"La consecució d'una gran gesta no és solament gràcies a l'esforç físic i tècnic abocats, si no que també és conseqüència d'haver-ho somiat, i que aquest segon factor és tan important o més que el primer, ja que un bon entrenament i planificació pot fer-te arribar molt lluny, però mai et portarà a un somni impossible. (Walter Bonatti)".

Sheep are not pacifists are cowards (Les ovelles no son pacifistes, son covards).

The only failure is giving up (L’únic fracàs es donar-se per vençut).

L'única forma d'aconseguir l'impossible es creure que es possible.

Només aquells que s'arrisquen anar massa lluny podran saber el lluny on poden arribar.


dilluns, 30 de juny del 2014

Un any més, pilar caminant dels Xiquets


Un any més, com ja ens tenen acostumats, han aconseguit la fita. Excel·lent per aquests Xiquets!!!


0000000000000000000


diumenge, 29 de juny del 2014

Crits independència a la darrera Tronada de les festes de Reus




Estar clar que a Reus no som majoria, ja que la majoria silenciosa s'ha quedat a casa. Això deu pensar la botiflera de la camacho i els seus sequaços.

000000000000000000


diumenge, 22 de juny del 2014

Diner noruec per obrir fossars del franquisme



Incomprensible que per obrir fossars de víctimes del franquisme s'hagi de recórrer a diners d'altres paisos, ja que el govern mesquí d'aquest només posa traves.
Aquests governs fan tot al contrari del que dicta la lògica, si ja estiguin obertes i tots els morts enterrats degudament faria temps que quasi no es parlaria d'aixó, però com no hi ha manera possible perquè es facin càrrec i finalitzin amb aquest malson de les famílies fa que sigui un conte sense final, però un conte negre.


Es del 2006. però la majoria estan sense obrir.

00000000000000000000

divendres, 20 de juny del 2014

La bandera republicana catalana


Aquests dies s'està parlant molt a Catalunya (igual que a la resta de les espanyes), sobre la bandera republicana, però el que jo entenc es que els catalans hem de tenir clar que la nostra bandera republicana es una d'aquestes, i cap més.


