amb terroristes, si ho son o tenen els lligams que diuen, que se'ls jutgi i se'ls empresoni, en cas contrari que no se maregi mes la perdiu.
I una pregunta, als que han saquejat les arques públiques i estan inculpats, aquests si que poden presentar-se. Clar, que aquests son del PPPSOE.
|
diumenge, 1 de maig del 2011
II Marxa per les Terres del Gaià (i 3er.dia, 1 de maig)
 |  |
Castell del Catllar - A la desembocadura del Gaià
Per avui ens queda l'última etapa que ens portarà des d'Argilaga fins el mar, a la desembocadura del Gaià. A poc d'aixecar-nos ens porten unes magnífiques magdalenes, unes de xocolata i altres de xocolata amb garrofa, que combinat amb cafès fets amb la cafetera del Casal o llet, ens fa omplir la panxa abans de sortir. A més ens han posat en plats les pakores que van sobrar d'ahir.
Avui s'ajunta una mica més de gent, uns només arribaran a El Catllar i altres fins el final. Després de les fotos de rigor sortim quan manques tres minuts per les nou del matí, per la TP-2031 als Pallaresos, però de seguida la deixarem acostant-nos al Gaià. Per la pista trobem alguns tolls d'aigua, que demostra l'aigua que ha caigut els últims dies, ahir sembla que no va ploure. Quan portem un hora, aproximadament, entrem en un tros rocós amb unes grans roderes a la roca, que demostren la quantitat de carros que devien passar per aquest camí en temps pretèrits.
Aviat entrem al Catllar, tot passant entre l'ermita de Sant Ramon i La Farga, industria totalment arruïnada encara que conserva la fumera. Pugem fins el castell on ens està esperant el batlle. Després d'acompanyar-nos a la sala d'àudio-visual on ens passen un de “curtet” sobre l'historia del castell, anem a llegir els parlaments i ens obsequien amb un bon esmorzar, entrepans, pastisseria, aigua i vi.
El castell està en reconstrucció, molt ben arranjat, amb sala de recepció i àudio-visual. Al costat del castell estan les runes, netejades del que va ser un poblat protohistòric.
Baixem cap el Gaià, que està completament sec degut a que el pantà no deixa anar l'aigua mínima estipulada, el que es una lluita que hi ha entre ela habitants d'aquestes terres i Repsol, i el resseguim per deixar-ho i passar per Ardenya. Aquí estan de festes amb uns gegants, em va sembla entendre que a un li diuen el “manotes”, i dos pertanyen a l'Associació cultural “L'Òliba d'Ardenya”. Tornem a baixar al riu, deixant-lo novament per entrar a La Riera de Gaià, on fem una parada tècnica (cerveses o similars). El dia dona per això.
Al sortir de la Riera i davant de l'església de Santa Margarida podem contemplar un gran exemplar de plataner. Tornem a baixar al Gaià. En aquesta zona s'han fet varies actuacions per recuperació de la flora, amb plantades de diverses especies vegetals, aptes per la zona, i la gent està contenta per que estan donant els seus fruits. Ens desviem una mica del curs del riu, per passar per la Sèquia, i ràpidament arribem a l'Hort de la Sinia, on ens espera el dinar. Aquí es dediquen a la agricultura ecològica i han fet diverses actuacions, algunes amb la cooperació d'entitats socials. Arribem a un quart de tres, després de fer quasi 15 quilòmetres.
Per dinar tenim amanida verda (clàssica), llonganissa a la brasa, pa torrat, pomes, aigua i vi.
Després de dinar ens anem tots junts fins a la desembocadura del Gaià, on fem les fotografies de rigor i es dona per finalitzada la marxa. A mi em porten en cotxe fins a l'estació d'Altafulla i espero el tren que em portarà a Reus.
El dia ha estat assolellat, la caminada ha estat suau, agradable i amb un paisatge, del Baix Gaià, que s'ha de veure.
