VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

Avui m'han enviat aquests versos via email, i m'han agradat, per això els poso aquí

He après que ningú

no és perfecte...

fins que t'enamores.

He après que la

vida es dura...

però jo ho sóc més!

He après que les

oportunitats no es perden mai...

les que tu deixes escapar

les aprofita un altre.

He après que quan sembres

rancúnia i amargura...

la felicitat se'n va a

un altre lloc.

He après que hauria d'utilitzar

sempre bones paraules...

perquè demà potser

me les hauré d'empassar.

He après que un somriure

és un mètode econòmic...

per millorar el teu aspecte.

He après que no

puc escollir com em sento...

però sempre hi puc fer

alguna cosa..

He après que quan el teu nadó

t'agafa el dit amb la seva maneta...

et té enganxat a la vida.

He après que tots volen

viure al cim de la muntanya...

però tota la felicitat

esdevé mentre hi puges.

He après que cal

gaudir del viatge...

i no pensar només en la

meta.

He après que és millor donar consells

només en dues circumstàncies...

quan són demanats i

quan en depèn la vida.

He après que com

menys temps malgasto...

més coses faig.

 00000000000000

El Pinell de Brai, Mas de Gaspar, la Talaia, Cim de l'Àliga, Mas dels Brois, El Pinell de Brai

Sínia del Mas de Calil - Runes de la Talaia

Avui ha estat un dia estrany, han resultat moltes coses positives, encara que algunes de negatives, fets que aniré explicant a mida que vagi desenvolupant la narració. Per avui he triat un tomb des de Pinell de Brai perquè degut a la seva baixa alçada confio que si ha nevat ho hagi fet minsament.

Ens hem trobat l'Esteve i jo i ens hem anat fins a Pinell de Brai, la intenció es anar al Puig de l'Àliga on hi ha un vèrtex geodèsic i intentar arribar a la Talaia, que segons el wikipedia: “Atalaya, en ruinas. El acceso requiere un guía conocedor de su ubicación”. Per la sortida d'avui, que per cert no segueixo cap track extret d'internet ja que no he trobat (no dic que no hi hagin) cap d'aquesta zona, he preparat tot un tomb seguint pistes, per assegurar el bon fi, i a més i després de consultar el mapes de l'I.C.C. 5000 topogràfic i 2.500 ortofotos, he preparat un total de cinc possibles variants per intentar evitar el màxim possible de pistes. I tot un tros sense camí, encara que sembla que es pugui passar. O sigui si s'aconsegueix una bona aventura.

Arribem a Pinell, ens preparem i sortim a un quart i cinc de nou del matí, tenint dubtes del camí de sortida. Sortim pel camí del cementiri i quan estem passant per la seva vora m'adono que hem sortit per on tenia previst arribar, pel que acordem fer el tomb a l'inrevés. Seguim pel Camí del Mas de Jaume Llop, deixant-ho per baixar a creuar el Barranc de les Llemosqueres, aquí hi ha un moment de dubte però que s'aclareix aviat quan veient que hem de remuntar el Barranc de les Gargantes. Encara que a l'ortofoto es veia bé, tenim dubtes de com ho trobarem, el resultat es que es un camí de bast, en molt bones condicions per caminar, molt agradable i bonic. No tenim cap problema per seguir-ho, la impressió es que es un camí que es va passant pel que es conserva en bones condicions. Només hi ha dubtes al tros final, degut a que els que passen pugen fàcilment per una llisera i es deixen el retomb, per on jo he passat i la veritat es que ara està una mica brut. Arribem a la Carrerada de les Gargantes, ara pista molt retocada, però la deixem de seguida per agafar el Camí de les Murtes i seguint pel de les Murtes de Baix. Aquí tenim una petita distracció però que resolem aviat amb un parell de centenars de metres de més.

Quan arribem al Mas de Calil, primer visitem les seves runes i després les restes de la sínia. Estem al final de la pista que ha estat agradable de fer, i estem mes baixos que a Pinell, o sigui que hem perdut tota la alçada que havíem fet i més. Des d'aquí fins el Mas de Gaspar (agafo el nom perquè al seu costat hi ha la Talaia de Gaspar) es un tros que no he vist camí en cap mapa, però que em va semblar que podríem comunicar, això si, a l'inrevés, o sigui de baixada.

Primer pugem per una llisera, seguidament trobem les restes d'un camí vell, bastant brut per cert, fins que sembla que anava a tocar la llera del barranc, que hem portat i portarem sempre a l'esquerra. Està impracticable però no ens desanimen, tenim amb el gps marcat on està situat el mas i la distancia, des del mas de Calil ens marcava 500 metres, en línia recte, i 130 metres de desnivell. Anem pujant, en alguns moments amb dificultat per la vegetació, entre parades, a trossos trobem el camí que pujava entre parades, a trossos perdem el rastre i seguim amunt pujant pels marges caiguts, fins que ens apropem i el bosc es comença a aclarir on trobem el camí vell que pujava al mas, està una mica brut però es veu clarament i podem arribar bé. El mas encara conserva la seva teulada, la porta està embarrada, sembla que per dins, i no es veu cap possible entrada-sortida si no es per la finestra. Hi ha un aljub, sense aigua, datat 188?. Aquí parem a menjar una mica. La major part de la pujada l'hem fet per camí pel que estem contents d'haver-ho anar trobant, però l'alegria no es plena ja que aquí ve la primera decepció del dia, m'adono que el gps el tinc perquè no em gravi el track, o sigui que des de la sortida no m'ha gravat, tinc la distancia i el temps però no el track. Quina mer...!!.

Ara ens ve un altre tros, aquest de 350 metres en línia recte, on tampoc he vist camí als mapes, però que arriba a un possible enllaç amb la carena. Des de la foto aèria, en sentit contrari, es veu un sender per la carena que arriba i desapareix en aquest punt, en mig del bosc, pel que em penso que deu haver camí. Sortim del mas, ara ja anem pujant marges, aprofitant les seves caigudes, entre el bosc, avançant lentament, algun moment sembla que si que es el camí de pujada de marges, però les menys. Seguim rastres, que anem deixant per un altre, ja que la majoria segueixen plans i nosaltres hem de salvar un desnivell de 90 metres. Quan estem molt a prop ens trobem un sender que ve a l'esquerra i que puja fins el punt marcat. El sender es bo però amb forta pendent i molt glaçat pel que hem d'anar en compte de no relliscar. Arribem a la carena al punt que tenia marcat.

La vista de la vall de l'Ebre es impressionant, però la bufetada que ens fot el vent, al arribar, quasi que també ho es. Tot el començament de la caminada hem tingut una mica de vent, després al anar emboscats ja no l'hem notat, però ara a la carena, deu-ni-do. Anem seguint la carena fins a la Talaia, de la que no queda res, menys d'un metre d'alçada, per on arribem, de torre circular i un màxim de tres metres per on marxem, encara es veuen tres espitlleres, però res més a significar. Aquesta torre podria ser de vigilància del tràfic del riu (es una suposició). Aquí a part d'estar una mica castigat pel vent, amb ràfegues variables, estic content ja que penso que la resta d'avui no ens ha de reportar cap problema amb els camins. Aquí veiem un petit grup de persones, que estan pujant per un camí a la dreta, que per cert no hi es als mapes.