000000000000000000000000

dijous, 19 de juny del 2014

Alberola, Vallverd, Montessor, El Vilot, Alberola


Santa Maria de Vallverd
Santa Maria de Montessor


Un altre dijous que ens hem trobat quatre jubilats, la Montse, l'Albert, en Josep Maria i jo, aquesta vegada per anar a La Noguera, concretament a Alberola, que pertany al municipi d'Os de Balaguer, i donar un tomb per les contrades.
Arribem a Alberola, un petit llogaret, on abans de sortir aprofitem per esmorzar. Hi ha gent que sempre està afamada, i d'aquesta manera “feina feta no fa destorb”. Sortim a un quart de deu passant per un passadís sota d'una casa del poble, i ens anem pel camí de Tragó de Noguera. Es una pista de terra però apta per tota mena de vehicles, el Josep Maria insinua que ho podríem fer en cadira de rodes, encara que no sap el que ens espera després de Valverd.
Els primers quatre quilòmetres es per pista, amb les parets del Montdeví a la dreta, amb feixes, més o menys amples, entre mig, on hem pogut visualitzar una serie de runes, a més hi han altres que no es veuen al passar per aquí. Per l'esquerra anem portant el Barranc d'Alberola, una vegada que ens ha vingut per la dreta. Es una zona molt pelada i amb poca vegetació en general. Bonic l'engorjat del barranc de Campell. El sol comença a deixar-se sentir i pensem que si la tornada no es una mica boscana, patirem de veritat.
Deixem a la dreta del camí de Tragó, baixant per una antiga pista molt atorrentada, per arribar a un altre d'arranjada. Poc desprès de deixar el Camí del Campament, trobem a la dreta, dins del Barranc de l'Horta, la Font de l'Horta. L'hem trobat per la curiositat que fa que quan veiem alguna cosa fora del normal anem a xafardejar, i aquesta vegada hem vist un sender molt marcat que en tres metres arribava al barranc. Hem tingut dificultat per llegir una inscripció que ens pensàvem que era el nom de la font i el que en realitat posa es “Bon profit”.
De la Pleta de la Forestal ens dirigim al Monestir de Santa Maria de Vallverd, molt enrunat, encara que conserva part del sostre i de les parets. Havia estat un monestir cistercenc femení. Comprovem que no hi es la part del claustre, possiblement perquè les pedres hagin estat extretes per la construcció dels masets, corrals, o altres construccions de l'entorn. Des d'aquí i a la llunyania es pot veure les runes de Tragó de Noguera i la Mare de Déu del Castell.
A partir d'aquí vindrà un dels trossos en que cada sortida preparo segons els mapes i no sobre tracks reals. La millor manera de haver-ho fet hauria estat tornar fins la pleta anterior i agafar una traça, segons mapa, que ens hauria portat a l'antiga pista que anirem a buscar. Nosaltres passem pel costat d'uns massets més o menys habitats, fins a sortir al costat de Cal Sastre, des d'allí al costat d'un camp ple de flors liles, tenim una petita marrada que ràpidament solucionem. Seguin recte per un rastre entre la vegetació de prat, creuem el barranc (no som els primers que ho fem) i sortim a la pista. Als cinc-quanta metre la deixem per agafar per la vora del prat, però aquest es de fulla seca i argilagues, fins a trobar un rastre a la dreta, que desprès de quatre o cinc parades ens porta a la pista antiga que volia.