Com ha conclusió d'aquests tres dies he de dir que ha estat una marxa molt positiva per a mi, no se si els organitzadors hauran aconseguit els objectius de conscienciar a la gent dels pobles (els que no ho estaven) de la necessitat d'actuacions actives per salvaguardar uns espais naturals dignes d'això, i d'intentar aconseguir el que desitgen, el camí vorejant tot el Gaià. L'ambient ha estat molt bo, felicito al Lluís, a l'Hèctor, als Joans, a l'Antonio, als Oriols, al Ricard, la Bea, i als altres con qui he conviscut per la alegria i bon humor que transmeten. (Confio que als que no he anomenat em perdonin. Ho sento però no me'n recordo de mes noms.)
El terreny com he estat comentant, el primer dia era de camps de cereals, vinya, i terra de garriga, el segon sobretot vinya amb algun tros d'olivers i garrofers i el tercer vinya i cap el final, horta.
El temps ha estat assolellat els dos últims dies, i tapat amb pluja el primer dia fins a l'hora de dinar, després solejat.
Només voldria fer una petita observació a l'organització (que no s'interpreti com a critica), crec que el tercer hauríem de visitar, el mes a prop possible, el pantà del Gaià, abans del Catllar. Hi vaig pensar al tren de tornada que va ser una llàstima, potser degut a l'horari a arribar al Catllar, ja que ens esperava el batlle. Ho fan el millor possible i amb la voluntat que tenen, per a mi, es suficient, pel que no hi ha res a dir.
No se si tornaré a l'edició de l'any que ve, ja que, com sempre comento als companys, estic convençut que no em queden masses anys de sortir en plan una “fort”, pel que no vull repetir massa i així poder abastar el màxim possible de llocs a visitar, però aquesta me l'apunto i podria ser una excepció.
Avui s'ajunta una mica més de gent, uns només arribaran a El Catllar i altres fins el final. Després de les fotos de rigor sortim quan manques tres minuts per les nou del matí, per la TP-2031 als Pallaresos, però de seguida la deixarem acostant-nos al Gaià. Per la pista trobem alguns tolls d'aigua, que demostra l'aigua que ha caigut els últims dies, ahir sembla que no va ploure. Quan portem un hora, aproximadament, entrem en un tros rocós amb unes grans roderes a la roca, que demostren la quantitat de carros que devien passar per aquest camí en temps pretèrits.
Aviat entrem al Catllar, tot passant entre l'ermita de Sant Ramon i La Farga, industria totalment arruïnada encara que conserva la fumera. Pugem fins el castell on ens està esperant el batlle. Després d'acompanyar-nos a la sala d'àudio-visual on ens passen un de “curtet” sobre l'historia del castell, anem a llegir els parlaments i ens obsequien amb un bon esmorzar, entrepans, pastisseria, aigua i vi.
El castell està en reconstrucció, molt ben arranjat, amb sala de recepció i àudio-visual. Al costat del castell estan les runes, netejades del que va ser un poblat protohistòric.
Baixem cap el Gaià, que està completament sec degut a que el pantà no deixa anar l'aigua mínima estipulada, el que es una lluita que hi ha entre ela habitants d'aquestes terres i Repsol, i el resseguim per deixar-ho i passar per Ardenya. Aquí estan de festes amb uns gegants, em va sembla entendre que a un li diuen el “manotes”, i dos pertanyen a l'Associació cultural “L'Òliba d'Ardenya”. Tornem a baixar al riu, deixant-lo novament per entrar a La Riera de Gaià, on fem una parada tècnica (cerveses o similars). El dia dona per això.
Al sortir de la Riera i davant de l'església de Santa Margarida podem contemplar un gran exemplar de plataner. Tornem a baixar al Gaià. En aquesta zona s'han fet varies actuacions per recuperació de la flora, amb plantades de diverses especies vegetals, aptes per la zona, i la gent està contenta per que estan donant els seus fruits. Ens desviem una mica del curs del riu, per passar per la Sèquia, i ràpidament arribem a l'Hort de la Sinia, on ens espera el dinar. Aquí es dediquen a la agricultura ecològica i han fet diverses actuacions, algunes amb la cooperació d'entitats socials. Arribem a un quart de tres, després de fer quasi 15 quilòmetres.
Per dinar tenim amanida verda (clàssica), llonganissa a la brasa, pa torrat, pomes, aigua i vi.