La cresta es bonica de fer, rocosa, amb varies sifonades, encara que dificultada per les ràfegues de vent. Arribem a la cruïlla amb el camí per on ve el grup i ens trobem a un cartell, avui i per aquest lloc passa la cursa de la Cameta Coixa, per sort ja han passat tots els marxadors. Ens passa aquest grup i ens comenten que eren d'un control que ara ja van de retirada, en total han participat unes 700 persones. Ens estranya que no recullin les cintes de plàstic que senyalitzaven el camí, però confiem que ho faran en pocs dies. La cursa seguia la carena de les Mallades, on a la cota 347 han posat una senyera, nosaltres agafem a l'esquerra cap a la Caseta del Zigzet, abandonada però que encara conserva l'aljub a la part del seu darrera. Seguim camí, carener, cap el Coll de l'Àliga, al ser carener tornem a estar castigat pel vent. Si he de ser sincer no m'havia fixat que el camí anava per carena, es una carena pelada, molt castigada pels incendis, excepte al començament que el bosc, de pins, està començant a desenvolupar-se.

Al coll anem directe cap la pujada del cim, continuem per terreny de garriga, on veiem dos masets completament arruïnats, un d'ells arrecerat al marge. Ens empassem la primera desviació al cim, però pugem per la segona, i seguim un tros de carena, en retrocés. Al cim just de contemplar el paisatge, fer les fotografies corresponents i baixar ràpid cap on es la bassa, ja que allí bufa menys.

Agafem la pista cimentada que era el camí vell de Pinell a Miravet. Segons m'ha semblat veure al cadastre la pista no segueix exactament tot el que era el camí vell, però ens es igual ja que el deixem per agafar el Camí dels Brois. Quan arribem a la cruïlla on es va al Mas dels Brois, dubtem si pujar a veure'l o no, ja que segons el wikipedia es dels llocs a visitar però en la part negativa es que si està habitat potser podríem tenir problemes. Decidim anar-hi, mentre pugem m'adono que la pista no està massa transitada pels vehicles. Arribem a una bassa de goma que es la que recull l'aigua de la font. El camí vell al mas està llaurat però hi ha un sender fitat al costat, que ens porta fins ell. El mas està arruïnat, tenia una gran era al seu costat, ara ple d'herbes i bardisses, hi han les restes d'un pou. El mas tenia planta baixa i dos pisos, a la planta baixa tenien bestiar, segurament els matxos, al costat hi han els corrals i/o pallers, però tot en estat lamentable, encara que el mas encara conserva la teulada. Dins hi ha una pintada que diu “1852” Aquí aprofitem per dinar.

En principi tenia previst anar i tornar, però veiem unes fites que segueixen per un sender ben marcat, encara que amb alguns pins caiguts en mig del camí que salvem com podem. Aquest sender va entre mig de dos pistes, el camí de l'Obaga de la Gabriela i el Camí del Povet, arribant quan aquests dos s'ajunten. Aquí seguim el que podria haver estat la carrerada dels Brois, primer pista que quan es converteix en camí tenim la segona errada del dia, per salvem ràpidament. El camí també finalitza convertint-se en un escòrrec rocós amb forta baixada, que finalitza als conreus del Mas de Mas de Jaume Llop. Tenim dos opcions o passar pels conreus o intentar seguir per la llera del Barranc d'Estolls, triant aquesta segona opció al saber que a menys de 100 metres tenim camí bo, segons mapa. Es una mica dificultós, ja que no es veu massa on posem els peus, i hem de passar un moment per sota d'un canyar amb les canyes mig caigudes, però res que no puguem superar. A partir d'aquí ja no té massa historia, ja que el quilòmetre i escaig que ens queden ho fem per pista, primer el Camí dels Estolls i després el de les Bassetes.

Entrem a Pinell pel carrer de Miravet i anem a visitar el poble, la plaça de l'església amb la seva gran escalinata i la casa pairal a la mateix plaça, els dos porxos, les cases penjades, els cases derruïdes, tot el tombant del Celler Cooperatiu, i els carrers adjacents. Ens trobem una senyora escocesa amb qui ens parem a xarrar una mica, la veritat es que es el company ja que la conversa la porten en anglès, jo quedo content ja que entenc alguns parts de la conversa, no massa però les suficients per que quedi content.

Arribem al cotxe a dos quarts menys cinc de sis, després de fer divuit quilòmetres i mig, segons em marca el gps.

El dia d'avui, com ha explicat ha tingut moltes coses positives, com a negativa només marcaré primer la molèstia del vent sobre tot en la part carenera, que ha estat més de quatre quilòmetres. La resta el vent no l'hem notat tant. El fred ha picat però anant ben tapat no hi ha problema. I la segona l'errada amb el gps.

Fins a la primera carena estaven al terme de Pinell, al entrar a la carena estaven al límit amb Benifallet, però això a durat poc ja que la Atalaia es límit de Miravet, Benifallet i Pinell. Després fregarem amb el límit entre Miravet i Pinell fins al cim de l'Àliga i d'aquí avall, sempre terme de Pinell de Brai. Un altre tros de terres catalanes que desconeixia.

El track no el penjo al wikiloc pels motius que ja he explicat, encara que al mapa poso el gravat des del mas de Gaspar al final i dos trossos de la preparació ja que coincideixen amb el fet, comprovat ja que he anat mirant-m'ho a cada cruïlla. .

Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000

000000000000000000

000000000000000000

Corrupció i justicia

Llista de polítics IMPUTATS per corrupció i que, a pesar de tot, estan presentes en la política, quan toca que els expulsem i/o els posem a la presó?. Aquesta llista jo no la he comprovat, la he tret de pàgines web que circulen per internet.