La pista, bastant bruta però conservant la seva amplitud, va pujant fent esses, i anem trobant runes, tant a la dreta com a l'esquerra, i alguns cartutxos de caçadors. Encara que anem per zona boscosa, com la pista es ampla, el sol ens toca de ple, pel que suem de valent. En molts moments ens sorprèn la visió de la Serra de Montdeví en tota la seva amplitud, amb tota aquests vessant de pedra i pelada. Arribem al Camí d'Alberola a Sant Salvador, pista molt arranjada, que creuem. Aquí era una possible sortida d'emergència. El camí amunt comença sent agradable i tapat del sol, però poc a poc comença a pujar, la vegetació alta deixa pas a vegetació baixa, amb moltes punxes, amb terreny a vegades pedregós, que fa que amb el que pega el sol, sigui lent i fatigós. Mentre ens anem enlairant la visió sobre el pantà de Santa Anna i la Serra dels Monts es va fent més agraïda.
Arribem als plans de Montessor, i primer de tot pugem cap los Picons, on hi havia un castell, del que només queda alguns marges, molta pedra escampada i un petit marge al cim. Tres de nosaltres intentem passar l'escletxa per arribar al cim, però la manca de flexibilitat dels tres i el volum de dos de nosaltres ens impedeix passar. Anem a veure les runes de Montessor, i la seva ermita de Santa Maria, molt arruïnada i sense la paret de l'absis. Una vegada visitat el que es pot, seguim avall, i als pocs metres, a l'ombra parem a dinar.
Una vegada alimentats i descansats, seguim avall, fins el camps de conreu on el salvem per la seva vora esquerra fins a l'altre costat on ja trobem fites. Per un camí, també solà, salvem uns 100 metres de desnivell, abans d'entrar a una zona més o menys planera i boscana, en tendència a baixar, fins que es decideix a baixar de forma continuada, però sense que aquestes siguin fortes. Estem a l'Obaga d'Alberola. Per sort estem a cobert del sol. Deixem el que era una font, ara seca, a la dreta. Sortim al Camí de Dalt, una pista que puja de valent. Ens desviem per anar a intentar visitar el Vilot, antic nucli d'Alberola, amb castell i església, d'on les cròniques diuen que no es sap perquè ho van abandonar per anar a construir la nova Alberola, i tampoc es sap exactament quan, es creu sobre el segle XV. La visita es una mica “emprenyadora” ja que ha crescut un bosc espès d'alzines. Només arribar, després d'un marge ens trobem el que va ser el fossar, el creuem i pugem al que era una de les torres. A partir d'aquí ja podem visitar alguna cosa, hi ha una gran construcció, es pot veure una mica, perquè l'interior es més baix del terreny que trepitgen i es veu el tros de paret que arriba al nostre nivell, el tros de més amunt son les pedres que estan escampades. Jo m'encaparro d'intentar sortir per l'esquerra de la direcció que portem, i per sort l'endevino, primer trobem les restes d'una tomba, i al costat l'església de Sant Salvador, que eren les dos fites que volia aconseguir. Després buscant la possible sortida per no tornar per on hem vingut, i en mig de les alzines, l'Albert troba un altre torre i un possible baixador a la pista, que resulta que es camí més trillat per arribar aquí, d'acord allò de trillat ...
Ja només queda seguir la pista que veníem, el sol ja està afluixant, passem pel costat d'una granja de porcs, amb l'olor i els grunyits característics, ens desviem uns pocs metres a la font d'Alberola, podem obrir la porta de l'ermita de Sant Salvador, de recent construcció, per veure el seu interior i ja arribem a Alberola, son tres quarts de set i hem fet més de disset quilòmetres.
Un dia una mica dur, sobre tot per la calor, L'encert ha estat no girar la caminada, en principi pensava de fer-ho i així els trossos dubtosos fer-los primer, però havent lligat-ho be ens hem estalviat tota la calorada, a la tarda, per l'obert camí de Tragó, en canvi després de dinar la major part ha estat boscà. Es una caminada que no recomano de cap manera fer-la a l'estiu, son terrenys molt pelats.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.