Després de dinar ens anem tots junts fins a la desembocadura del Gaià, on fem les fotografies de rigor i es dona per finalitzada la marxa. A mi em porten en cotxe fins a l'estació d'Altafulla i espero el tren que em portarà a Reus.
El dia ha estat assolellat, la caminada ha estat suau, agradable i amb un paisatge, del Baix Gaià, que s'ha de veure.
Com ha conclusió d'aquests tres dies he de dir que ha estat una marxa molt positiva per a mi, no se si els organitzadors hauran aconseguit els objectius de conscienciar a la gent dels pobles (els que no ho estaven) de la necessitat d'actuacions actives per salvaguardar uns espais naturals dignes d'això, i d'intentar aconseguir el que desitgen, el camí vorejant tot el Gaià. L'ambient ha estat molt bo, felicito al Lluís, a l'Hèctor, als Joans, a l'Antonio, als Oriols, al Ricard, la Bea, i als altres con qui he conviscut per la alegria i bon humor que transmeten. (Confio que als que no he anomenat em perdonin. Ho sento però no me'n recordo de mes noms.)
El terreny com he estat comentant, el primer dia era de camps de cereals, vinya, i terra de garriga, el segon sobretot vinya amb algun tros d'olivers i garrofers i el tercer vinya i cap el final, horta.
El temps ha estat assolellat els dos últims dies, i tapat amb pluja el primer dia fins a l'hora de dinar, després solejat.
Només voldria fer una petita observació a l'organització (que no s'interpreti com a critica), crec que el tercer hauríem de visitar, el mes a prop possible, el pantà del Gaià, abans del Catllar. Hi vaig pensar al tren de tornada que va ser una llàstima, potser degut a l'horari a arribar al Catllar, ja que ens esperava el batlle. Ho fan el millor possible i amb la voluntat que tenen, per a mi, es suficient, pel que no hi ha res a dir.
No se si tornaré a l'edició de l'any que ve, ja que, com sempre comento als companys, estic convençut que no em queden masses anys de sortir en plan una “fort”, pel que no vull repetir massa i així poder abastar el màxim possible de llocs a visitar, però aquesta me l'apunto i podria ser una excepció.
II Marxa per les Terres del Gaià (2on.dia, 30 d'abril)
 |  |
Vila-rodona i Ermita del Lloret (Renau)
Avui es toca anar des del Pont d'Armentera fins a l'Argilaga. Una vegada ens hem aixecat i arreglat, ens anem a esmorzar al bar de la plaça on ahir vam encomanar que menjaríem avui. Jo he demanat un entrepà de truita, tot això regat amb aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Una vegada hem agafat energies sortim a un quart de deu del matí, pel camí de la Planeta i tot seguint el Gr arribem a Santes Creus, on fem una parada. Alguns aprofitem per repostar (cerveses o similars) i altres només per descansar. Fem la fotografia de rigor davant de la font, a la cruïlla d'entrada al recinte amb la carretera d'Aiguamúrcia Aquí ens trobem als mossos, que ens acompanyen fins el poble, tancant marxa. Des d'Aiguamúrcia anem fins a Vila-rodona on farem un altre parada tècnica, però abans hem de creuar per tres vegades el Gaià, per unes passeres de fusta, molt ben fetes. Aquest matí hem d'anar molt relaxats ja que ens marca molt el horari que hem de complir a la tarda (dinar a Ca l'Espinac i manifest a Vilardida). Aquí tornem a llegir el manifest amb una autoritat del poble. Així mateix, s'ajunten uns quants caminants més, que només faran un tros de l'etapa.
Sortim pel davant de la Cooperativa Agrícola i ens anem a dinar a ca l'Espinac, encara que al poc de sortir hem fet una petita marrada que ràpidament queda solucionada. Ca l'Espinac es un altre explotació agrícola ecològica Ens donem una amanida molt variada (tot verd, de moltes tonalitats), un arros de verdures (amb moltes faves), poma, taronja, aigua, cervesa, cafès, te. La majoria dinem davant de l'entrada posterior, que ens on ens han servit el dinar, però sense taula i cadires, asseguts a terra.