1- Francisco Camps (PP) - València, IMPUTAT Caso Gürtel
2- Ricardo Costa (PP) - València, IMPUTAT Caso Gürtel.
3- Xicu Tarres (PSOE) - Balears IMPUTAT Caso Eivissa.
4- José Manuel Tortosa (PP) - Parlament Autonòmic Cuenca, IMPUTAT prevaricació i falsedat documental
5- Carlos Penit (IU) - Pinto - Madrid IMPUTAT suborn.
6- Ferrán Falcó (CIU) - Barcelona, IMPUTAT caso Adigsa.
7- Jesús Machín (C. Canaria) - Canarias, IMPUTAT Operación Unión.
8- Marc Moreno (ERC) - Vilaller - Lleida, IMPUTAT corrupció urbanística.
9- Antonio Rodrigo Torrijos (IU) - IMPUTAT Caso Mercasevilla.
10- Raimundo González (BNG) - Pontevedra, IMPUTAT caso Naturgalia
11- Jose Manuel Traba (PP) - Fisterra Galícia, IMPUTAT Operacion Orquesta
12- Jose Manuel Santos (PP) - Mazaricos Galícia, IMPUTAT Operacion Orquesta
13- Jose Ant (UTpS) - Salou Tarragona, IMPUTAT delictes varis
17- Antoni onio Cacabelos (PSOE) - O Grove - Galícia, IMPUTAT diversos delictes.
14- Juan Jose Diaz Valiño (PSOE) - IMPUTAT caso Castro de Rei
15- Rafael Gómez (Unión Cordobesa) - Córdoba, IMPUTAT caso Malaya
16- Esteve Ferrán Banyeres (NSP) - Salou Tarragona IMPUTAT delictes varis.
18- Ignacio García de Vinuesa (PP) - Alcobendas Madrid, IMPUTAT malversació, prevaricació i negociacions prohibides
19- Jose Ignacio Fernández Rubio (PP) - (Las Rozas)
20- Miguel Rodríguez Bonilla (PP), Guadarrama Madrid, IMPUTAT prevaricació i malversació
21- Miriam Rabaneda (PP) Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricació
22- Luis Partida (PP) - Villanueva de la Cañada Madrid , IMPUTAT delictes varis
23- Antonio Martín Lara (trànsfuga, PSOE, antes PP, antes GIL) - Ronda, Málaga, IMPUTAT corrupció urbanística, suborn, prevaricació, falsedat documental, tràfic d'influències, malversació i blanqueig de capitals; actualment detingut.
24- Raúl López (PP) - Coslada Madrid, IMPUTAT delictes varis
25- Íñigo Henríquez de Luna (PP) - Madrid
26- Trinidad Rollán (PSOE) - Madrid, IMPUTAT delictes varis
27- Carmen Toledano (PSOE) - Madrid, IMPUTAT delictes varis
28- Cristina González (PSOE) - Madrid, IMPUTAT delictes varis
29- Jose Joaquin Ripoll (PP) - Alicante València, IMPUTAT caso Brugal.
30- Carlos Fabra (PP) - Castellón València, IMPUTAT caso Fabra
31- Mariano Arévalo (PSOE) - Carabaña Madrid, IMPUTAT prevaricació i delictes urbanístics. condemnat por no presentar els comptes dels últims 10 anys en el seu municipi.
32- José Miguel Rodríguez López (ACAI) – Parlament Cantabro, IMPUTAT tràfic d'influències i delicte continuat de prevaricació
33- Carmen Toledano (PSOE) - Galapagar Madrid, IMPUTAT delictes varis
34- María Isabel Peces-Barba (PSOE) – Colmenarejo Madrid, IMPUTAT delictes varis
35- José I Fernández (PP) - Las Rozas Madrid, IMPUTAT delicte contra la ordenació del territori
36- Ignacio Gómez (CCN) - Parlament Autonòmic de Canarias, IMPUTAT finançament il·legal
37- Yolanda Tieso de Andrés (PSOE) - Fontanar, Guadalajara, IMPUTAT prevaricació
38- Clara Torre (PP) - Torres de la Alameda Madrid , IMPUTADA malversació
39- Miriam Rabaneda (PP) - Pinto Madrid, IMPUTADA prevaricació
40- Raúl López Coslada (PP) - Madrid, IMPUTAT prevaricació
41- Luis Partidad (PP) - Villanueva de la Cañada , Madrid, IMPUTAT tràfic d'influències
42- Ana María Pinos (PP) - Belmonte de Tajo, IMPUTAT delicte contra la ordenació del territori
43- Ángel García (PP) - Guadalix de la Sierra Madrid , IMPUTAT negociacions prohibides
44- Íñigo Henríquez de Luna (PP) - Madrid, IMPUTAT tràfic d'influències
46- Mariano Arévalo González Carabaña (PSOE) – Madrid, condemnat por no presentar els comptes municipals en los últimos10años,
47- José Miguel Govantes (PSOE) - Alcorcón Madrid, IMPUTAT condemnat por assetjament laboral
48- Natalia de Andrés (PSOE) - Alcorcón Madrid, IMPUTADA i condemnada por un delicte de injurias contra el portaveu popular
49- Roberto Vázquez Souto (PP) - Portas, Pontevedra, IMPUTAT falsedat documental
50- María del Carmen Toledano Rico (PSOE) - Madrid, IMPUTAT prevaricació
51- Cristina González (PSOE) - Getafe Madrid, IMPUTAT
52- José María Fraile Parla (PSOE) - Madrid PSOE prevaricació
53- Manuel González Rojo (PSOE) - San Fernando de Henares Madrid , IMPUTAT prevaricació
54- Hans Antón Bock Galapagar (PSOE) - Madrid IMPUTAT prevaricació
55- Jesús Dionisio (PP) - Madrid, IMPUTAT prevaricació i tràfic d'influències
56- Jaume Matas (PP) - Baleares, IMPUTAT , Caso Palma Arena
57- Cristina Almagro (PP) - Granada, IMPUTADA por falsificació de documents
58- José Manuel Santos Maneiro (PP) - Galícia, IMPUTAT por corrupció en la adjudicació de obres públiques
59- Juan José Rubio (ATC) - Zarra, València, IMPUTAT delictes urbanístics
60- Tamara Rabaneda (PP) - Pinto, Madrid, IMPUTADA prevaricació
61- Raúl López Vaquero (PP) - Coslada, Madrid, IMPUTAT prevaricació i malversació
62- Ramón Polo (PP) - Torres de la Alameda , Madrid, IMPUTAT malversació
63- Manuel Tello (PP) - Torres de la Alameda , Madrid, IMPUTAT malversació
64- Pilar Algobia Aparicio (PP) - Colmenar de Oreja, Madrid, IMPUTADA delicte urbanístic
65- Mustafá Aberchán (CpM) - Melilla, IMPUTAT delicte electoral
66- Juan Enciso (PAL) - El Ejido, Almería, IMPUTAT Operación Poniente
67- Antonio Asín (PSOE) - Mallén, Zaragoza, IMPUTAT prevaricació i falsedat documental
68- Angel Vadillo (PSOE) - Alburquerque, Badajoz, IMPUTAT prevaricació, tràfic d'influències, i ordenació contra el territori
69- Juan Carlos Benavides (CA) - Almuñecar, Granada, IMPUTAT malversació i delictes contra ordenació del territori
70- Agustín Padrón Benítez (PP) - El Hierro, Canarias, IMPUTAT malversació
71- José Dimas Martín (PIL) - Teguise, Lanzarote, IMPUTAT corrupció urbanística
72- José Fernández Amador (PP) - Sorbas, Almería, IMPUTAT prevaricació
73- Isaac València (Coal. Canaria) - Orotava, Canarias, IMPUTAT prevaricació, delictes urbanístics, tràfic d'influències
74- Pedro Antonio Sánchez (PP) - Murcia, IMPUTAT prevaricació, delictes urbanístics, malversació
75- Daniel García Madrid (PP) - Torre Pacheco, Murcia, IMPUTAT prevaricació, ordenació del territori, malversació
76- Maria Antonia Conesa (PP) - Fuente Álamo, Murcia, IMPUTADA suborn
77- Pedro Angel Hernández (PP) - Parlament Valènciano, IMPUTAT tràfic d'influències
78- Juan Martín Serón (PP) - Alhaurín el Grande, Granada, IMPUTAT suborn i prevaricació
79- Cristóbal Bonilla (PP) - Alhaurín el Grande, Granada, IMPUTAT delicte urbanístic
80- José Antonio Robles (PP) - Güejar Sierra, Granada, IMPUTAT presumpte compra de vots
81- María Victoria Molina (PP) - Maracena, Granada, IMPUTADA suborn, caso "Morelábor"
82- Miguel Zerolo (Coal. Canaria) – Parlament Autonòmic Tenerife, IMPUTAT prevaricació, malversació, suborn
83- Reyes Maestre (PP) - Pinto, Madrid, IMPUTAT corrupció urbanística
84- Pedro Torrejón (CPCI) - Ciempozuelos, Madrid, IMPUTAT blanqueig de diners, suborn i falsedat documental
85- Fernando Muguruza (ACAI) - Castro Urdiales, Cantabria, IMPUTAT prevaricació
86- Gerardo Pérez García (PP) - Navas del Marqués, Málaga, IMPUTAT caso "Ciudad del Golf"
87- María Elía Blanco (PSOE) - Plasencia, IMPUTADA delicte en adjudicació de obres
88- Teresa Roca (PSOE) - Moraleja, Cáceres, IMPUTADA prevaricació
89- José Antonio Arrojo (PP) - Casar del Palomero, IMPUTAT delicte electoral i prevaricació
90- Salvador Álvarez (PP) - Calamonte, IMPUTAT prevaricació
91- Dionisio Muñoz (PSOE) - Melilla, IMPUTAT delicte electoral, falsedat documental, obstrucció a la justícia
92- María José Lara Mateos (PSOE) - Grazalema de la Sierra , Cadiz, IMPUTADA corrupció urbanística por cobro de comissions
93- Miguel Uroz (PSC) - Querol, Tarragona, IMPUTAT corrupció urbanística, tràfic d'influències, uso d'informació privilegiada
94- Manuel Vallejo (PSOE) - Quesada, Jaén, condemnat e inhabilitat per omissió al deure de perseguir delictes urbanístics tenint recorreguda la sentencia.
95- Pedro Clavero Salvador (PSOE) - Gójar, Granada, IMPUTAT delictes contra la ordenació del territori
96- Francisco Javier Maldonado (PSOE) - Gójar, Granada, IMPUTAT delictes contra la ordenació del territori
97- Antonia Muñoz (IU) - Manilva, Málaga, IMPUTADA per contractar presumptament en el Ajuntament a 17 membres de la llista del seu partit i a 57 familiars d'aquestos, incloent varis familiars seus
98- José Manuel Cendán (PP) - Ares, Galícia, IMPUTAT delicte electoral; alteració del censo
99- Manuel Taboada (PP) - O Pino, La Coruña , IMPUTAT delictes urbanístics
100- Jesús Vázquez Almuiña (PP) - Bayona, Pontevedra, IMPUTAT prevaricació
101- Alfonso Puente (PP) - Barreiros, Lugo, IMPUTAT prevaricació
102- Josep Marí Ribas (PSOE) - Sant Josep de sa Talaia, Ibiza, IMPUTAT cobro de comissions en adjudicació d'obres
103- José Alberto González Reverón (Coal. Canaria) -Arona, Tenerife, IMPUTAT presumpta concessió de llicencies urbanístiques amb informes tècnics en contra
104- Juan José Dorta (PSOE) - Los Vinos, Tenerife, IMPUTAT prevaricació i delictes mediambientals
105- Macario Benítez (PSOE) - El Rosario, Tenerife, IMPUTAT delictes urbanístics
106- María del Carmen Castellano (PP) - Telde, Gran Canaria, IMPUTADA malversació i suborn
107- Francisco González (PP) - Mogán, Gran Canaria, IMPUTAT prevaricació, "caso Góndola"
108- David Valadez (PSOE) - Estepona, Málaga, IMPUTAT por pagar sous municipals amb el diner dels convenis
109- Luis Díaz-Alperi (PP) - Parlament Autonòmic, Alicante, IMPUTAT prevaricació
110- Francisco Muñoz (PSOE) - Torrox, Málaga, IMPUTAT delicte urbanístic
111- Cristobal Torreblanca (PSOE) - Almogía, Málaga, IMPUTAT prevaricació
112- Joaquín Villanova (PP) - Alhaurín de la Torre , Málaga, IMPUTAT malversació
113- José Manuel Martín Alba (Independiente) - Alhaucín, Málaga, IMPUTAT prevaricació
114- Antonio Torres (PP) - Béjar, Málaga, IMPUTAT delicte contra la ordenació del territori
115- Ana Mula Redruello (PP) - Fuengirlo, Málaga, IMPUTADA falsedat documental
116- José Ignacio Crespo (PES) - Estepona, Málaga, IMPUTAT suborn, tràfic d'influències, malversació, frau, blanqueig de capitals (Caso Reina)
117- Manuel Reina (PES) - Estepona, Málaga, IMPUTAT suborn, tràfic d'influències, malversació, frau, blanqueig de capitals (Caso Reina)
118- Ruyman García (PSC) - Valle Gran Rey, Gomera, IMPUTAT prevaricació, malversació, tràfic d'influències
119- Ana Lupe Mora (PSC) - El Rosario, Tenerife, IMPUTADA prevaricació, tràfic d'influències (caso Varadero)
120- Juan Vera (Conv. por Andalucía) - Tolox, Málaga, IMPUTAT delictes urbanístics
121- Enrique Bolíns (BOLI) - Benalmádena, Málaga, IMPUTAT concessió de llicències il·legals
122- Javier Trujillo Bernal (PP) - Cabildo Gomera, IMPUTAT prevaricació
123- Jorge Bellver (PP) - Parlament Valènciano, IMPUTAT prevaricació
124- Esteban Bethencourt (PP) - Valle Gran Rey, Gomera, IMPUTAT malversació
125- César Manrique (PP) - Ciudad Real, IMPUTAT suborn i falsedat documental
126- Ernesto Silva (Foro Andaluz) - Villanueva de la Concepción , Málaga, IMPUTAT suborn
127- Manuel González Jarana (PSOE) - El Cuervo, Sevilla, IMPUTAT por prevaricació, tràfic d'influències i tracte de favor.