00000000000000000000000



000000000000000000




dimarts, 17 de juny del 2014

Nova esnifada del Rajoy



Una de dos: O anava esnifat o ha errat en els papers que ha llegit, ja que en comptes de dir " "transparència i la normalitat" del procés de successió és la prova del consens social", hauria d'haver dit "Ho fem perquè ens passa per l'entrecuix i als que no estiguin d'acord li enviem 6.000 policies".
O potser es que es tant inútil, mentider, mesquí i babau que es pensa que nosaltres combreguem amb rodes de moli?.
I això "que aquests son els vincles i símbols que ens uneixen a tots" = HA HA HA 

Fotografia de la web de "http://www.publico.es/"
000000000000000000000


diumenge, 15 de juny del 2014

El 90% del fons de pensions han estat empenyorats en comprar bons


Es van gastar el Fons de Garantia de Dipòsits, el Fondo de Garantia Salarial pateix retards de fins a dos anys, estant dilapidant el Fons de Pensions.

AIXÒ ES UN ROBATORI i el poble callant. 

"Pan y circo", com en temps dels romans


dissabte, 14 de juny del 2014

dijous, 12 de juny del 2014

Pinar Pla, Boixet, Coscollosa, Negrell, Font Ferrerra, Pinar Pla


Mas de Robert
Estret de la Coscollosa


Ens hem trobat la Montse, l'Albert, en Josep Maria i jo i ens hem anat a fer un tomb que feia bastant de temps que tenia preparat però que em feia una mica de mandra fer-ho jo sol, pel que avui hem anat després d'enredar als companys a fer-ho (enredar en el bon sentit, al menys ho crec així). Per això ens hem anat fins a Fredes i d'allí al Pinar Pla, on aparco el cotxe. Abans de res esmorzem ja que es hora de fer-ho. Sortim a un quart i mig de deu del matí, passant pel costat del Mas del Ric de Fredes i seguint el camí que va a Sant Miquel d'Espinalvar. Hem deixat a l'esquerra el sender que puja al Tossal del Rei (segons l'IGCC, encara que en la majoria de mapes hi figura com a Tossal dels Tres Reis).
Deixem a la dreta un possible senderó que em penso que també seria bo, i si un dia torno a passar per aquí intentaré agafar-ho. A l'estona ja trobem una fita que ens indica el camí correcte per baixar, primer a les parades i després a les runes i parades superiors del Mas de Robert. A les parades inferiors hi ha una bona plantació de pins, que ja estan agafant envergadura, a les parades superiors, son prats, el mas està completament enrunat, encara s'aprecia el que era l'era, amb un extrem al marge i a l'altre amb el tancat de les pedres una mica inclinades. Tot l'est es bosc.
Continuem pujant fins a trobar la pista que va a Beseit, passant per l'enrunat Mas de l'Hostaler, les runes d'un corral i un maset tancat al costat de l'enrunat Corral de la Bassa. Al arribar a la pista veiem en front una vaca negra banyuda que ens està observant. Nosaltres agafem a l'esquerra, per la pista que ens porta al vèrtex del Boixet, que ens deix un gran visió cap el nord i l'oest. Veiem la silueta de Sant Miquel d'Espinalvar dalt de la carena. Retornem per on hem vingut, tornem a passar davant de la vaca, tota la resta del ramat està pasturant sota els arbres, i seguim pista en direcció contraria, fins a les runes de Refalgari, on només es poden distingir dos construccions, una a cada banda de la pista, la resta de possibles construccions son munts de pedres escampades, ara dins del bosc. Em sembla comptar fins a un mínim de tres possibles munts alineats que podrien tenir la forma d'algun mas o corral i que la majoria d'enderroc hagués caigut cap dins. Feia molt de temps que volia visitar les restes d'aquest antic llogaret i la veritat es que m'ha decepcionat, ja que els mapes antics marquen un mínim de cinc construccions, i potser hi eren però amb la quantitat de pedres escampades i el bosc que ha crescut entre mig es impossible fer-se una idea.
Tornem enrere, el sol està picant fort, tornem a passar prop de la vaca, les altres continuen dins del bosc, deuen ser més intel·ligents o es que aquesta fa guàrdia. Deixem el camí a Beseit i anem cap els prats que tenim davant, passem per les runes de la Caseta del Monjo (Segons IGCC), deixem una font que surt de terra, a la dreta i al costat d'una arbre i tot rodejat per una tanca de fusta, deu ser per que les vaques no es posin a dins. L'aigua està canalitzada a un bassi de metall. Al davant tenim un bon ramat, aquest està al sol que continua fort. Els passem, quasi a tocar, entre el que era un paller i un possible maset o corral. Encara conserva una pedra de moldre, molt desgastada, on estava l'era. Anem cap a la dreta i per sort trobem un pas, restes d'un camí, per l'ombra. Un altre pou, amb aigua, ens surt al pas, i quan enllacem amb la pista que ve del Coll de la Creu i va al Corral de Quinto, hi ha les retes del que era un altre pou, aquest només amb fang dins.