D'aquí ens anem a Vilardida, amb un tros per carretera, on tornem a portar els mossos tancant la marxa. A Vilardida es llegeix un manifest sobre el projecte de l'ampliació de la carretera C-51 que deixa al llogaret com si fos una gran rotonda, i es demana un traçat alternatiu que es detalla en dit manifest. Una vegada acabat la seva lectura i del parlament dels alcaldes de Vilardida i de Vila-rodona ens obsequien amb un pastissos, fets per una veïna del lloc (que per cert estan boníssims), amb moscatell.
Des de Vilardida i per camins ramaders ens anem a Montferri. Abans d'arribar podem veure, de lluny, el magnífic Santuari de la Mare de Deu de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, obra que recomano a tothom que la vagi a visitar, jo vaig tenir la sort, fa un any i mig, de poder-la visitar per fora i per dins, i realment val la pena.
Sortint de Montferri hem de creuar el Gaià i aquí si que ens hem de descalçar i mullar-nos els peus. L'aigua està una mica freda però això no es cap inconvenient. Marxem cap a Vilabella passant pels Turons Farcits de Vinyes. Davant de l'església fem una parada de descans. Seguim cap a Renau, allargant-se fins a l'ermita de la Mare de Deu del Lloret, per fer-se la fotografia amb les pancartes. El grup una mica nombrós s'estira molt, uns que estan forts i altres que ja noten el quilometratge acumulat, però tot passant per Peralta, amb un gran mirador arribem a la Cooperativa de l'Argilaga, on ja tenim els paquets i els matalassos. Arribem a dos quarts de nou després de fer mes de 27 quilòmetres. Abans d'anar a dormir hem sopat una escudella que es podia tallar amb ganivet (i no exagero), pakores de verdures i amanida, poma o taronja, vi i aigua.
Després ens anem a dormir, algú fa un comentari que se'n recorda del seu temps de colònies, i avui la gresca ja es quasi inexistent, la gent queda adormida de seguida.
El dia a estat assolellat, el paisatge ha canviat, de camps de cereals i vinya, amb una gran part de garriga d'ahir, ha passat a vinya quasi en la seva totalitat. Ha estat una visió clara del que es la zona. El bon humor ha continuat presidint la totalitat del dia. A més continuem omplint la panxa a base de bé.
Una vegada hem agafat energies sortim a un quart de deu del matí, pel camí de la Planeta i tot seguint el Gr arribem a Santes Creus, on fem una parada. Alguns aprofitem per repostar (cerveses o similars) i altres només per descansar. Fem la fotografia de rigor davant de la font, a la cruïlla d'entrada al recinte amb la carretera d'Aiguamúrcia Aquí ens trobem als mossos, que ens acompanyen fins el poble, tancant marxa. Des d'Aiguamúrcia anem fins a Vila-rodona on farem un altre parada tècnica, però abans hem de creuar per tres vegades el Gaià, per unes passeres de fusta, molt ben fetes. Aquest matí hem d'anar molt relaxats ja que ens marca molt el horari que hem de complir a la tarda (dinar a Ca l'Espinac i manifest a Vilardida). Aquí tornem a llegir el manifest amb una autoritat del poble. Així mateix, s'ajunten uns quants caminants més, que només faran un tros de l'etapa.
Sortim pel davant de la Cooperativa Agrícola i ens anem a dinar a ca l'Espinac, encara que al poc de sortir hem fet una petita marrada que ràpidament queda solucionada. Ca l'Espinac es un altre explotació agrícola ecològica Ens donem una amanida molt variada (tot verd, de moltes tonalitats), un arros de verdures (amb moltes faves), poma, taronja, aigua, cervesa, cafès, te. La majoria dinem davant de l'entrada posterior, que ens on ens han servit el dinar, però sense taula i cadires, asseguts a terra.
D'aquí ens anem a Vilardida, amb un tros per carretera, on tornem a portar els mossos tancant la marxa. A Vilardida es llegeix un manifest sobre el projecte de l'ampliació de la carretera C-51 que deixa al llogaret com si fos una gran rotonda, i es demana un traçat alternatiu que es detalla en dit manifest. Una vegada acabat la seva lectura i del parlament dels alcaldes de Vilardida i de Vila-rodona ens obsequien amb un pastissos, fets per una veïna del lloc (que per cert estan boníssims), amb moscatell.