Crec sincerament que 126 imputats i encara en càrrecs polítics es demencial. El número 45 no existeix a la llista.

La distribució per partits es:
PP, 60
PSOE (amb PS Canàries i PS Catalunya), 37
Coalició Canària, 5
IU, 3
PES (Andalusia), 2
ACAI (Cantàbria), 2
BOLI (Andalusia), 1
CA (Andalusia), 1
Conv. por Andalusia, 1
Foro Andaluz, 1
PAL (Andalusia), 1
Unión Cordobesa, 1
PIL (Canàries), 1
CiU, 1
ERC, 1
NSP (Salou), 1
UTPS (Salou) 1
BNG, 1
CPCI (Madrid), 1
CpM (Melilla), 1
ATC (Valencia), 1
Independent, 1
Que ha passat per tres partits, ara al PSOE, 1

Crec que no son tots, ja que actualment a Catalunya, em penso, que hi han més polítics imputats. Encara que amb que hi posa, deu-ni-do.

S'haurien d'afegir els últims imputats, per ITV, Bàrcenas, Palau de la Música, i un llarg etcètera.
Si els partits terroristes son il·legals, els partits corruptes no ho haurien de ser?. Unió s'ha desmostrat que es va quedar diners dela Umió Europea i ara torna estar al jutjat per la corrupció a la seva fundació, Convergència té el local embargat pel cas del Palau de la Música, el PSOE va ser declarat culpable en el cas Filesa, el PP ara tenen el cas Gürtel i el de Bàrcenas sense oblidar que el cas Naseiro va ser arxivat per defecte de forma (ves quins collons). FINS QUAN HEM D'AGUANTAR-HO?.
I el polítics als diferents parlaments parlant del sexe dels àngels, culpabilitzant als que treuen les llistes i sobre tot la frase que els agrada mes: I TU MÉS!!!!.