Aquí vindrà una de les dificultats del dia, encara que salvable completament. No trobem exactament on surt el camí que ha de baixar-nos fins el Barranc de la Coscollosa, però si que veiem un possible rastre que es va baixant, però al poc es tapa i no veiem per on continuar, mirem el gps i ens marca que el camí dels mapes va més a la dreta, creuem el barranc, que està naixent, i agafem la traça. Es nota que era camí, per damunt d'un roquer ple d'alzines joves per tot arreu, que ens va baixant ràpidament però a cada moment em de buscar el millor pas. El camí hi era, tal i com marca el mapa, però es fa lent seguir-ho, si que es pot anar baixant buscant els passos. A més la pendent no es difícil per excursionistes una mica avesats, però ho pot ser per gent no massa acostumada a aquesta classe de terreny, que a més té molta fullaraca a terra, que pot habilitar alguna relliscada de més, que per sort no ens passa a cap dels quatre. L'important es que arribem sense incidències al camí que puja per barranc de la Coscollosa.
Arribem a la bassa una vegada passat l'Estret, i seguim pista a l'esquerra, deixant la possible visita al xalet del Rei, per fora està clar, per un altre dia. El tros de l'Estret de la Coscollosa es un tros que es impressionant i que s'ha de veure. A la sortida hi ha uns ferros per ajudar a pujar, però sense cap problema. Ara ve un tros que es tracta d'anar canviant de pistes, i sempre en direcció cap a la Fou. Aquest tros el sol ja no ens toca encara que anem per pista, aquesta es boscana, a més sembla que el cel s'està tapant. Resseguim el Barranquet de Carlús, i al poc de deixar-lo,en un tomb tancat a l'esquerra, hem d'abandonar la pista per un camí a la dreta. Nosaltres ens ho passem i sort que veiem al GPS l'errada, anem a buscar-ho i ens trobem amb una tanca metàl·lica amb el que podia haver estat un portell de fusta, però que no es pot obrir. Aconseguim passar la tanca i ens trobem un camí que, encara que està als mapes, dona la impressió que estigui re-obert de fa poc, potser per alguna cursa o caminada. El camí encara que està marcat que puja directe, ens deix fer una “ese” molt agradable, i ens porta a la carena, on trobem el GR7. A partir d'aquí la visió es va obrint deixant-nos assaborir el paisatge, encara que la ruta puja fort. Deixem el Gr que baixa, per continuar pujant fins el Negrell. Quan arribem i sent l'hora que és, fem les fotografies de rigor ràpidament i ens posem a dinar. Primer dir que el vèrtex està trencat, el piló està extret de la base i llançat.
Mentre dinem comencem a sentir trons a la llunyania, amb algun llampec. Fem broma, però abans de finalitzar comencen a caure unes gotes i de seguida a ploure però molt dèbilment. Ens afanyem i sortim pista avall. Llavors comença a ploure amb més ganes i amb trons molt a prop. Ens posem els
plàstics, a mi me l'han de deixar ja que els meus han quedat al cotxe ja què no anunciaven pluja i he fet de novençà. Llàstima del temps per la pluja i la poca lluminositat per la màquina de fotografiar, ja que el començament de la pista es bonica, amb un terra molt verdós, més endavant ja es pista normal. Deixem la pista per un camí carener que el deixem per baixar a buscar el camí que ens porta al Refugi de la Font Ferrera. Des d'aquí fins a quasi el cotxe plourà amb intensitat, amb uns trons al damunt nostre i algun llampec a prop. La pujada fins el Coll de Marado sota la pluja se'm fa llarga i una mica pesada. Per fi arribem al Pinar Pla, uns primers que els altres, després de visitar, per fora l'enrunat Mas de Ventura. Son tres quarts de sis i hem fet quasi vint quilòmetres cinc-cents.
El dia tal i com he anat explicant ha estat entre calor a partir del Mas de Robert, ja que hem anat per llocs oberts, i amb el sol damunt nostre, després per les pistes encara que boscanes hi feia una mica de xafogor, sort que corria una mica d'aire, i la pluja per finalitzar la caminada. L'entorn per on hem passat i en línies generals molt agraït sempre. El Boixet es un vèrtex que es pot fer en cotxe però que ens ha reportat fer dos quilòmetres, entre anar i tornar, tal i com l'hem fet. Aquesta zona es de les més suau del Ports que conec, a més hem tocat bastant de pista. Recomanable encara que no es faci ni Boixet ni Refalgueri.
Tots el noms els he agafat de l'I.G.C.C. (5.000) i del mapa de la Tinença de “El Tossal”, existint més d'una diferencia en els noms.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí








00000000000000000000000



00000000000000000000






dimarts, 10 de juny del 2014

La veritat sobre la violència


LA VERDAD SOBRE LA VIOLENCIA | GAZZETTA DEL APOCALIPSIS

Ressalto dos paràgrafs que crec molt interessants:

El primer es com va ser creat el gran truc del mascle alfa, aconseguint un gran salt intel·lectual, sense cap dubte.
Un dia, el mascle alfa va descobrir que qui domina les definicions domina el ramat. I per conservar el seu poder, va canviar el significat de les paraules a la seva conveniència.
La seva actitud violenta va passar a ser anomenada “la llei” i la va justificar qualificant-la de “defensa legítima de l'ordre i el ben comú”; i en contraposició, va titllar l'actitud violenta de tot aquell que se li oposés de “violència injustificada”.
Una vegada establertes aquestes definicions, només va haver d'inculcar per la força als altres membres del grup que “la violència és alguna cosa dolent” per aconseguir que qualsevol que se li oposés, rebés el rebuig unànime de la majoria.
I no solament això: amb el pas del temps i gràcies a la criminalització del concepte “violència”, qualsevol membre del grup acabaria desenvolupant un fort sentiment de culpa cada vegada que es plantegés actuar usant la força.
Una jugada perfecta que va derivar en el que tots coneixem: el monopoli de la violència de l'Estat.