Des de Vilardida i per camins ramaders ens anem a Montferri. Abans d'arribar podem veure, de lluny, el magnífic Santuari de la Mare de Deu de Montserrat, obra de l'arquitecte Jujol, deixeble i col·laborador de Gaudí, obra que recomano a tothom que la vagi a visitar, jo vaig tenir la sort, fa un any i mig, de poder-la visitar per fora i per dins, i realment val la pena.
Sortint de Montferri hem de creuar el Gaià i aquí si que ens hem de descalçar i mullar-nos els peus. L'aigua està una mica freda però això no es cap inconvenient. Marxem cap a Vilabella passant pels Turons Farcits de Vinyes. Davant de l'església fem una parada de descans. Seguim cap a Renau, allargant-se fins a l'ermita de la Mare de Deu del Lloret, per fer-se la fotografia amb les pancartes. El grup una mica nombrós s'estira molt, uns que estan forts i altres que ja noten el quilometratge acumulat, però tot passant per Peralta, amb un gran mirador arribem a la Cooperativa de l'Argilaga, on ja tenim els paquets i els matalassos. Arribem a dos quarts de nou després de fer mes de 27 quilòmetres. Abans d'anar a dormir hem sopat una escudella que es podia tallar amb ganivet (i no exagero), pakores de verdures i amanida, poma o taronja, vi i aigua.
Després ens anem a dormir, algú fa un comentari que se'n recorda del seu temps de colònies, i avui la gresca ja es quasi inexistent, la gent queda adormida de seguida.
El dia a estat assolellat, el paisatge ha canviat, de camps de cereals i vinya, amb una gran part de garriga d'ahir, ha passat a vinya quasi en la seva totalitat. Ha estat una visió clara del que es la zona. El bon humor ha continuat presidint la totalitat del dia. A més continuem omplint la panxa a base de bé.
II Marxa per les Terres del Gaià (1er. dia, 29 d'abril)
 |  |
Pancartes reivindicatives - El Gaià
Després de pensar-ho durant uns quants dies en els que he dubtat molt, degut a que he passat una temporada molt dolenta; a última hora em decideixo anar a la II Marxa per les Terres del Gaià. Si ajuntem que les tres ultimes setmanes sembla que m'he recuperat bastant i que aquesta marxa té caràcter reivindicatiu es el que fa que el dijous faci la inscripció, això si, després de fer unes quantes preguntes als organitzadors, quilometratge a peu de marxa i des de/fins a l'estació, ja que tinc intenció d'anar en transport públic.
A la pàgina de “Salvem el Gaià”, està el programa.
El divendres agafo el tren a dos quarts i mig de sis del matí fins l'estació d'Altafulla, a esperar el autobús, que subvencionat pel Consell Comarcal del Tarragonès, ve des de Torredembarra i ens porta a Santa Coloma de Queralt, parant a La Riera, El Catllar, Vila-rodona i Pont d'Armentera, recollint als participants que faran la marxa sencera o parcial. Anem fins Pont d'Armentera a descarregar les motxilles o bosses que ens trobarem a l'hora d'arribar a la primera etapa. Després el “bus” ja enfila cap a Santa Coloma.
El primer que fem quan arribem es anar a esmorzar, a un bar on tenen com a plat típic, bacallà o popets picants, jo trio aquests últims i encara que m'asseguren que no piquen massa, la veritat es que es necessita un bon "traguet" de vi per treure's la picassó de la boca.
Després ens anem fins on en diuen que es el naixement oficial del Gaià, a les fonts de Les Canelles, on davant del batlle de la localitat es llegit el manifest, i després d'unes paraules del batlle, agraint-nos la reivindicació iniciem la marxa. Son 21 caminants i son tres quarts menys cinc de deu.
L'organització havia contactat amb els “Mossos”, que els trobarem mes endavant i demà, quan toquem carreteres.