 0000000000000000000000000000

 

 0000000000000000000000000000

 

Castell i 5 ermites de Sallent, i vèrtex de Sant Sadurní

Església de Sant Sebastià - Sant Martí de Serraïma

Avui he anat acompanyat per l'Esteve, ja feia dies que anava sol i moltes vegades s'agraeix una mica de companyia, i més com la seva. El lloc triat ha estat Sallent, la primera intenció era fer el castell, cinc ermites i tres cims, però una vegada preparat m'adono que per a mi es impossible, pel que trec dos cims i em quedo per fer el castell, cinc ermites i un cim que es vèrtex geodèsic, fet que no passava en els altres dos. Les ermites son romàniques. Aquí hi ha una petita trampa ja que una de les ermites està junt al castell i un altre, junt al vèrtex, o sigui que queden cinc punts de pas.

Arribem a Sallent, aparquem es un lloc habilitat per això junt al Llobregat, on està situada la Xemeneia de les Culleres. S'ha de dir que en el tros que em visitat del poble, hem comptabilitzat la visió de cinc xemeneies. Sortim a tres quarts de nou, però primer donem un petit tomb pel poble ja que sempre em passa que si ho deixo pel final no ho faig, ja que sempre arribo cansat. Quan passem pel costat de l'església donen les campanades de les nou.

Baixem cap a la carretera de Cabrianes que la seguim una estona. A dreta tenim el Llobregat i a l'esquerra una colla de horts urbans. Potser ja ho he dit alguna vegada i es que quan veig aquests horts sempre penso que amb molt poca inversió dels Ajuntaments (potser ajudat per Diputacions -mentre hi siguin- i/o Generalitat) en tots els pobles, viles i ciutats es podrien habilitar zones i deixar-les a jubilats i a gent sense recursos, uns perquè es distreguin i altres perquè es puguin plantar algunes coses per menjar. L'important a més del que pot valer la separació de parcel·les es que hi hagin tomes d'aigua.

Seguim pujant cap a un dels pous de les mines de potassa. Aquest tros està molt relliscós, el terra està impregnat d'oli, segurament de la maquinaria que circula per aquí. Passem per sota de la canonada que porta el material extret des d'aquest pou a l'altre costat de la carretera on estan les instal·lacions principals de l'empresa. Enfilem per una pista, i després per unes escales fins el castell i església de Sant Sebastià. Ja es nota que la majoria deu pujar per la pista, ja que el camí a peu està molt descuidat, igual que tot l'entorn del castell, no així el de l'església, estan quasi a tocar, però la rehabilitació només ho deuen fer d'questa. Hi ha un cartell però no especifica en s'estan invertint els diners. Hi ha una bona visió del poble i de la muntanya de les deixalles potàssiques. Una vegada fetes les fotos i visitat l'entorn, seguin primer per pista i després per camí agradable a la vora d'un petit cingle, sota tenim el Torrent d'Isot. Abans de creuar la seva capçalera, hem passat un tros on tota la part esquerra estava cremada, hi han cintes dels bombers dient de no passar, el foc va ser fa poc dies segons sembla ja que encara fa una mica d'olor a cremat, i el que ens estranya es que el foc no ha traspassat el sender. I també abans de creuar el torrent hem tingut un dubte amb el track que porto gravat, que m'envia a llocs que no es possible. Nosaltres seguim i abans d'un petit collet, el track torna a coincidir amb el camí, però ens ha despistat una mica anant endavant i enrere un tros, curt perquè em vist que no era possible anar per on indicava.

En aquest collet que ens ve de la dreta el Serrat de Catiu, deixem a la mateixa dreta una pista que porta a la Carrera. El camí continua sent boscà i agradable. A un altre cruïlla enllacem amb el PR i al costat d'una barraca de pedra molt ben conservada parem a esmorzar.

Continuem pel Pr, el camí va pel damunt de roca, es una llisera, i es camina força be, això si primer pujant suaument. Surt a una pista ja més ample, polsosa i apta per cotxes. El mapa ens posa que hi ha un forn de calç, i resulta que en trobem dos, un de ben conservat, després ens diran que està arranjat i netejat per l'Ajuntament, i l'altre en estat ruïnós, i com es normal el que marca el mapa no coincideix amb cap dels dos, està marcat més o menys equidistant dels dos reals, o sigui que ens quedem sense saber quin es el Forn de Calç de Cal Garrell. Aquest tros de pista es bastant emprenyador, va pujant lenta i monòtonament fins a una nova cruïlla. Aquí deixem a l'esquerra el sender que puja cap el cim del Montcogul, cim que sembla ser bastant clàssic en aquestes contrades. Aquí ens creuem amb una noia amb un gos que puja decidida amunt. Nosaltres seguim cap a Fucimanya, per un altre pista, encara que aquesta ja es agradable, tot baixant a visitar la font de la Mare de Déu de la Llet, a tocar el camí, i la capelleta de la verge, damunt d'on hi ha la tanca de la font. Arribem a Fucimanya i parlem amb el que sembla propietari d'una de les edificacions a tocar a l'ermita. Ens diu que l'incendi d'abans ha estat provocat i controlat pels mateixos bombers, com a prevenció i ens explica el del forn arranjat, no penso en preguntar els noms. Ens indica per on hem d'anar. El track extret d'una marxa popular passava per una de les parades però ara està conreada, i hem de fer una petita marrada. Ara ve tot un tros llarg on anem canviant de pistes, i creuant barrancs. Hi ha zones on l'entorn es terreny amb estrats d'argila intercalades amb roca calcària, el que es coneix com a “badlands” o sigui terra totalment improductiva, tot això entre zones on queden rastres de marges, molt deteriorats, però que demostren que son terres que estaven conreades a l'antiguitat, segurament amb vinya i garrofers, ara invadit pels pins i alzines. Es tot un altre tros bastant pesat, es bona zona per les btts.

Abans de Guardiola, troben un toll que deu ser com el “jacuzzi” dels senglars, tot l'entorn està ple d'arbres amb el peu marronós. Passem per Guardiola, una bona masia ben conservada. Aquí hi ha l'opció de donar un bon retomb per pujar al cim o pujar pel rastre de la línia elèctrica. Segons el mapa el rastre està net, hi ha camins als dos costats però segons el mapa no veig clar que enllacin bé. A l'entrada del rastre ho veiem amb molta pendent però ens sembla factible, pel que enfilem amunt. La pujada m'és bastant fatigosa, però xanet-xanet baix pujant. Primer puja fort i de valent, arribant a una petita sifonada amb una esplanada on creua un camí. Després torna a pujar fort, però menys, arribant a una pista que creua, on a la dreta ens puja un senderó molt marcat, que sembla ser es el millor camí per pujar fins aquí. Deixem la línia que puja entre marges, per agafar una pista que re-tomba i segons el mapa enllaça bé, passem al costat de les runes de Cal Macià i prop d'una barraca de pedra. Ara seguim un altre tros del rastre de la línia, passem pel costat d'un altre barraca, agafem una pisteta i ja saltem a la pista de la carena, arribant al vèrtex i a l'ermita de Sant Sadurní. L'ermita té les parets exteriors arranjades, però sense teulada i les parets per dintre que dona pena. Aquí dalt i només per un petit clar es veu alguna cosa de la plana del Bages. Fotos a dojo, menjar una peça de fruita i avall. Anem al dret a buscar una pista, amb errada inclosa per no variar, i fent un joc de pistes, deixant el camí a Sant Martí arribem a Sant Pere de Serraïma, que està flanquejat per Cal Sellarés (casa rural) i el Mas de Sant Pere (explotació agrícola-ramadera). Al davant d'aquest mas hi han uns lledoners la mar de macos. Sant Pere es una ermita romànica-llombarda, on es pot veure els afegits posteriors com son el mur de ponent, les dues capelles que el franquegen i el campanar. Es pot veure per la conjunció de les pedres.