El segon: Al llop no li vencerem amb pacifisme, encara que molts, ingènuament (o malintencionadament), ens vulguin fer creure que sí. Ser pacífic no té cap valor si s'acaba convertint en una eina de subjugació i submissió al poder dels depredadors. I és que est ha estat el gran truc del llop. Ens ha fet creure que les ovelles són pacífiques. QUAN EN REALITAT ES QUE SON COVARDES.

Gos al servei de l'amo controlant les ovelles.


00000000000000000


dilluns, 9 de juny del 2014

I no passa res

Està demostrat que el PP a més de corrupte ha estat fent servir diners negres. I NO PASSA RES DE RES.
Un tal Blasco (del PP, està clar) ha estat declarat culpable i hauria de complir presó de 8 anys, res de tornar els diners, i es salva de la presó pagant 200 mil euros. I NO PASSA RES DE RES.
Una institució falsifica un testament per què els diners vagin a la Fundació Reina Sofia. I NO PASSA RES DE RES.
Una empresa del devorador de "xuletons" i " "yogurs" caducats, investigat per Hisenda. Un personatge que va ser cap de llista i tenia pretensions de ser comissari (i més intel·ligent que les dones). I NO PASSA RES DE RES.
El tribunal de comptes de les espanyes va fer trampes en varies concessions. I NO PASSA RES DE RES.
El govern d'esquena total del poble en tots els assumptes incloent en qui ha de presidir les espanyes. I NO PASSA RES DE RES.

A Catalunya:
El que està en contra del que fa i proposa el partit (en aquest cas, la coalició) vol continuar sent el portaveu del que acordin aquells amb els que no està d'acord. I NO PASSA RES DE RES.

Son un quants exemples que es podrien allargar bastant (Galícia, València, Andalusia) ....


QUIN FUTUR HI HA EN AQUEST COLLONS DE PAÍS!!!!


00000000000000000



diumenge, 8 de juny del 2014

Poboleda, Ermita Maria Assumpta, Mas de Sant Blai, Poboleda


Foto del grup
Amb el cor al costat de "We want to vote"



Avui m'ha tocat anar amb els ex-companys de feina i per això he triat un tomb des de Poboleda al que era Convent de Bonrepòs, desprès transformat en Mas de Sant Blai, i retornar a Poboleda on ja teníem taula reservada al restaurant. Per això ens hem trobat onze caminants a l'aparcament de l'entrada del poble i em sortit a les nou i cinc, tot seguint el GR que es camí de Poboleda a Cornudella. Al quilòmetre tres-cents, aprox., deixem a l'esquerra el camí de la Morera a Poboleda que es per on tornarem.
Pugem a visitar la petita ermita de la Maria Assumpta, on aprofitem per esmorzar asseguts en els bancs de pedra que hi ha al davant. Després de quedar ben alimentats i begut el cafè de la Dolors i les “gotetes” d'en Josep Maria, seguim fins el Coll de Conill, on està el Mas d'en Gil, lloc on deixem el camí de Cornudella per agafar la pista que va cap el nord.. Només creuat el Barranc de Comanginers ens trobem, a l'esquerra, el pantà de Sant Blai, un bon toll d'aigua, on la corrent es aturada per un presa que té una canalització a la dreta, per on marxa l'aigua. Encara que de la presa l'aigua sua per molts llocs.
Quan ens trobem el Barranc de Farena deixem la pista que gira en rodó cap el sud, i seguim cap el nord, ara per sender boscà, bonic i agradable. Hi ha alguns repetjons que fan suar, però en general es bastant suau. Era un camí de bast però en alguns llocs l'antic camí s'ha perdut i per on actualment hi ha la traça està bastant atorrentat. Deixem a la dreta una construcció arruïnada que encara no he pogut esbrinar exactament el que era. Seguim amunt fins al Mas de Blai, antic Convent de Bonrepòs. Parem una estona a descansar i gaudir del lloc, encara que cada vegada està més deteriorat i poc a poc la vegetació s'està menjant l'entorn. Estem de sort que la porta del que era la capella es pugui obrir i un company i jo podem visitar tot el que era la masia i antic convent, que comuniquen per dins. Tot està ple de deixadesa i comença a enrunar-se. Digne de veure la quantitat de botes que hi ha al celler.Quan pugem a les golfes ens surten a rebre una gran quantitats de rats-penats, que espantats per la llum del meu frontal i pel nostre moviment comencen a voletejar per l'estància. Alguns es van als pisos inferiors. A l'entorn a part d'una gran bassa ple d'aigua hi ha una font cabalosa d'aigua molt bona, que com deu tenir trencat el tub que va a la bassa, l'entorn es un bon xapoller. 
Aquí fem la foto de grup i seguim, pujant primer per pista i després per camí fins a trobar el camí de La Morera a Cornudella, que el seguim a l'esquerra. Quan enllacem amb el de la Morera a Poboleda, l'agafem i ja no deixarem fins el poble. Com passa en aquests casos i quan ja es cara avall i està finalitzant, a més de si no hi ha pèrdua, el grup s'estira ja que la tauleta reservada crida molt fort.
Els que van amb mi, al final del grup, arribem a mig quart de tres, després de fer quasi onze quilòmetres, en un dia que ha estat solejat i amb moments que ha picat una mica, sobre tot a la pista solejada de baixada. El dinar bo amb l'agradable, amistosa i alegre companyia del grup, com sempre. Ara haurem d'esperar que passi l'estiu per tornar-nos a reunir.