Sortim i anem a buscar el camí dels Molins, passem pel costat d'un pou de gel i varis molins, de la Torre, del Sol, del Petronillo ... I fem parada a Sant Gallard, un llogaret abandonat i que comença a enrunar-se quasi en la totalitat, encara que hi ha alguna casa rehabilitant-se i alguna masia habitada. Un que habita en una masia d'aquestes, s'uneix a la marxa. Després de passar pel costat del molí de Baix, tenim la primera dificultat tècnica, que es passar el riu, que es soluciona sense gaire problemes, encara que es llavors que ens comença a ploure. A la segona creuada de riu ens trobem un tauló de fusta que ens facilita la feina.
Creuem la carretera, on ens trobem els “Mossos”, i els trobarem novament quan sortim a la carretera prop de Pontils. Aquí es despleguen novament les pancartes, fem les fotos de rigor i continuem fins a Santa Perpetua de Gaià, llogaret arruïnat junt amb el castell, l'església i una ermita. Al peu hi ha algun habitatge rehabilitat.
Després d'una petita parada agafem un camí que segueix a la vora del Gaià, el temps no ens permet assaborir la vista del riu, ni treure fotografies, ja que plou amb una mica d'intensitat. Sortim a una pista al costat del molí del Seguer, amb visió al turó on està el castell de Seguer, creuem el Gaià per una passera i arribem al lloc on dinarem; es Can Camadal, una explotació ecològica agrícola-ramadera. Per sort surt el sol i podem posar la roba i estris a eixugar. El dinar es boníssim, crema de carabassó, porros, ceba i un ou dur, amanida verda molt ben presentada, amb un tros de llonganissa, un de botifarra negra i un tros d'una gran empanada vegetal, poma o taronja, aigua, vi, cafè, te. O sigui un bon tiberi. Aquí ens abandona un marxaire i s'apunten tres.
Amb un bon “solet”, tornem per on hem arribat a buscar unes pistes solanes, amb molt de tros amb un entorn amb la vegetació de garriga. Es deixa el castell de Saborella a la dreta i s'entra als terrenys de Can Baldrich, on hi ha una gran visió dels engorjats del Gaià.
Després d'una bona estona arribem prop d'un gran roure mort, segons diuen degut a un llamp, però de grans proporcions; la seva visió ens recorda que tota la vida te un principi però també un fi. Passat Can Rosich deixem a la dreta un gran bosc molt espès de pins joves, que pèl que sembla han crescut després d'algun incendi que devia haver per aquí.
Arribem al Pont d'Armentera, on tenim els paquets a la Sala Polivalent del poble, on dormirem. Hem arribat a les vuit, després de fer quasi 30 kms. Encara que als mapes surt 28,500 kms., la realitat es que hem arribat als quasi 30, els mapes estan estan retocats, com sempre faig, suprimint les entrades a veure segons què i les petites marrades.
El sopar ho farem al bar de la plaça, on ens serviran unes grans llesques de pa amb tomàquet, amb pernil, formatge i embotits, aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Quan ens anem a dormir, i com es normal, el bon ambient que ha presidit tota la marxa, s'accentua al guanyar amb relaxació, però el cansament es fa notar i poc a poc es van apagant les veus i deixant pas als roncs.
El dia ha estat fantàstic, malgrat els instants de la pluja. Bon ambient, bon recorregut (una mica de fang, durant petits trossos de camí), bon menjar (per engreixar-se per molt que caminis), bones panoràmiques, o sigui un dia ideal de muntanya. Algú ha trobat a mancar una dutxa, ja que les piscines estaven tancades, però al meu parer es un mal menor, per poder gaudir d'aquesta caminada.
A la pàgina de “Salvem el Gaià”, està el programa.
El divendres agafo el tren a dos quarts i mig de sis del matí fins l'estació d'Altafulla, a esperar el autobús, que subvencionat pel Consell Comarcal del Tarragonès, ve des de Torredembarra i ens porta a Santa Coloma de Queralt, parant a La Riera, El Catllar, Vila-rodona i Pont d'Armentera, recollint als participants que faran la marxa sencera o parcial. Anem fins Pont d'Armentera a descarregar les motxilles o bosses que ens trobarem a l'hora d'arribar a la primera etapa. Després el “bus” ja enfila cap a Santa Coloma.
El primer que fem quan arribem es anar a esmorzar, a un bar on tenen com a plat típic, bacallà o popets picants, jo trio aquests últims i encara que m'asseguren que no piquen massa, la veritat es que es necessita un bon "traguet" de vi per treure's la picassó de la boca.