Al passar pel Mas de Sant Pere li preguntem a una senyora si es bo el camí cap a Sant Martí i ens diu que el camí no es bo, després ens adonem que segurament la gent que li pregunta es gent que va en cotxe. Baixem a creuar un torrentet subsidiari del Torrent de la Riereta, i per camí estret entre fenàs va remuntant-ho. Gira fort a la dreta i en suau ascens arribem al començament d'una pista, on hi ha les runes de la Caseta de Sant Martí. A partir d'aquí ja no deixarem pista fins a Sallent, així si, encara ens queden uns pocs canvi d'elles.

Quan estem baixant cap el Camí de Sant Martí, ens trobem a un grup de més de tres persones, no oriünds, que estan recol·lectant rames de llentiscle, a un que està al costat del camí fent paquets li pregunto perquè serveix i em diu: “para personas, muerte”, ens quedem amb el dubte si es per fer corones o per enverinar. Arribem a Sant Martí de Serraïma, on aprofitem per dinar, que va sent d'hora, es mig quart de cinc.

L'ermita també es romànica encara que al segle XVIII van suprimir l'absis i van invertir la seva orientació. La torre no es la primitiva i en el que es la part de darrera es veu en la conjunció de les pedres on devia estar el campanar, de dos forats.

Al arribar un altre vegada al Camí de Sant Martí, ens trobem a un passejant amb un gos que em reconeix de llegir les meves excursions, fet que em dona una gran alegria, ja que sempre dic que encara que jo ho escric per a mi, però que si ajuda a unes altres persones amb les meves rutes i/o indicacions, tinc doble satisfacció i m'omple d'orgull. Encara que els que em llegeixin han de perdonar-me la meva mala redacció, però no en sé més i jo ja m'acontento com escric perquè la finalitat es que s'entengui i això crec que si que ho aconsegueixo.

Després dels Quatre Cantons i a l'entrada del camí del mateix nom, entre el camí i el camps de conreu hi han tres ametllers de grans proporcions. Passem pel costat d'un plafó on indica que es el Serrat del Xipell i on explica un recorregut d'activats esportives (estiraments, escalada, pols, flexions, etc.), més avall es veuen petites instal·lacions que deuen ser per desenvolupar les activitats. Abans d'arribar passem prop d'uns habitatges que ens queden enlairats, que vist des del camí no fa que la seva visió sigui massa agradable, i menys unes construccions que estan a tocar del camí.

Entrem a Sallent per la Plaça de Santa Maria, i d'allí cap el cotxe, on arribem a les sis i cinc, després d'haver fet una mica més de vint-i-dos quilòmetres i mig. Si quan penjo al “wikiloc” els tracks surten de menys es que normalment els netejo, trec els tombs que faig, en aquest cas a les ermites, i les errades, però en realitat jo ho he caminat.

El dia en quan al temps, ha estat agradable, hem vist molt poques estones el sol, però en línies generals no ha fet fred, calor tampoc, ha estat bastant agradable per les dates que som. En quan al recorregut, les visites culturals que hem fet i el cim han valgut la pena, amb la sorpresa d'un munt de cabanes de pedra, que demostra l'activitat agrícola que hi havia en tots aquests paratges ara boscosos. El paisatge era en majoria zones boscoses, amb pocs terrenys conreats i això que aquests ja comencen a estar bonics al estar ja verdejant, els boscos en majoria pins, trossos amb alzines i alguns roures, en quant als que jo conec. Molta pista, encara que si comptem els trossos de pista agradables i els dos trossos de camí, un al començament i l'altre entre Sant Pere i Sant Martí, completen mes de la meitat del recorregut, però en dos trossos principalment, un bon tros abans de Fucimanya i altre abans de Guardiola han estat bastant pesats, si al menys haguessin tingut conreus al costat, hauria estat molt més agradable.

El tros final entre Sant Martí i Sallent, de quasi tres quilòmetres de pista ampla i apta per cotxes, a mi se m'ha fet agradable, ja cansat, pista en molt lleugera baixada, visió ampla, a un costat la muntanya però a l'esquerra amplitud de conreus, m'ha fet que després del quilometratge que portava i amb la meva condició física no arribes massa destrossat al cotxe, ans al contrari una mica relaxat.

Un altre cosa es quan he arribat a casa i he baixat del cotxe, però això ja es un altre pel·lícula.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

00000000000000000000000000

00000000000000000000000000

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

I a la Bañez, com als altres politicastres del govern, que cony l'importa el que diu el Sr. Sabino Cuadra.

00000000000000

Beatriz Talegón fa pujar els colors als dirigents socialistes

A la internacional socialista de Cascais (Portugal).

¿Com pretenem la revolució des d'un hotel de cinc estrelles?. La jove Beatriz Talegón va esbroncar els dirigents socialistes per distanciar-se del carrer i no voler escoltar la joventut.

A part de retreure estar en un hotel de cinc estrelles amb tots els luxes, ens deixa una serie de frases que podrien fer-nos pensar:
"Desgraciadament, no hem estat els socialistes del món els que hem animat la gent a sortir al carrer ni a mobilitzar-se, i el que ens hauria de doldre és que ells estan demanant democràcia, estan demanant llibertat, estan demanant fraternitat, estan demanant una educació pública, una sanitat pública i nosaltres no som allà amb ells"

Aquesta pels que ens em sentit socialistes alguna vegada a la vida, ens pot doldre molt.  
...............................

I un altre es quan diu que la gent que està sortint al carrer a totes les parts del món no es per solidaritat, sinó perquè la situació personal de cada u està empitjorant. Crec que té la raó i fa que pensar de la manca de solidaritat, en general.

00000000000000000000000

Sortida infructuosa a Fredes

 Fredes a l'abril del 2009

Avui explicaré una petita historia, en realitat ho explico para desfogar-me una mica ja que ha estat un dia d'aquells per oblidar, en quan a l'intent de sortida a caminar. Durant tota la setmana he estat dubtant de sortir o no, degut al fred i al vent. En principi volia sortir el divendres però la previsió del temps deia que avui faria millor temps, pel que ho vaig deixar per avui, però encara dubtant. De tots els lloc que podria triar, el dissabte al vespre vaig triar anar a Fredes. Durant tota la setmana vaig està mirant a la pàgina de l'Aemet i em va semblar que en no havia plogut ni nevat cap dia, pel que vaig pensar que per anat on volia anar, excepte la pujada al Negrelo (i la posterior baixada) el vent no em castigaria massa, ja que volia anar per diferents valls. El que si que em preparo es pel possible fred que fa per aquelles rodalies en aquestes dates.

Agafo el cotxe, encara de fosca nit, i enfilo cap aquelles terres, quedo sorprès quan abans de creuar la Serra de Fredes començo a trobar neu i glaç a les vores de la carretera. Quan arribo a la Colònia Europa es veu una bona nevada però la carretera està neta. Pensava portar el cotxe al Pinar Pla i per això quan passo Fredes segueixo pista endevant. Mentre vaig pujant vaig trobant cava vegada més neu i al mig de la pista una petita capa de glaç ja que la neu està xafada per la circulació de cotxes. Es veu bastantes roderes, però gens profundes, o sigui que he d'anar en compte. Poso reductora i vaig tirant amunt. Al deixar a l'esquerra el camí que va cap el Mas de Trencaladres, on hi ha una bassa natural, veig que està glaçada, llavors em començo a repensar en la caminada prevista i si es que la previsió del temps que estat mirant durant tota la setmana, ho hagi fet al lloc adequat.