Per baixar el track, teclejar aquí. Avui, al fer de guia, només he fet les dos fotografies de la capçalera.








00000000000000000000000




divendres, 6 de juny del 2014

Forès, Fonoll, Savella, Forès


Fonoll
Forès


Ahir al vespre vaig decidir anar a caminar una estona, amb la intenció de tornar a casa abans de l'hora de dinar. Rebuscant entre les excursions ja preparades he trobat una que considero acceptable. 
Me'n vaig a Forès on aparco el cotxe al costat del Pla de la Bassa, em preparo i surto quan manca mig quart per les vuit del matí, tot seguint el Camí de les Fontanelles. Al poc deixo a la dreta un camí amb un cartell que va a la Font de Sant Miquel, que tinc previst visitar-ho però quan finalitzi el tomb. 
Des de que he sortit de Forès i fins que marxi estaré sentint més o menys fort el zum-zum dels ventiladors, uns parcs eòlics que omplen aquestes contrades. Igual com quasi tot el dia vaig per pista, encara que aquest tros es mig agradable. El camí canvia de nom i passa a ser Camí de Forès a Fonoll. Al poc es comença a sentir el cant d'un puput que estaré sentint per bastant estona, i quan ja quasi que no es sent es comença a sentir cantar altres classes d'ocells, fet que farà molt agradable la companyia dels seus cants fins a Savella, o a partir d'aquí ja només m'acompanyarà el soroll de .les pales en moviment. 
Poc abans de Fonoll, deixo a l'esquerra el que em sembla que es un pou d'aigua, fet que em confirma un senyor quan passo per Fonoll, però m'assegura que està esgotat. Des de Forès estic seguint el GR-171, i l'arribada a Fonoll està senyalitzat passant per l'ermita de Sant Blai, encara que des de la pujada a l'ermita fins a l'entrada del poble està molt brut, amb l'herba que està esborrant el camí. Pel que sembla la gent que fa el GR entra al poble per la pista sense passar per aquí. Em fa pensar que la gent de Fonoll no es massa de missa. 
El camí passa pel mig del llogaret, les construccions son molt noves, molt ben arranjades i tot l'entorn molt net. Segons m'explica el mateix senyor que m'havia informat de l'esgotament del pou anterior, aquest lloc tenen problemes d'aigua ja que els diferents pous no els acaba de subministrar suficient. Fa temps que em van assegurar que aquest llogaret es completament il·legal i que a més volien tallar els camins perquè la gent no hi passes per aquí, fet que no l'han aconseguit. Des d'aquí i fins a quasi Savella la pista està super eixamplada de fa poc i la màquina ha deixat un terra molt malmès, potser es que encara no han finalitzat els treballs.
Torno a entrar a Savella però en un principi només amb intenció de veure si localitzo les restes del pou de gel. Primer torno a entrar a la Casa Gran de Savella, amb un fenàs tant alta que dificulta l'arribada al pati d'entrada, el forn que hi ha a l'esquerra ja ni es veu, la porta d'entrada a l'habitatge està tancat amb un cadenat. Faig quatre fotos aquí a l'entrada i marxo amunt, cap a l'ermita. Abans i després de visitar l'ermita (l'entrada i l'entorn, ja que té la porta tancada), busco el pou de gel, i l'únic que em sembla que pot ser es una petita construcció entre el nou paller i la vessant que baixa de l'ermita, però està tant tapat d'esbarzers i altres punxoses que m'és impossible desxifrar-ho.
Torno a pujar a la torre on aprofito per esmorzar. Aquí encara que sembla impossible pel tapat que està pels arbres, corre un ventet que fa que una vegada acabat de menjar en torni a posar en marxa, ja que no tinc ganes de tapar-me. Baixo cap a l'altre costat per si es veu algunes restes més del castell, i quedo sorprès ja que encara queda en peu un tros de paret de la fortificació i es veu el clot del que devia ser el fossat que rodejava el castell. Entre aquesta paret i la torre (la rodona es l'únic que queda) hi ha una gran quantitat de pedra treballada escampada. 
Surto agafant de seguida el Camí de Savella a Forès, amb trossos cimentats, es una pista completament solejada i em figuro que la van arranjar al moment que van posar els ventiladors enveu un petit pont que devia ser per on passava l'antic camí, que encara que està marcat al mapa, ara està conreat. Baixo a visitar la Font de les Escodines, però resulta que està dins d'una caseta tancada amb clau, amb una bassa antiincendis a prop, i les restes del que era un rentadors, ara sense aigua. 
Deixo el Camí de Conesa, per pujar cap a Forès, desviant-me un moment per visitar les runes d'un antic mas als Comalloracs. Una mica abans mirant enrere he pogut divisar la torre de guaita i els repetidors del Pla de Maria, on fa uns mesos vaig estar per fer el vèrtex geodèsic. 
Arribo a Forès pel Camí de Rocafort on encara conserva la creu de terme. La pujada al nucli antic es dura, però una vegada dalt, crec que visito tots els carrers i carrerons, incloent tots els llocs interessants que marca la pàgina web del poble. L'església amb un absis completament nou i llampant contrasta amb la vellesa de la resta de l'edifici, amb una rectoria totalment en runes on encara es poden veure les restes de dues arcades. 
El poble té el problema que per baixar cap a la bassa o has de donar un tomb per la dreta sense cap habitatge o has de buscar el lloc exacte per sortir per l'esquerra, passant per una serie de cases buides, arruïnades i/o enrunades. Paro a l'ajuntament per preguntar pel Colomer, un senyor molt simpàtic m'indica on està i xarrem una mica. Vaig a veure si el localitzo i tal i com m'ha indicat el veig, però bastant avall, i amb cinc o sis parades entre mig i sense camí aparent, pel que m'apunto on hi es per tornar un altre dia. Arribo al cotxe a dos quarts de dues després de fer uns setze quilòmetres, enfilant ràpidament cap a casa ja que m'he compromès arribar a dinar. 
Un dia que la caminada no ha estat massa afavorida, encara que com sempre penso, tot té el seu encant. Aquest tomb no es dels més bonics que he fet, però tampoc dels més lletjos. La fita principal que era localitzar el pou de gel, no sé si ho he aconseguit, encara que em penso que si. El rum-rum dels ventiladors ja comença a ser-me una mica pesat, encara que avui ha hagut un tros ofegat amb cant dels ocells. I el tros final de pista ampla, cimentada i completament solejada ja no es aconsellable fins que arribi la tardor. Una vegada més he trobat cintes de marcatge no recollides; en el tros del Camí de Fonoll a Forès i durant uns dos quilòmetres hi ha la marranada de les cintes enganxades a les branques i volant al vent. 
M'he deixat de fer el rentador i la font de Sant Miquel, el rentador de baix, el Colomer, i el Casalot de les Monges (possiblement a fer en cotxe), intentaré a veure si ho faig un altre dia encara que hagi de venir només per aquestes fites.

Per baixar el track, teclejar aquí. Per veure i/o baixar les fotografies, aquí.






000000000000000000000000



000000000000000000000000