Després ens anem fins on en diuen que es el naixement oficial del Gaià, a les fonts de Les Canelles, on davant del batlle de la localitat es llegit el manifest, i després d'unes paraules del batlle, agraint-nos la reivindicació iniciem la marxa. Son 21 caminants i son tres quarts menys cinc de deu.
L'organització havia contactat amb els “Mossos”, que els trobarem mes endavant i demà, quan toquem carreteres.
Sortim i anem a buscar el camí dels Molins, passem pel costat d'un pou de gel i varis molins, de la Torre, del Sol, del Petronillo ... I fem parada a Sant Gallard, un llogaret abandonat i que comença a enrunar-se quasi en la totalitat, encara que hi ha alguna casa rehabilitant-se i alguna masia habitada. Un que habita en una masia d'aquestes, s'uneix a la marxa. Després de passar pel costat del molí de Baix, tenim la primera dificultat tècnica, que es passar el riu, que es soluciona sense gaire problemes, encara que es llavors que ens comença a ploure. A la segona creuada de riu ens trobem un tauló de fusta que ens facilita la feina.
Creuem la carretera, on ens trobem els “Mossos”, i els trobarem novament quan sortim a la carretera prop de Pontils. Aquí es despleguen novament les pancartes, fem les fotos de rigor i continuem fins a Santa Perpetua de Gaià, llogaret arruïnat junt amb el castell, l'església i una ermita. Al peu hi ha algun habitatge rehabilitat.
Després d'una petita parada agafem un camí que segueix a la vora del Gaià, el temps no ens permet assaborir la vista del riu, ni treure fotografies, ja que plou amb una mica d'intensitat. Sortim a una pista al costat del molí del Seguer, amb visió al turó on està el castell de Seguer, creuem el Gaià per una passera i arribem al lloc on dinarem; es Can Camadal, una explotació ecològica agrícola-ramadera. Per sort surt el sol i podem posar la roba i estris a eixugar. El dinar es boníssim, crema de carabassó, porros, ceba i un ou dur, amanida verda molt ben presentada, amb un tros de llonganissa, un de botifarra negra i un tros d'una gran empanada vegetal, poma o taronja, aigua, vi, cafè, te. O sigui un bon tiberi. Aquí ens abandona un marxaire i s'apunten tres.
Amb un bon “solet”, tornem per on hem arribat a buscar unes pistes solanes, amb molt de tros amb un entorn amb la vegetació de garriga. Es deixa el castell de Saborella a la dreta i s'entra als terrenys de Can Baldrich, on hi ha una gran visió dels engorjats del Gaià.
Després d'una bona estona arribem prop d'un gran roure mort, segons diuen degut a un llamp, però de grans proporcions; la seva visió ens recorda que tota la vida te un principi però també un fi. Passat Can Rosich deixem a la dreta un gran bosc molt espès de pins joves, que pèl que sembla han crescut després d'algun incendi que devia haver per aquí.
Arribem al Pont d'Armentera, on tenim els paquets a la Sala Polivalent del poble, on dormirem. Hem arribat a les vuit, després de fer quasi 30 kms. Encara que als mapes surt 28,500 kms., la realitat es que hem arribat als quasi 30, els mapes estan estan retocats, com sempre faig, suprimint les entrades a veure segons què i les petites marrades.
El sopar ho farem al bar de la plaça, on ens serviran unes grans llesques de pa amb tomàquet, amb pernil, formatge i embotits, aigua, vi, gasosa, cafès, etc.
Quan ens anem a dormir, i com es normal, el bon ambient que ha presidit tota la marxa, s'accentua al guanyar amb relaxació, però el cansament es fa notar i poc a poc es van apagant les veus i deixant pas als roncs.
El dia ha estat fantàstic, malgrat els instants de la pluja. Bon ambient, bon recorregut (una mica de fang, durant petits trossos de camí), bon menjar (per engreixar-se per molt que caminis), bones panoràmiques, o sigui un dia ideal de muntanya. Algú ha trobat a mancar una dutxa, ja que les piscines estaven tancades, però al meu parer es un mal menor, per poder gaudir d'aquesta caminada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