De cop em trobo un cotxe, no tot-terreny parat en mig de la pista nevada i glaçada, es una parella d'uns trenta anys, em diu que està intentant tombar però li patina el cotxe, jo li dic que tiro endavant i quan pugui tombaré, veig que ell al ser petit podria tombar allí, però el meu es mes llarg. Cada vegada es complica més, ja no es veu glaç perquè està tapat per la neu, i aquesta em fa que no em patini el cotxe. Al Coll de Tombadors, giro cua, llavors em passa un 4x4 i para a l'esplanada de la dreta, en mig d'un pam de neu.

Al baixar em trobo el cotxe encara allà, i van passant una serie de 4x4 que sembla que son caçadors. El vaig ajudant per tombar, per sort aquí hi ha un tros molt petit sense neu ni glaç. Però suficient per ell. Li dic que jo li obriré pas, penso que per que no patini, jo aniré prop de les vores per on encara hi ha neu, i no surt el glaç, i ell que passi que on jo passo i això sabrà de segur que no hi ha falles sota i la neu encara no estarà suficient endurida, al menys es el que crec que els pot anar millor.

Tirem avall, poc a poc, vaig veient que ell no segueix per on jo passo, sinó que va pel mig, penso que ja s'ho farà.

En un tomb tancat veig que no em segueixen, paro el cotxe, pujo a peu, i resulta que s'ha estimbat, el cotxe està mig penjant, per sort aturat ja què està aturat per un arbre ben gros. Llavors, i el que em senta pitjor es que la xicota em diu que ella es d'un lloc de neu, que la coneix i em sembla entendre que insinua com si jo li hagués indicat malament les maniobres, encara que ell reconeix que no ha agafat el tomb tant obert com jo i ha anat pel mig, pel que li ha patinat.

Ara be la segona part, li dic que jo no el puc ajudar i que ha de trucar a l'assegurança per que li vingui una plataforma, però encara que em diu que la té al dia, sembla que no es preocupi massa de buscar-la, li ofereixo el mòbil per si ells no tenen cobertura, jo en tinc, ella em diu que el seu si que en té. Els ofereixo baixar-los als dos a Fredes, em diuen que no volen deixar el cotxe sol allí, els proposo baixar a un i que l'altre es quedi, no reaccionen be, segons el meu entendre. Llavors els comunico que com no puc fer-hi res més, me'n vaig i que si volen alguna altre cosa, no em contestem i me'n vaig.

Quan vaig tirant avall decideixo que no estic d'humor per anar a fer el Plan B que teniu previst i enfilo cap a casa, estic tocat moralment. Abans em decideixo anar a mirar l'estat d'un camí, que me'n recordo que en els meus anys joves alguna vegada havia fet, que surt de la font de les Coves (?), es a la carretera de Falset a Reus, després de passar un hostal que hi ha a la dreta de la carretera i a l'esquerra, on hi ha un tros de carretera vella, que abans passava a tocar la font i era un lloc on es parava a beure aigua, ara quasi no baixa res. El camí ve del Pradell creua la carretera, passa pel costat de la font i va a buscar el camí vell de Reus a Falset. Paro a la font i començo a pujar, està brut de nassos, a més està mig desfet, a la dreta la terra i pedres caigudes del marge i a l'esquerra el talús que dona a la carretera s'està desfent, al terra es pot veure restes de l'empedrat. Aquí si es vol recuperar s'ha de venir amb eines. Em vaig cap a casa i ho deixo córrer per avui.

 000000000000000000000000000

Pregó del Carnaval de Reus, 2013

00000000000000000

Santa Maria d'Oló, Serrat de la Rodoreda, Sant Miquel

Masia i Serrat de la Rodoreda - Entre Torremagra i Canadell

Per avui m'he decidit anar al Moianès, exactament a Santa Maria d'Oló, i pujar al Serrat de la Rodoreda i per això m'he basat en la marxa popular de l'any 2010, però fent algunes petites variacions.

Pel que he vist i m'ha semblat el poble es molt allargassat. Arribo i aparco en una placeta al costat de l'Ajuntament, em preparo i surto quan manquen cinc minuts per dos quarts de deu, baixant a creuar la Riera d'Oló, tot passant pel costat de la fàbrica de la Sauleda, que per cert envia aigua amb escuma a la riera. Pujo per la carretera per deixar-la aviat per agafar el GR, un camí que en el primer tros s'està desfent una mica, al ser el terreny completament terròs.

Passo pel costat de la Déu, una masia habitada i ben arranjada i de seguida arribo a la pista asfaltada que ve del poble, per passar seguidament pel costat de el Joncar, masia agrícola-ramadera, amb una bona ferum de porcs.

Deixo la pista asfaltada i agafo una terra, antic camí de carro, que passa prop del refugi de Rosselles, que segons m'ha semblat llegir, com a refugi, es de nova creació. Faig unes petites variacions de pistes, amb una marrada, per passar per la font de Rosselles, la veritat es que no val massa la pena, ja que la font està dins d'una caseta d'obra i l'aigua entubada, i on està la captació està tancada amb una reixa metàl·lica. Pujo per l'Obaga de Torigues i de seguida arribo a les masies de el Roser i de Torigues, on al seu costat hi ha un pedró, però sense cap imatge a la capelleta.

Aquí tinc la primera sorpresa del dia, encara que no massa gran, la marxa popular circulava entre dos camps de conreu, però em trobo que els dos estan conreats fins a la mateixa vora i el camí que va entre els dos està completament tapat i perdut, pel que he de circular per la vora d'un dels dos camps, dels que ja comencen a despuntar la verdor.

Arribo a una pista ample que es el camí cap l'Estany, Vic i Girona, on hi ha una esplèndida visió d'una part dels Pirineus, nevats. Deixo aquesta pista per anar cap a la Rodoreda on em surten dos gossos a saludar i que volen seguir camí amb mi. M'avança un cotxe on el conductor i jo xarrem una mica, m'explica com puc pujar al Serrat sense dificultat i em demana que no em deixi acompanyar pels gossos, ja que sempre es van amb els caminadors i després ell els ha d'anar a buscar-los. La Rodoreda te adossada l'ermita de la Santa Creu, com es normal tancada. Tot el conjunt està en un estat de conservació bastant precari, segons em sembla veure.

Aquí ve la meva aventurilla del dia, que no pot faltar en cap sortida. En comptes de fer un bon retomb per anar a buscar la pista que puja al cim, pujo al dret per rastres més o menys clars, l'únic inconvenient es que hi ha moltes branques de pi tallades i deixades a munts que fa que s'hagin d'anar esquivant. Arribo a la pista que puja dalt i que es el camí que m'havia indicat el senyor d'abans, que per cert està molt bruta però es puja be.

Al vèrtex geodèsic s'arriba sense problemes però des del cim la visió es nul·la ja que els arbres impedeixin veure més enllà. Al vèrtex hi devia haver instal·lada alguna antena o similar, ja que queden restes del que era una toma de terra. A pocs metres descobreixo dos caus, un sembla sense us i l'altre rodejat de caminets d'entrada i sortida de l'animalet/s, del que no tinc ni idea del que pot ser, potser alguna classe de rosegador.

També trobo un pot blau de “Quanto” (es un producte de neteja), una mica fet malbé però que fa molt mal a la vista. Agafo el pot li poso dins un tros de goma que devia ser de l'antena i me la penjo a la motxilla i després de fer les fotografies de rigor, marxo avall. Aquest pot el portaré fins al poble ja que les masies per on he passat no hi tenien a l'entrada cap contenidor per la brossa.

Com a continuació de l'aventura del dia, vaig a buscar la pista que em portarà a Sant Miquel, al dret, seguint rastres que comencen clars i després es difuminem i que em porten a una pista boscana molt bonica. Aquí hi ha algun toll que encara està glaçat. Abans de Sant Miquel deixo a la dreta una gran bassa natural, amb una mica d'aigua, que deu ser la font de Sant Miquel, que marca al mapa, o una bassa que recull l'aigua d'aquella font. Sant Miquel era un petit llogaret amb ermita inclosa, totalment arruïnat, i que a la porta de l'habitatge principal posa la data de 1715, segons em sembla llegir. Cada vegada se'm fa més difícil arribar a entendre la deixadesa dels propietaris i de la administració en referència al patrimoni tan ric que teníem. Ja se que em donaran tota mena d'explicacions però jo cada vegada ho entenc menys.

D'aquí a la Rovirassa i sempre per pista, segueix un tros no massa bonic, només parlant de l'entorn, pista amb bona pared molt rascada a la dreta i arbres que no deixen veure res de vista a l'esquerra. La Rovirassa es un altre explotació agrícola-ramadera, i aquí he tingut un petit error. El gps m'ha marcat de seguir un camí paral·lel a una pista molt arranjada, al mapa no hi era el camí però el track coincidia exactament amb un camí real, estret però maco i bastant transitat pels cavalls, que precisament els he vist en aquesta masia. He hagut de saltar una tanca de fil-ferro però el camí seguia maco i planer mentre la pista s'anava enfonsant, de cop arribo a un altre tanca de fil ferro que he de passar per sota, i a partir d'aquí el camí es comença a fer fonedís, i el track en marca que ara va per la pista. Veig rastres que baixen cap a la pista, els segueixo però el salt a la pista es massa per a mi, hi ha una bona pendent per terreny decompost i molta inclinació. Me'n torno a passar per sota la tanca i aquí si que baixant per un sendall arribo a la pista, que segueixo cap la Riera d'Oló. Aquesta pista està retocada de fa molt poc, es molt obaga, i al estar molla es molt fangosa.

Creuo la Riera d'Oló, i dalt de la pujada trobo una casa senyorial que la estan rehabilitant, no he pogut trobar el nom, però la veritat es que per fora es molt maca. Prop d'ella hi ha una cabana de pedra i les restes d'un pou, que ha quedat molt destrossat per la pista, i on el forat de dalt, serveix per llançar deixalles la gent que hi passa per aquí.

Passo per Vilanova, un altre masia amb un tros bastant ensorrat però la major part molt ben arranjat, a la nit llegeixo que l'ermita de Sant Jaume de Vilanova està adossada al mas, per la part de darrera, pel que no l'ha vist ja que no he volgut entrar ja que m'ha semblat que hi havia gent per dins. A quasi tocar el mas hi ha el que era la font, ara el aigua està canalitzada des d'una cisterna propera, crec, fins el mas, i entre mig hi ha les restes d'una gran bassa.

Entre aquest mas i el següent del que no he descobert el nom i on hi havia una gran quantitat de maquinaria pesada, hi ha el lloc perdedor de la caminada, s'ha de creuar el barranc, però no es veu a primer cop de vista, hi han varis sendals sense futur, i l'únic amb continuació costa veure'l, encara que hi ha una solució que es sortir a la pista però llavors ens deixem un tros molt bonic i agradable. En aquests punt perdedor, on es forma una petita placeta, quan arribo em surt un gran au rapinyaire amb una petita pressa a la boca, no se distingir l'au ni la pressa, per la rapidesa que s'escapa volant. Aquí m'ha funcionat perfecte el gps, quan he esperat que el senyal s'estabilitzés.

Després un altre masia molt arranjada però no agrícola, Canemasses, on comença un camí vell bastant agradable que quan entra en terrenys conreats es va perdent, i em torna a passar un altre vegada que el camí es intransitable i he de passar per la vora d'una de les parades conreades, amb una mica de dificultat per sortir al camí que va a Torremagra. Al costat està Canadell, un altre finca agrícola-ramadera.

El tros següent es d'aquells per oblidar, es un quilòmetre per pista ampla i polsosa, al costat mateix de la C-25, que em fa recordar el novembre del 2008 quan anava pel costat de la N-II a la província de Saragossa.

La següent masia, habitada però on en aquest moment no hi ha ningú, te un aspecte bastant lamentable, es d'aquelles que sembla que no poden durar gaire temps, però que a mi particularment es la que m'ha agradat més i la veritat es que no sé perquè, l'he trobat un encant que no l'he trobat a les altres ni aquelles que estaven impecables per fora. El mapa em marca prop “Sant Sebastià”, segurament una ermita, a uns 100 metres en línia recte i 30 metres de desnivell, però veig que son dos quarts de sis i encara em queden dos quilòmetres aprox., pel que desisteixo de la seva recerca.

Aquest tros que em queda no te massa a explicar, només que ja començo a anar una mica cansat tot veient que el sol se'm comença a amagar. Uns metres abans d'entrar a Santa Maria d'Oló es deix a l'esquerra Cal Corbo, una masia abandonada, amb les parets que aguanten no així la teulada i el curiós es que a pocs metres a l'altre costat del camí hi ha una tira de cases adossades, ja sé que les meves reflexions no son del tot correctes, però es curiós que es deixin perdre les cases antigues i al costat es construeixin de noves. La arribada es per camí empedrat, i passat les cases adossades, es baixa per unes escales i per un carrer amb pendent, avall, s'arriba a la plaça on tinc el cotxe, son un quart i cinc de set i he fet més de dinou quilòmetres i mig. Com es normal no tinc ganes de pujar cap el poble vell a veure l'església vella, les restes del castell i els seus carrers, ho deixo per un altre dia.

El dia ha estat ventós i fred, encara que el vent no m'ha molestat massa i la sensació de fred ha anat apaivagant poc a poc, encara que cap a final de la caminada s'ha tornat a sentir, quan el sol ha començat a baixar i amagar-se.

Durant tot el dia he vist molts caminois i rastres, la majoria segurament de senglar, i molts trossos remenats per ells, a més de moltes senyals de peülles al costat dels tolls. La vegetació ha estat predominada pels pins, alzines i alguns roures, de la que jo conec, i molts conreus cerealístics, a més he trobat unes quantes granges porcines. Molt de tros he estat seguint Grs i algun tros el camí de Sant Jaume. El track que he seguit a la majoria de la caminada no era del tot correcte el que m'ha donat peu a alguns errors, alguns m'he adonat abans i algun de puntual he hagut de solucionar-ho sobre la marxa. De les sensacions ja he estat explicant-les a mida que anava escrivint el que havia fet, en general ha estat una bona caminada, amb vèrtex geodèsic inclòs i visió dels llunyans Pirineus nevats.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.

0000000000000000000000

0000000000000000000000000000000